Com sabeu molts de vosaltres des de fa unes setmanes tinc l’honor de representar a les comarques ebrenques a la Diputació de Tarragona com a diputada del PSC.
El primer que vull és fer un reconeixement explícit al company i amic Joan Castor per la bona feina que ha dut a terme com a representant ebrenc a la Diputació durant aquests darrers sis anys. El seu exemple és per a mi un estímul més per seguir aquest treball eficaç en la defensa dels interessos de les nostres comarques.
I què em proposo ara com a representant política a la Diputació? El primer: ser diputada integral de les Terres de l’Ebre. Què vull dir? Que les Terres de l’Ebre hem de tenir veu pròpia en tots els òrgans de decisió on es juguin els nostres interessos, i la Diputació de Tarragona és un d’aquests centres de decisió. Hem de ser-hi, i actuar en conseqüència. En els temes realment estratègics pel territori hem d’estar per sobre de les dissensions partidistes. O anem totes i tots units fent força, o no anirem enlloc.
Com a diputada socialista també soc conscient de què les polítiques públiques milloren la vida de la gent a peu de carrer. Sonarà estrany això que acabo de dir, tenint en compte les “informacions” que abunden per les xarxes socials, però és exactament així: des de les institucions es poden desenvolupar partides pressupostàries, subvencions, beques, pagaments, etcètera, que milloren la vida de la gent i, en el cas de la Diputació, dels habitants dels pobles petits i mitjans de la demarcació.
Això -les inversions públiques- són importants, però crec que cal incidir en un altre element que, sovint, passa desapercebut però que jo trobo essencial: em refereixo a estimular la capacitat d’iniciativa que tenim la gent de l’Ebre. Per exemple, aprofitant el potencial que ens ofereixen les xarxes socials, la revolució tecnològica i la intel·ligència artificial. Podem fer-ho des de l’Ebre. És més, hem de fer-ho des de l’Ebre si volem que les nostres filles i fills puguin seguir guanyant-se la vida al territori on han nascut.
Segon element, o la política recupera la seva vocació de treballar, amb discrepàncies sí, però des del respecte o acabarà sent una mena de pim-pam-pum d’insults i desqualificacions personals que acaben en l’esterilitat més absoluta. I aquí es just dir que la Diputació és una institució on aquest respecte i aquesta voluntat d’acord entre diferents són valors que es practiquen. Hauria de passar el mateix per tot arreu però, lamentablement, sabem que això no és així. Estic convençuda que sumant aquesta voluntat d’unitat territorial en defensa de l’Ebre, amb aquesta tradició de diàleg per arribar a punts d’acord i de consens, tinc camí per recórrer a la Diputació per sumar en la bona direcció.
Una cosa si que us puc assegurar, amb humilitat però amb determinació. Donaré el millor de mi mateixa, amb la voluntat i l’esforç necessari per fer les coses tan bé com pugui. Paraula d’ebrenca.
*MERCÈ PEDRET, diputada del PSC a la Diputació de Tarragona
Fes el teu comentari