Quan es refereix al finançament i noves competències per Catalunya, el MHP de Catalunya demana jugar onze contra onze, vista la deslleialtat fiscal de Madrid i la resposta dels presidents autonòmics espanyols, inclosos alguns del PSOE. ERC li va permetre ser elegit president condicionant-lo a rebre un finançament singular per Catalunya i el traspàs de Rodalies o Pacte Nacional per la Llengua Catalana. Quelcom semblant també reclama JUNTS, com és el traspàs de les competències en immigració, o desclassificar els documents del 17 d’agost del 2017 sobre els atemptats de Barcelona i Cambrils, on l’imam de Ripoll era el cervell de la cèl·lula jihadista i confident de la policia o una moció de confiança del president Sánchez a les Corts. Sense complimentar-les, Sánchez pot caure com a president.
El MH President de Catalunya, a tot diu que sí, seguint els passos del govern de Madrid. Volen manar al preu que sigui i per aconseguir-ho signen compromisos, i s’obliguen a assolir-los, però quan Catalunya demana el que li correspon, poques vegades es compleix. I si ho signen, igual Illa com Sánchez, s’obliguen a dur-ho a terme. Però aviat els apareix la “criada respondona”. A Catalunya ens tenen com a terra conquerida i com diu Emiliano Garcia-Page, president de Castilla la Mancha, “el dinero de Cataluña es de todos los españoles”. Aquesta afirmació se la creuen amb l’ajuda de la premsa madrilenya i de l’opinió popular! El president Montilla ja ho va “tastar”, i contràriament a tots els membres del PSOE, no va votar a favor del 155 decretat per Rajoy i el PP. Una cosa és ser espanyol i l’altra és portar l’escut de les quatre barres, encara que Montilla fos socialista. Va saber estar al seu lloc malgrat la insígnia del PSOE. Illa s’ha compromès amb els acords signats, però també va dir sí al costat del PP i de VOX en contra dels drets de Catalunya, quan els polítics catalans van celebrar un referèndum, i les forces repressores, amb proves prevaricadores el van declarar il·legal.
I per tant, la curiositat del cas és que el MH Sr. Illa, segons la conveniència, avui diu blanc quan ahir deia negre. En aquell moment, malgrat ser català, va donar el vistiplau al president Rajoy. Li cal recordar que es va manifestar al costat d’aquestes forces repressores –polítics, jutges i forces policials-, demanant que encara s’havien quedat curts i el 155 s’havia d’aplicar més prompte. I va callar quan els magistrats espanyols condemnaren als membres de l’executiu català a 100 anys de presó, admetent les proves falses aportades per la policia patriòtica, i immundícies de tota mena per preservar “La unidad de Espanya”, imposada per la força de les armes. I es va posar al costat dels que arribaren a Catalunya a pegar als que anaren a votar el referèndum, amb el crit repressiu de “a por ellos”.
Ara les tornes s’han canviat. És ell qui representa Catalunya i segueix manifestant convivència amb els enemics de tota la vida, fa la “rendez vous” a Felip VI, nissaga imposada pel dictador Franco, sense haver demanat l’opinió al poble d’Espanya i assisteix a totes les crides que li fa, com “a buen español”. El discurs reial del 3 d’octubre de 1917, li va agradar perquè anava clarament contra la voluntat majoritària dels catalans. Ara pretén manifestar-se com un bon català però sense deixar les rendes d’una Constitució feta a mida pels franquistes. I la realitat és que igual ell com Sánchez un dia es comporten com a blancs i altres com negres només amb l’afany de governar Catalunya i Espanya.
El clau sobre la ferida del PSOE l’ha clavat el president Puigdemont quan ha demanat la moció de confiança al president Sánchez. És veritat que l’atribució pertany al president del govern i a la Taula del Congrés, però si mana és perquè JUNTS li dona suport i el mateix succeeix amb ERC. Si governa gràcies a Esquerra i Junts, ha de complir els acords i el finançament singular. Sense el suport dels uns i dels altres, Sánchez hauria o haurà d’ocupar els seients de l’oposició.
Mentre succeeix això, el PP i VOX volen fer caure al preu que sigui el govern del PSOE. Ho fan amb l’ajuda de jutges i altres elements, aportant proves subjectes a probables falsedats contra l’esposa, el germà de Pedro Sánchez o contra el Fiscal General de l’Estat, com ho van fer contra els polítics catalans. Per tant, com no han d’estar d’acord amb la proposta de la moció de confiança que proposa JUNTS? Però el PP amb el suport de la dreta extrema, encara és pitjor el PSOE, per Catalunya. Davant de la possibilitat del canvi de criteri dels sobiranistes catalans, Sánchez i Illa juguen a la carta de dir a tot que sí i paradoxalment no complir en gairebé res. Taules de diàleg, trobades i reunions on se signen documents que se’ls emporta el vent segon bufi de llevant o de ponent. I estic convençut que Illa voldria complir-los però els entrebancs son grossos quan els seus enemics principals els té al mateix PSOE. Personatges com Felipe González o Alfonso Guerra que actualment viuen com a “señoritos” amb les butxaques plenes, son els principals opositors de concedir a Catalunya un tracte singular.
Vet aquí que el Sr. Illa demana un joc igual per tots, quan ell, fins que no ha arribar a la presidència de Catalunya, lluitava a favor dels opressors. Ara demana igualtat de tracte “d’onze contra onze” i amb àrbitres neutrals. Les incerteses queden a l’aire i son moltes amb les que haurà de lluitar el MHP, presoner de les contradiccions passades i presents.
*ANTON MONNER, cronista de Gandesa
Fes el teu comentari