1/ Un tòpic esportiu a la part baixa de qualsevol classificació és la salvació virtual. Aquest concepte és enganyós, ja que no està exempt de perills per no ser matemàtic. Històricament, hi ha qui s’ha passat mitja lliga salvat virtualment i ha patit fins als darrers minuts de l’última jornada. Alguns salvats virtualment han acabat baixant de categoria.
2/ Perquè és clar, pots pensar que la cosa fa costa avall. I això a partir de tota combinatòria de resultats, incloses algunes de raonables, com els creuaments de rivals directes per la permanència, que es restaran entre ells.
3/ Però ves a saber. I per això és molt insòlit que algunes salvacions virtuals, que no matemàtiques, se celebrin amb rotllanes i congues al terreny de joc. Fins i tot, amb focs artificials. Consti que també passa amb campionats virtuals que s’escolen contra pronòstic. És confondre desitjos amb realitat? Diuen que el futbol es un estat d’ànim. Però calen alguns números per a concretar els ànims en quelcom tangible.
4/ En altres àmbits, però en situacions vagament similars… En cas de dubte entre xifres, quedeu-vos sempre amb les dolentes. Segurament seran més honrades que les amables.
5/ Recordeu que vivim a un país habituat a canviar els mètodes de càlcul perquè surti el que li interessa al govern de torn. El biaix més escandalós que recordem: un canvi en la forma de comptar aturats, va fer que a les 00:01 hores d’un dia hi hagués mig milió menys de desocupats que a les 23:59 hores del dia anterior. Miracles del Butlletí Oficial de l’Estat…
6/ La culpa la va pagar Eurostat, l’oficina estadística europea. És que són ells que han canviat les formes de comptar, i tal i tal. Curiosament, aquests canvis no van produir els mateixos efectes en els països de la Unió Europea considerats seriosos.
7/ Insistim en un tema antic en aquesta secció… Les matemàtiques són objectives. Les formes de comptar, no. Les estadístiques, que no deixen de ser un terme mig o una imatge de conjunt, ho acusen molt. Sobretot quan tothom s’ho fa vindre bé. Prou que ho vam veure i patir durant la pandèmia de la Covid: els miracles sanitaris ho eren, en realitat, de comptabilitat.
8/ Un record de llavors… Quan la crisi de l’abastiment de vacunes, vam dir que la Unió Europea era una pagafantes. I era de forma merament descriptiva. Avui, des d’altres punts de vista, no ha canviat res.
9/ Fa unes poques seccions, parlàvem de les bondats de l’alumini com a material reciclable al 100%. Potser va faltar-nos dir que aquest 100% era permanent, sense data de caducitat. Per tant, una llauna de refresc pot tenir milers de vides sense cap minva… Sempre que no faci cap a un abocador de brossa, perquè no ha estat separada adequadament.
10/ És un de tants fets que fan evident la necessitat de valorar les coses econòmiques en el seu conjunt, des de l’inici al llarg termini. Com recordem sovint, els cotxes elèctrics en són un altre exemple..
11/ Una dada sociopolítica que hauria de ser del màxim interès i qui sap si obrir algun procés. El 75% dels espanyols actuals no van votar la Constitució espanyola vigent. No havien nascut o encara eren menors d’edat.
12/ I una de socioeconòmica. El 9% d’espanyols té criptomonedes. I la xifra s’ha duplicat en dos anys. Tant l’una com l’altra estan en la mitjana europea. Consti que la transparència al respecte no és signe distintiu d’una tercera part dels estats de l’euro.
13/ L’altre dia buscàvem unes dades sobre les presons catalanes. A Google ens en sortien els horaris d’obertura, com si fossin xarcuteries o tallers de motos. Obert les 24 hores. I és clar, un centre penitenciari funciona de forma permanent. 365 dies l’any, o 24/7 com es diu ara. Però que el centre sigui obert, precisament obert…
Fes el teu comentari