Un sotrac al pis i una forta tremolor als vidres, durant el vespre de dimarts, va copsar la tranquil·litat convertint-se en neguit i incertesa. A les xarxes socials es parlava d’una explosió al complex químic a la Canonja. Des del terrat, a la Part de Alta de Tarragona, es veien les flamerades. Sí, a vuit quilòmetres es va notar. Des de petits a l’escola ens han educat en simulacres i a estar pendents dels senyals acústics en cas d’emergència. Res. Via Twitter s’informava a través del 112: confinament total al Camp de Tarragona. Les sirenes en cap moment van sonar. Mentrestant, molta gent es trobava a l’expectativa des dels carrers, balcons i terrasses, completament desorientades. Cap dels serveis de seguretat sabia donar resposta de la situació.
Finalment, seguint el mateix procediment, via piulada, es va activar el PLASEQCAT i es feia una crida de nou al confinament. Es tractava d’una explosió a la planta d’IQOXE. La bola de foc, i la columna de fum, com una explosió nuclear, van causar temor entre la població pròxima. Va passar molta estona entre l’incident i l’activació d’emergència. Les sirenes no van sonar en cap moment.
En atenció als mitjans, al Centre d’Emergències del 112 a la Canonja, Quim Torra donava un missatge de tranquil·litat a la ciutadania, Alba Vergés informava de l’estat de les persones afectades i Miquel Buch deia que tot havia anat correctament, però que per precaució tothom havia de seguir confinat a les seves llars. Els Bombers continuaven amb les tasques d’extinció del foc. Passada la mitjanit, el conseller d’Interior va dir que l’incendi estava estabilitzat però controlat.
Arran de l’explosió, una peça d’uns mil quilos va sortir disparada fins al barri de Torreforta. 3,5 quilòmetres de recorregut impactant contra l’interior d’un edifici i provocant la mort d’una persona. Durant el matí de dijous es va extreure la pleca de ferro davant la mirada de tot el veïnat.
A l’endemà dels fets, fent un recorregut per les zones afectades per l’ona expansiva, el paisatge era desolador. A 600 metres de la zona zero viu Sergio Garcia. Explica que va veure una gran aura de llum taronja; després, l’explosió i vidres trencats. El terra de la cuina de casa seva estava plena de vidres. Les parets de la galeria estaven impactades. Assegura que va passar por. Diu que va baixar al carrer i va veure la gent histèrica. Reivindica que havien de sonar les alarmes. Va optar per abandonar seva llar i allotjar-se aquella nit al pis d’una amiga.
Al barri de Bonavista diversos comerços estaven destrossats. A les façanes s’apreciaven els impactes de projectils i vidres trencats. Moltes queixes dels veïns es van centrar en el fet que no van sonar les alarmes i no van saber com havien d’actuar. Als senyals de trànsit d’entrada a les químiques s’hi podien veure escrits de “Perill”.
La plataforma Cel Net i sindicats com Co.Bas van assenyalar els culpables. Unes tres mil persones van sortir al carrer a crits de “Volem saber que respirem”, “Prou impunitat” o “El silenci us fa còmplices”. El seguici va sortir des de l’Ajuntament de Tarragona, a la plaça de la Font, fins a la seu de l’AEQT, a l’avinguda Marqués de Montoliu. Demanaven responsabilitats.
Dijous. 48 hores després de la catàstrofe, passejant pel Mur Verd, es podien trobar restes de ferro i materials que havien sortit dispersats. Diferents operaris netejaven la zona. Els bombers ja havien finalitzat les tasques. Els Mossos, per precaució, no deixaven apropar-se al lloc dels fets. Mentre l’Administració argumenta que el pla d’emergència químic va ser un èxit, la ciutadania demana explicacions de per què no van sonar les sirenes. La Canonja i Vila-seca van utilitzar mitjans propis per avisar a la població. El que s’ha demostrat és que no estem preparats davant un accident químic, per molts simulacres i protocols a seguir. L’incident s’ha emportat tres vides i desenes de ferits, a part dels traumes emocionals. La ciutadania mereix saber on està vivint.
*JOAQUIM DOMINGO és fotoperiodista.
Fes el teu comentari