Tot i l’èxit clamorós de la Festa del Renaixement d’enguany, no puc més que mostrar la meua giripiga davant dels aldarulls ocorreguts a l’absis de la Catedral durant l’acte dels abanderats en el final de la festa i protagonitzats principalment per un regidor a l’oposició que justament va ser el màxim responsable de l’organització en anys anteriors, el Sr. Domingo Tomàs.
Ja Aristòtil, Mestre i Noè i el mateix Martin Luther King van somiar en el seu temps, com ho faig jo ara mateixa. Amb el somni s’intenta prendre consciència de l’ideal que es vol aconseguir:
Jo somio…en una Tortosa on el seu teixit associatiu sigue fort. On el proselitisme, el fet de guanyar adeptes per a cada una de les faccions, no trosseje el teixit associatiu desunint als ciutadans, que finalment perden tota la força necessària per a reivindicar millores i ressorgir socioeconòmicament.
Jo somio…amb l’esforç col·lectiu que farà possible el ressorgiment ebrenc gràcies a la unió i a la concòrdia de tots els ciutadans i eradicarà la tendència actual d’entregar-se en mans d’aquesta oligarquia funesta que sembra odis bizantins i esborra dels cors tot amor a la terra.
Jo somio…en uns representant polítics que tan al govern de la ciutat com a l’oposició treballen pel ressorgiment de Tortosa, sense la giripiga de l’enfrontament de les classes dirigents que s’enfronten entre elles pel poder fent-se grups irreconciliables dins de la mateixa terra. Difamant, enfonsant prestigis i a voltes, com ha passat ara, arribant a fer-ho amb actitud violenta, portant a una imatge nefasta d’una festa del Renaixement que havia estat un èxit de participació i rigor històric.
Jo somio…amb una oposició constructiva, que no fasse dels plens de l’ajuntament un circ grotesc. Una oposició que pense pel bé de la ciutat de Tortosa, fugint de personalismes i ànsies de poder. Perquè, jo no demano la llanterna de Diògenes per a cercar un home digne, sinó una societat digna per a ajudar als hòmens de bona fe. I una societat digna necessita que els seus representants polítics vaiguen a una, tan si estan al govern com a la oposició. Sinó, les passions partidistes i el proselitisme, la intriga, l’engany, l passió desbordada en una lluita electoral de classes, d’amors propis i venjances, portarà a l’enfonsament de la regió.
Jo somio… en una Festa del Renaixement amb rigor històric, on es demostre lo gran que va arribar a ser la regió de Tortosa que en aquell temps era el mateix que tota el territori de l’antiga Diòcesi de Tortosa, enveja de tot Catalunya. Amb una recuperació de les festes de la Cinta, tan malmeses en els últims anys.
Jo somio… en la unió de tots i totes per a defensar les Terres de l’Ebre tal i com ho vam fer en la defensa del nostre riu, gràcies a la Plataforma de l’Ebre. Allí es va demostrar que la força està en les coses que mos uneixen i no en les coses que mos separen.
Acabat lo somni i una volta desaparegudes les imatges, de llavis d’Aristòtil me va semblar escoltar:
L’esperança és lo somni de tots los hòmens desperts.
*NÚRIA MENASANCH I MARTÍ és biògrafa de Francesc Mestre i Noè, psicòloga i escriptora.
Fes el teu comentari