Després de la dualitat nassal de l’any passat entre l’Home dels Nassos de la Federació de Comerç i l’Home dels Nassos del barri de Ferreries, construït per Sergi Andreu; l’Associació de veïns de Ferreries-Sant Vicent ha aconseguit que el seu sigui l’únic i vertader Home dels Nassos de Tortosa. El nou canvi de govern ha permès, entre d’altres, que la rua surti degudament anunciada als cartells oficials del consistori, així com se’n faci visible la seva existència a través de les xarxes socials dels membres del govern.
Arribem a finals d’any i a diverses ciutats de Catalunya, del País Valencià i de les Illes Balears es conserva la tradició de celebrar l’Home dels Nassos. L’existència d’aquest personatge mitològic es remunta al segle XIX i consistia a fer creure a la canalla que hi havia un senyor que tenia tants nassos com dies té l’any. Ara bé, explica la llegenda que només se’l podia veure passejant-se pels carrers el darrer dia de l’any perquè era l’únic dia que duia un sol nas, com la resta de la gent.
Potser és a Barcelona on la tradició encara està més arrelada, però, de mica en mica, s’ha anat estenent a altres punts del territori com Reus, Tarragona, l’Hospitalet de l’Infant, el Perelló i, des de fa un parell d’anys, també a Tortosa.
Sergi Andreu ara és el nou president de l’Associació de Veïns de Ferreries i ens explica que, per ell, era molt important poder recuperar una tradició com aquesta que, anys enrere, havia tingut lloc a la ciutat. El seu únic objectiu sempre és “fer festa i que la gent s’ho passi bé”. De fet, mai ningú dels altres membres de la comissió és capaç de transmetre d’una manera tan clara aquest enginy que es tradueix amb l’estima per un barri i per la seva gent.
Andreu ens recorda que fa uns dies, el 28 de desembre, hom va arribar a creure’s de debò la notícia publicada en aquest mitjà, en el dia dels Sants Innocents, sobre el fet que Ferreries pogués celebrar una consulta per decidir si es constituïen com una EMD. I és que aquest sentiment de pertinença a quelcom més que un barri sempre ha estat present entre els habitants de l’altre costat de riu. Potser aquest fet es remunta a èpoques passades quan Tortosa creixia com a nucli urbà muralles cap a endins i, mentre, a l’altra punta del Pont de Barques, un espai dels extramurs, amb tavernes, calafats, fondes, forques i algun que altre prostíbul… anava evolucionant de mica en mica per trobar també el seu encaix a una Tortosa que els havia deixat desatesos. I aquest ADN ha fet que per allà, en temps de la Guerra Civil, es visqués un moment singular amb la destrucció del Roser i amb les foneries de metall treballant per a la construcció de material bèl·lic. O també la idea de l’arquitecte Bartlett de fer de Ferreries un barri verd i residencial. Projectes i projectes, models de vida diferents dels de la Tortosa d’interior, que han configurat molt més que un barri.
Així doncs, no és d’estranyar que Andreu recordi que, amb només 17 anys, ja va idear amb el senyor Pinyol i amb l’expresident Joan Carles Bonfill la primera de les rues del Pare Noel al barri. Una rua, aleshores amb tractor, que ha anat perfeccionant i millorant al llarg dels anys. La darrera va tornar a comptar amb la ja esperada entrega de regals als nens i nenes de Tortosa.
Però no només això, sinó que també s’ha tornat a repetir el Tió que el passat 24 de desembre va cagar xocolatines i llaminadures a tots els qui es van apropar a donar-li cops de bastó. Al mateix temps, els carrers adjacents van acollir una nova edició de la fireta de Nadal i van fer-se tallers com pinta-cares, dibuixos amb sorra… i, fins i tot, una xocolatada popular. I potser després de tants anys fent el Tió al barri, l’Ajuntament, per primera vegada, va decidir fer un Tió a la plaça de l’Ajuntament.
D’altra banda, cal destacar també que el local de l’Associació de Veïns hi ha un pessebre de dos diorames de grans dimensions fet també pel mateix president.
I és que, Andreu defensa la tradició pessebrista de les Terres de l’Ebre, així com la curiosa decoració amb què compta, amb una bona representació del seguici festiu i del bestiari del folklore popular tortosí, ja que també s’està perdent. Cal difondre als més petits de la casa aquestes tradicions i pensar que les bèsties de la imatgeria popular poden formar part perfectament d’una celebració nadalenca perquè no van ser creades només per al Corpus o per a les Festes de la Cinta, sinó que van ser inventades per fer-ho passar bé a grans i petits.
Finalment, només cal recordar que per als veïns de Ferreries, però extensiu a tots els barris de la ciutat, les aportacions econòmiques i ser membres actius de les associacions són sovint els únics secrets que fan que totes aquestes activitats es puguin fer possibles. I, si res els ho impedeix, per l’any vinent ja estan preparant noves activitats.
Fes el teu comentari