La decisió d’abstenir-se d’ERC i d’EH Bildu ha permès culminar el trencaclosques per a que el Congrés investeixi a Pedro Sánchez i ha facilitat la conformació del primer govern de coalició del règim del 78. Una decisió arriscada per la volatilitat del president espanyol, però necessària per a propiciar una darrera oportunitat al diàleg en una incerta via negociada que situa, novament, als socis del Govern català i al conjunt de partits independentistes en posicions enfrontades.
El govern progressista de PSOE i Unides Podem haurà de respondre políticament a la qüestió catalana i té el deure de desescalar la judicialització del conflicte polític i posar fi a la repressió. No ho tindrà fàcil davant d’una dreta que ha abandonat els postulats de les democràcies liberals per a derivar, perillosament, cap a posicions intolerants del passat recent de la història de l’Estat espanyol; ni davant l’autarquia judicial en la que s’ha situat la justícia espanyola després d’ignorar la resolució del Tribunal de Justícia de la UE. En aquest sentit, la batalla judicial europea per la immunitat d’Oriol Junqueras, la situació processal de Carles Puigdemont i la resolució definitiva del cop institucional de la JEC contra la presidència de la Generalitat marcaran el futur immediat de la legislatura catalana, i suposaran una primera prova d’estrès per al nou executiu espanyol.
Tot i la investidura la governabilitat de l’Estat penja d’un fil. Al respecte, un altra pedra de toc del govern d’esquerres seran els nous pressupostos. ERC ha anunciat que s’obre a negociar si la taula de diàleg avança. Un paper central dels republicans, no per a garantir l’estabilitat del govern espanyol, sinó per a activar el Sit and talk, és a dir, per a fer realitat la via política. En aquest sentit, la taula de diàleg entre governs, aconseguida per ERC, s’ha d’engegar en breu i caldrà veure quina és la postura de JxCAT al respecte. Es pot donar la paradoxa que els ex-convergents assumeixin la reunió com a pròpia a través de la presidència de la Generalitat; tot i fer campanya –junt amb la CUP– de què la nova etapa de diàleg serà l’enèsim engany del govern espanyol. Així mateix, existeix la incògnita de quin interlocutor tindrà Sánchez ja que el president Quim Torra es troba en una situació excepcional.
L’ombra d’unes noves eleccions catalanes sobrevola el Parlament. A l’espera de que el Tribunal Suprem dicti sentència ferma per desobediència contra el president Torra, cal sumar les desavinences estratègiques i la pugna electoral entre ERC i JxCAT, i la petició per part de tots els grups de l’oposició de convocar eleccions. En aquest sentit, ni la CUP comparteix estratègia amb la resta de partits independentistes, ni els Comuns –que estan negociant els pressupostos de la Generalitat– volen allargar una legislatura que agonitza. El xoc imminent per a executar la decisió de la JEC i el posicionament efectiu del Parlament pot ser el detonador final de la fràgil coalició governamental independentista.
*JESÚS GELLIDA (@jesusgellida) és politòleg i investigador social
Fes el teu comentari