Aquest dissabte s’ha celebrat el congrés del PSC a les Terres de l’Ebre, on s’ha dissenyat un full de ruta per als propers anys, buscant les necessitats que fan falta al nostre territori. Manel de la Vega ha estat reelegit per unanimitat com a primer secretari del PSC a les Terres de l’Ebre.
Manel de la Vega ha elegit una sèrie de persones per acompanyar-lo en aquest nou repte de futur de les nostres comarques. Tots junts ens hem marcat un repte per millorar i cohesionar la nostra terra en diferents àmbits. Estic agraïda de formar part d’aquest equip i desitjo molts encerts per a tots nosaltres, amb voluntat i treball.
Voldria posar en valor la reserva de la biosfera.
És un distintiu de sostenibilitat que destaca els productes i serveis del territori, desenvolupats seguint uns criteris de protecció del medi ambient, la identitat i la cultura.
Tenir aquest segell ens dóna la garantia que quan opteu per un producte o servei ebrenc certificat amb aquesta marca, es crea un impacte positiu des del punt de vista mediambiental, cultural i econòmic.
Disposem de molts segells de qualitat, denominacions d’origen, indicacions geogràfiques protegides, etiquetes ecològiques… cadascun basat en diferents criteris, però la reserva de la biosfera ens diferencia amb:
- UN RECONEIXEMENT MUNDIAL,
- VALORA LA NOSTRA FEINA,
- L’HERÈNCIA DELS NOSTRES AVANTPASSATS,
- L’APOSTA PER PROTEGIR LA NOSTRA CULTURA,
- EL NOSTRE PAISATGE I EN DEFINITIVA LA NOSTRA IDENTITAT,
- SOSTENIBILITAT, QUALITAT I ORIGEN.
El segell és més que una marca de qualitat, una denominació d’origen o un certificat ecològic; situa tot això en un marc de sostenibilitat territorial.
No se li està fent prou cas i és un punt fort on potenciar la nostra imatge cap a l’exterior.
Per tot això, hem d’avançar cap a un nou model de territori que ens diferenciï de la resta del país. Cal anar cap a la descarbonització i eliminar els combustibles emissors de CO₂, no només és possible amb energies renovables elèctriques, sinó que calen alternatives.
Alternatives que comencen amb la conscienciació de la gent.
El tractament de residus ha de ser una font d’energia per a la descarbonització de la indústria electrointensiva.
No només pel biogàs o l’hidrogen, sinó també com a font de calor i de captura de CO2. No només val reciclar, també hem de transformar.
Alternatives a partir d’eines concretes per a la reducció de la petjada de carboni en processos de construcció i rehabilitació d’edificis.
Alternatives que es comprometen a treballar conjuntament per accelerar un procés que ha de permetre avançar cap a la neutralitat climàtica.
La instauració de noves empreses que fomentin la descarbonització i que creïn llocs de treball estables i de qualitat. No podem pensar només en el turisme i en la construcció… no m’entengueu malament… tot és important, però ara amb els diners dels fons nuclears tenim l’oportunitat d’instaurar noves empreses… empreses que creïn llocs de treball de qualitat, amb més riquesa… que deixin riquesa al territori. I ajudar les ja instaurades a sobreviure i reestructurar-se als nous temps.
Aquest és el moll de l’os!
Quan tens una indústria que sosté una part important del teu PIB, has de crear innovació industrial pròpia al voltant perquè quan marxi, puguis sostenir aquest PIB amb aquesta activitat o una altra.
L’escalfament del planeta és una realitat. O millor dit, és un problema que portem arrossegant des de fa anys amb greus efectes. Quan parlem de les seves connotacions negatives no només ens referim a les que ens afecten a nosaltres com a persones. Cal tenir present que el canvi climàtic té un fort efecte en els ecosistemes d’arreu del món. En aquest cas, els boscos són uns dels grans perjudicats. En aquest sentit, les glaçades tardanes són un dels efectes directes que afecten aquests entorns. I si no aturem el canvi climàtic, aniran a més a mesura que passi el temps.
Hem d’intentar que la gent se n’adoni del que passa, dels reptes que tenim i del que hem de canviar, i que sigui la mateixa gent qui faci propostes. No vol dir que amb això haguem canviat la manera de fer del poble, però haurem generat una llavor. En termes de reciclatge, per exemple, a banda de reciclar, ara ens hauríem de plantejar reduir.
Falta conscienciar-nos sobre què hi ha darrere els materials que reciclem. El fet de reciclar no és només fer l’acció mecànica, sinó ser-ne conscients, coneixent el planeta, la limitació de recursos, les conseqüències ambientals de fer bé o no fer bé les coses. Moltes vegades no som conscients de tot el que tenim a l’abast per canviar. Tots hi podem fer alguna cosa. És clau reduir les emissions de gasos d’efecte hivernacle i hem de plantejar-nos el canvi d’hàbits que comporten l’ús d’energia que ens podríem estalviar. Tant en el transport com a les nostres cases podem fer accions per decidir i actuar.
Revertir el canvi climàtic és impossible, perquè ja hi és i té molta inèrcia. El que sí que podem fer és frenar i reduir emissions. Podem contribuir a atenuar el canvi climàtic mitjançant el creixement verd (la bioeconomia, l’economia verda…) i el decreixement, per tal de no col·lapsar un sistema sobredimensionat. La producció d’energia s’ha d’assolir amb renovables i la legislació també hauria d’ajudar a implementar polítiques de lluita contra el canvi climàtic.
Els efectes de les sequeres agreujades pel canvi climàtic podrien afectar la capacitat de regulació climàtica dels boscos. Això es deu al fet que la sequera, entre altres efectes, disminueix la densitat de les capçades i la transpiració, a més d’afectar les estratègies d’ús de l’aigua. A més de causar mortalitat entre els arbres.
Les plagues i malalties, entre altres factors, també afecten la supervivència dels arbres. Aquesta mortalitat causada per les malalties i la sequera afecta el cicle del carboni, en concret els balanços de carboni, i repercuteix sobre el canvi climàtic, ja que s’alliberen gasos d’efecte hivernacle a l’atmosfera i se’n redueix la captació. També afecta els balanços d’energia i d’aigua a grans escales geogràfiques, així com les comunitats de plantes i animals.
D’altra banda, els boscos i la reforestació atenuen l’escalfament global mitjançant la captura de carboni i incorporant-se al cicle de l’aigua d’aquella regió. Però la desforestació trenca el cicle de l’aigua i es perd aquesta capacitat per dissipar energia.
Hem de ser conseqüents i si volem enaltir el territori, tots junts hem de guiar la nova era per les nostres terres. No volem massificació, volem qualitat perquè ens ho mereixem i perquè podem.
Aquest és el meu punt de vista vers les Terres de l’Ebre.
*DIANA VALIMANYA és secretària de Gestió Forestal PSC i vicepresidenta del COPATE.
Fes el teu comentari