La rancúnia que Espanya sent pel català, el nostre idioma propi i ancestral, no té fi ni compte. Qui guanya les guerres, imposa la història, la llengua i les lleis. I Castella, en guanyar-les, s’ha cregut que Catalunya havia de parlar el seu idioma, com si fóssim una simple colònia d‘ultramar. Ens van imposar el castellà al decret de Nova Planta el 1717, ens va prohibir estudiar el nostre a les universitats. Van anul·lar set universitats catalanes que funcionaven de feia segles i en van crear la de Cervera, suprimint el nostre idioma. Als rectors de les esglésies els van obligar a parlar als feligresos en castellà, i omplir els llibres parroquials en la llengua que els que hi constaven als batejos, casaments, enterraments i altres sagraments no l’entenien, fet que no va ressorgir perquè era un idioma també desconegut pels sacerdots. Als judicis de l’Audiència de Barcelona s’havia de jutjar en castellà, quan pràcticament els que eren jutjats no el coneixien, obviant el dret a la defensa. Cinquanta anys més tard ja es va prohibir l’ensenyament a les escoles públiques, es va obligar a predicar en castellà als rectors quan ja l’havien après als seminaris, obligant a escriure els llibres de comptabilitat empresarial en l’idioma imposat i als ajuntaments els llibres d’actes redactar-los en castellà quan la majoria dels regidors no el sabien parlar.
Això va succeir amb la llengua, amb les lleis i, fins i tot, amb la història. Tot per la imposició de la força. Als llibres escolars, ens ensenyaven la seva història i res de la nostra. L’objectiu dels guanyadors sempre ha estat unificar Espanya, sense tenir en compte la diversitat que significa Catalunya, amb una llengua pròpia, amb costums diferents, amb lleis heretades de l’Imperi Carolingi i conseqüentment amb història pròpia.
Passen els segles i tot continua a pitjor. Per raons de la globalització, la llengua castellana s’imposa i la pròpia a Catalunya i, sobretot, a l’Aragó, València i les Illes, retrocedeix. L’odi per la diversitat, del PP i Vox que manen a dites autonomies, reiteren constantment la voluntat d’imposar la llengua forastera i eliminar la pròpia. I així ho manifesta José Ramón Noguero, coordinador del Moviment Franjolí, que treballa per defensar la llengua catalana a la Franja de Ponent. Explica a Vilaweb, que “el govern d’Aragó del PP i Vox ataca el català i han eliminat la Direcció General de Política Lingüística i el finançament de l’Acadèmia Aragonesa de la Llengua. El seu president nega que a l’Aragó es parli català. Davant d’aquesta situació, l’Ajuntament de Mequinensa va organitzar un acte reivindicatiu aprofitant el quarantè aniversari de la Declaració de Mequinensa. En aquell acte, José Bada, conseller de Cultura d’Aragó, fill de Fabara, i on s’hi van sumar col·lectius de Calaceit, Vall-de-Roures, entre altres, va demanar de normalitzar l’ensenyament del català i la fita principal va ser la implantació voluntària de l’ensenyament del català a les escoles. Ara a les escoles primàries s’apliquen tres hores setmanals de català i a alguns instituts programes bilingües que permeten als alumnes que es desplacen a treballar, en acabar els estudis, a les comarques veïnes catalanes a conèixer el català escrit i parlat. Als ajuntaments es parla català però, només que hi hagi un regidor castellanoparlant, ja es trenca el corrent. Això dificulta la continuïtat de la nostra llengua que la parlem de fa mil anys”.
“L’acte de Mequinensa ha fet moure la gent a favor de la llengua. Però som aragonesos, ho tenim al seu DNI i els que governen i haurien d’acceptar el català que també es parla al territori, ho neguen. Nosaltres volem ser aragonesos però el catalanòfobs no ho volen entendre per molt que els ho expliquis. Sembla que sent aragonesos hagéssim de demanar permís de parlar el català, com si visquéssim en dictadura. Som una democràcia i hem de fer respectar els drets lingüístics i per tant s’hauria d’haver reformat l’estatut d’autonomia incloent el català i l’aragonès en llengües oficials a les zones on es parlen. La negació sorgeix per l’anticatalanisme i ja va passar el 2013 amb la llei de llengües que van impulsar el PP i el PAR en què anomenaven LAPAO el català que nosaltres parlem. Ens hi vam oposar i no ho van poder implantar perquè som un territori fronterer i estem molt relacionats els aragonesos i els catalans d’una part i l’altra. Tenim família a un costat i l’altre i moltes relacions de treball i econòmiques. Els polítics busquen un problema on no n’hi ha perquè el català actualment s’ensenya de forma optativa i dependrà dels pares i dels professors si volen continuar ensenyant-lo o no. Ara les classes son optatives perquè hi ha un 90% dels alumnes que ho demanen i per tant no sé si el govern s’atrevirà a enfrontar-se amb la voluntat popular”.
Quelcom semblant amb altres imposicions de diferent mena es succeeixen a València i a les Illes. I amb menys instància però amb molta ràbia a Catalunya, on l’acció de PP, Vox i Cs, que pretenen eliminar el català a l’escola. El Moviment Franjolí és un exemple que ens ha de fer pensar i tots els ciutadans de qualsevol regió catalanoparlant hem de defensar el català perquè forma part del nostre patrimoni ancestral.
*ANTON MONNER és cronista de Gandesa.
Fes el teu comentari