‘Som la primera generació que sent els efectes del canvi climàtic, i l’última que hi pot fer alguna cosa’ per Diana Valimanya

El planeta ens parla. Ho fa amb sequeres més llargues, amb calorades extremes, amb mars plens de plàstic i amb aliments que es llencen cada dia. I tanmateix, una part de la societat —i també de la classe política— continua ignorant l’evidència, negant la crisi climàtica o actuant com si no passés res.

Els qui som conscients de la magnitud del problema actuem per revertir-lo. Però sovint topem amb un mur d’inacció alimentat per la ignorància, la incultura ambiental o la comoditat del “deixar fer”. I això ens revela una cosa molt clara: alguna cosa falla en el sistema.

Els indicadors són clars. El Dia de la Sobrecapacitat de la Terra ens recorda cada any que consumim molt més d’allò que el planeta pot regenerar. El d’Espanya, el 2025, va ser el 23 de maig. Això vol dir que, a partir d’aquell dia, ja haurem esgotat tots els recursos naturals que ens tocaven per a l’any sencer. I encara quedaran set mesos més vivint a crèdit del planeta.

El més greu? Alguns països que lideren en discurs ambiental tenen un #OvershootDay encara més aviat. Això demostra que no n’hi ha prou amb bones paraules ni amb estratègies ben redactades: cal actuar, canviar hàbits, transformar sistemes.

No hi ha màgia que valgui.

O reduïm el consum i l’ús de recursos naturals, o no hi haurà innovació ni tecnologia que pugui compensar els danys causats.

El reciclatge és només una part de la solució. Abans de reciclar, hem de reduir, reutilitzar, reparar, repensar. Aplicar una jerarquia de residus intel·ligent i circular, que ens ajudi a evitar el malbaratament i a valorar els recursos.

També els aliments: un terç del menjar produït al món es perd o es llença, mentre milions de persones passen gana. Només a la UE, es malbaraten 88 milions de tones d’aliments a l’any. Un escàndol ètic, social i ecològic.

Però no tot són males notícies. Tenim una eina poderosa per revertir aquest camí: l’educació.

Sí, l’educació ambiental és clau. Quan els hàbits es formen des de petits, poden marcar tota una vida. Si des de l’escola i des de casa ensenyem a reduir, reutilitzar, reciclar i respectar, estem sembrant les llavors d’una generació més conscient, més responsable, més preparada per fer front als grans reptes del segle XXI.

Perquè cuidar el planeta no és una moda. És un deure compartit.

Encara que l’educació ambiental pugui començar a l’escola, la responsabilitat és de tots: famílies, comunitats, administracions, empreses i institucions. Tothom té un paper a jugar.

I llavors, per què no comencem ja?

Perquè reciclar comença a casa, sí. Però la consciència…comença a l’escola. I la voluntat, al cor de cadascú.