Hem tancat l’any 2023 amb dues molt bones notícies relacionades amb la mobilitat, amb la seva millora i amb la seva missió de servir com element cohesionador i de reequilibri territorial, i que serveixi per a evitar discriminacions entre diferents zones d’un mateix país. La primera fa referència a la creació d’una ATM, una Autoritat Territorial de la Mobilitat, per a les Terres de l’Ebre, que serà efectiva al juny de 2024 (quan s’arribarà a la integració tarifària amb el Camp de Tarragona, i posteriorment el 2025 ho serà amb la resta de Catalunya). Després de l’ATM que ja existeix per a les comarques centrals de Catalunya, la de les Terres de l’Ebre serà la segona que es crearà fora de les quatre capitals provincials. És sens dubte un pas endavant significatiu per a garantir una bona mobilitat per a la població ebrenca, i sobretot que aquesta sigui efectiva i es desenvolupi en igualtat de condicions a la que ja poden gaudir bona part dels habitants de Catalunya.
En un futur proper, els ebrencs i les ebrenques podrem gaudir d’abonaments de viatge integrats i multimodals, amb els quals s’afavorirà els viatgers freqüents. És a dir, s’afegirà la variable de l’ús a l’hora de calcular les tarifes del transport públic, i no només la distància, com passava fins ara (val a dir que l’únic abonament integrat que existia fins ara a les Terres de l’Ebre era el que tenia la Hife, que permetia viatjar per qualsevol indret de les Terres de l’Ebre per un euro el trajecte -o per 0,50 euros amb les bonificacions actuals-). Fins ara, els ebrencs patíem una doble discriminació en matèria de transport públic: som un territori amb un dèficit crònic, estructural i absolutament vergonyós en aquesta matèria, i a més havíem de pagar per quilòmetre recorregut. Esperem que a l’ATM pugui corregir definitivament aquesta mancança, i que esdevingui ja un element del passat.
La segona, i més recent, és sobre la pròrroga de l’abonament recorrent del 100% a Rodalies i Regionals per al 2024, i amb els quals es van trencar molts tabús al transpor públic. Aquests abonaments han suposat un augment més que significatiu del nombre d’usuaris del tren, malgrat el pèssim estat del servei, i al mateix temps han garantit una mobilitat molt més econòmica per a moltes famílies. I és que molts ens veiem obligats a dependre del tren per a desplaçar-nos per anar a treballar. L’estructura tarifària dels abonaments de tren que existien a les Terres de l’Ebre eren absolutament prohibitius, i només seguien un paràmetre: el de la distància recorreguda, i mai ho feien amb el paràmetre d’afavorir els usuaris amb més ús. Val a dir que penso que caldria fer un pas més, i la lògica em porta a pensar que caldria encaminar-se a un abonament de país, com ja tenen a Alemanya, i per permeti fer, per 50 euros anuals, un nombre il·limitat de viatges i amb multimodalitat.
I és que penso que la combinació d’aquestes dues notícies és la clau de volta de tot plegat. Una ATM que permeti abonaments integrats i multimodals, i un abonament de país. La clau de volta que permetrà a les Terres de l’Ebre poder parlar amb igualtat de condicions amb la resta de vegueries, i que ajudarà a fer que els ebrencs i les ebrenques que ens hem de desplaçar fora de la vegueria per a poder treballar ho poguem fer molt millor del que ho fem ara. Avancem en tarifes, sí; però ara caldrà avançar també en la millora urgentíssima del servei, amb millors trens, amb millors temps de trajecte i amb més freqüències.
Fes el teu comentari