1/ Estats Units és un país molt exportador. Però pel seu enorme consumisme és encara més importador. Per tant, els aranzels de Trump als productes estrangers no són un tret al peu? Sí i no.
2/ D’una banda, Estats Units ja pot preparar-se per a una senyora inflació. Un aranzel del 25% implica que el preu dels productes importats pugin. Tant si és un producte final com un component o peça.
3/ De l’altra, és possible que Trump busqui provocar deslocalitzacions que vagin a instal·lar-se a Estats Units. Tot, salpebrat amb impostos baixos, energia barata i fins i tot sòl a bon preu. Ara, això no seria a curt termini i Trump ja avisa que, “meanwhile”, els nord-americans passaran la mà per la paret. Potser per això comença a recular?
4/ Tanmateix, hi ha casos i casos. Que els aranzels a Xina són menors? Estats Units, pel seu model hiperconsumista, té una gran dependència del petroli xinès. Sort que ells mateixos en produeixen a manta, al preu ecològic que sigui. I ni així…
5/ El president de la Generalitat, Salvador Illa, no para d’anunciar mesures. Algunes d’autèntic impacte i màxim interès, com el pla per a rellançar l’economia catalana. El problema ja podeu imaginar-vos quin és.
6/ Ara, no tenir pressupost, fins i tot poques expectatives de tenir-ne en tot un mandat, no és un problema major. Tant la Moncloa com la Generalitat de la darrera dècada han navegat per aquestes aigües fins i tot amb eficàcia i resultats.
7/ Una altra cosa és en què fas bullir l’olla. A Barcelona hi ha enrenou per la Casa Orsola, l’enèsim cas d’especulació immobiliària. De la variant més antipàtica: desallotjar llogaters de tota la vida per a fer-hi pisos de luxe i de temporada. Fem un índex Leopard?
8/ L’Ajuntament del cap i casal hauria pogut exercir el dret de tempteig i quedar-se l’immoble. N’hauria pagat, inclosa la rehabilitació, l’equivalent a “només” 0’60 tancs Leopard.
9/ Certament, el preu per habitatge era d’uns 200.000 euros, quan un pis social bàsic de nova construcció en costa, a Barcelona, uns 120.000. Però quant val un habitatge mitjà a aquesta ciutat, més encara a un barri de moda com és el cas? Dir que el doble és quedar-se molt curt.
10/ Perquè el Sabadell “torna” a Catalunya i Caixabank, i altres empreses que van marxar el 2017, no? És una picada d’ullet al 20% de petits accionistes catalans per “defensar-se” de l’OPA del BBVA. Això i buscar complicitats amb els governs que, en darrera instància, han d’autoritzar l’operació. Si no hi hagués OPA, el Sabadell no s’hauria mogut d’Alacant.
11/ Qui se’n va empresarialment és Leo Messi. Ha activat el trasllat a Andorra del hòlding que aplega els seus negocis a Catalunya. Com que l’home vol tornar a viure a Barcelona i tindria la guingueta a tocar de casa, hi ha pocs dubtes que la raó del trasllat és fiscal. I no és perquè al país de l’escapada s’hi tributi menys, que també. És que aquí el bon senyor té antecedents penals en la matèria.
12/ Els gelats són un producte icònic a Itàlia. Però la meitat d’empreses del sector diuen que no troben professionals. L’excusa oficial és que el jovent amb vocació per la restauració prefereix l’alta gastronomia. Recordem l’expresident americà Joe Biden quan va dir “Paguin bé”?
Fes el teu comentari