La setmana passada us parlava de la primera central elèctrica tortosina. S’inaugura el 1892, promoguda pel Banco de Tortosa. També us parlava de la segona central de l’any 1913, feta per Riegos y Fuerza del Ebro, filial de La Canadenca.
El 1919 el consum elèctric a la ciutat augmenta, s’electrifiquen molins d’oli, tallers i indústries i la companyia es planteja la construcció d’una nova central. Tardarà onze anys en fer-se. Per què? Pels temps convulsos de l’època. De fet, els treballadors de tot el grup de La Canadenca han passat a la història per aquesta convulsió.
La Canadenca (i, per tant, Riegos y Fuerza del Ebro) és clau en l’electrificació de Catalunya però també és clau en les condicions laborals a tot l’Estat. Ho és perquè els seus treballadors protagonitzen el 1919 una gran vaga amb ressò internacional que obtindrà un resultat molt desitjat: la jornada laboral de vuit hores.
A principis del segle vint hi ha una forta tensió social. La classe obrera i la classe política són dos mons separats. L’única resposta dels governs a les reivindicacions de la classe treballadora és la pura repressió. En aquest context, el gener de 1919 Riegos y Fuerza del Ebro fa canvis en les condicions laborals de la plantilla i vuit treballadors rebels són acomiadats. La resta de treballadors es declara en vaga el 5 de febrer per solidaritat i l’empresa respon acomiadant a 140 treballadors més. La plantilla es solidaritza i el 8 la vaga és gairebé total a tota l’empresa.
A Barcelona el dia 21 de febrer el Sindicat Únic d’Aigua, Gas i Electricitat de la Confederació Nacional del Treball1 (CNT) declara la vaga a tot el sector. El poder de convocatòria del sindicat és molt alt, la CNT compta amb uns 700.000 afiliats. Barcelona està sense llum, sense aigua i sense gas. Tampoc hi ha trens, ni tramvies, ni diaris, ni moltes coses més perquè la vaga es va escampant per tots els sectors i per les ciutats com una taca d’oli…
Fins a 4.000 vaguistes son empresonats al Castell de Montjuic. El govern central té por que la vaga s’escampi també arreu l’Estat: declara l’estat de guerra i militaritza La Canadenca. Ara els seus treballadors estan sota la jurisdicció militar. En una sorprenent decisió es nomena Governador Civil de Barcelona al que va ser enginyer de La Canadenca, Carlos Montañés2, a mena de mediador empresa-treballadors.
A Tortosa no estic segur si va triomfar totalment la vaga general però la Guàrdia Civil i els militars s’han aquarterat per si de cas, i els Requetés Jaimistas -grups paramilitars carlistes- fan guàrdia al Seminari i als convents de la ciutat, al Col·legi dels Jesuïtes, als convents de Jesús, etc.
Finalment la vaga és desconvocada el 19 de març perquè el govern, l’empresa i el comitè de vaga arriben a un acord3. La reivindicació més icònica que s’aconsegueix és la jornada laboral de vuit hores, pionera a Europa. Ara, La Canadenca ja pot continuar produint electricitat però la patronal i el Govern ja tenen experiència per afrontar i reprimir els moviments obrers del futur i moltes vegades ho faran fora de la legalitat com, per exemple, amb els pistolers dels Sindicats Lliures, sobretot als anys vint.
Tortosa necessita més llum i més força: a febrer de 1930 s’inaugura finalment la nova central al costat de l’anterior. Alguna maquinària auxiliar és reutilitzada de la central de Vic. Els anys trenta també seran temps de vagues i revoltes. El 1934, durant una vaga, la ciutat està a fosques sense llum ni força i la Guàrdia Civil i dos operaris de l’Ajuntament es fan càrrec de la central. També fan vaga les centrals de Reus, Tarragona, Valls i altres pobles de la província.
Aquells anys també es promouen cooperatives elèctriques. El 1933 es presenta públicament a Tortosa el primer projecte cooperatiu al Salón Cinema Benet (al carrer Cervantes). Crec que no es farà mai. Hi ha iniciatives similars a la província, com per exemple a Tarragona on el 1936 hi ha una Cooperativa Elèctrica amb 3.000 socis.
Amb l’esclat de la Guerra Civil La Canadenca i les seves empreses filials són col·lectivitzades. Poc després Tortosa queda deserta i a fosques perquè el riu és front de guerra. La central és bombardejada el 1938 i pateix seriosos danys.
El 1939 acaba la guerra i La Canadenca recupera el control de Riegos y Fuerza del Ebro i de la resta de societats del grup. La plantilla total és aproximadament d’unes 5.000 persones el 1940. El nou règim depura a 800 treballadors, segurament hi ha algun tortosí. Hi ha 94 estrangers entre treballadors i tècnics i en esclatar la guerra mundial a Europa són controlats pel règim per la por a l’espionatge.
Totes les centrals tèrmiques del grup (Tortosa, Mata, Sant Adrià, Fígols, Cardona…) pateixen problemes per adquirir carbó pels esdeveniments de la guerra mundial. Els edificis de la central tortosina són reconstruïts però la central ja no torna a funcionar mai més. Són anys de restriccions horàries del subministrament.
Una altra filial del grup, Saltos del Ebro, acaba de construir el 1947 una nova Central Hidroelèctrica a Flix. Per cert, es respecta la navegació fluvial i es construeix un túnel navegable al meandre del riu. La nova central significa la millora immediata del subministrament a Barcelona. En canvi, sorprenentment comença el final de La Canadenca i les seves filials del grup. Com és possible?
Un cop guanyada la guerra, Franco prohibeix el pagament de dividends i la sortida de capitals d’Espanya. El capital de La Canadenca és estranger i el financer franquista Joan March4 veu una gran oportunitat: compra un gran paquet d’accions. Després, els seus homes de palla demanden el 1948 a l’empresa per quiebra mercantil a un Jutjat de Reus. Finalment el 1951 March compra en subhasta la companyia -valorada en 10 milions de lliures- per un preu escandalosament barat: 500.000 lliures.
La Canadenca és seva i la transforma en la nova companyia Fuerzas Eléctricas de Cataluña, S.A. que molts hem conegut com la FECSA. La nova empresa s’escampa per Catalunya i mima els seus treballadors: els fa preus especials, colònies pels seus fills al Pirineu, incorporacions familiars a la plantilla, etc.
El consum elèctric continua augmentant: a Tortosa, a meitat dels anys seixanta, FECSA construeix una nova subestació transformadora al carrer Barcelona, al Raval de la Llet. Aprofita les oficines de Riegos y Fuerza del Ebro davant de la catedral com a oficines comercials. El 1980 les trasllada als edificis de l’antiga central tèrmica del carrer Rosselló on hi ha els serveis tècnics, els magatzems i les cotxeres de FECSA.
Després durant els anys 90 del segle passat FECSA és absorbida gradualment per Endesa5 i el 1998 aquesta és venuda als amigos italianos del govern de torn. Les instal·lacions de l’antiga central al carrer Rosselló són enderrocades i s’urbanitza la zona. Endesa tanca les seves oficines del carrer Barcelona i externalitza l’atenció al client amb nous establiments concertats: els punts de servei.
La central tèrmica de Tortosa, un altre univers perdut. A Tortosa va arribar la llum quan a una casa n’hi havia prou amb tres bombilles (bombetes) i un enchufe (endoll). I amb una tensió de 125 volts, això sembla ara del Juràssic! L’electricitat, quin gran descobriment i quina gran cosa! Però ara i avui… quin preu mediambiental estem disposats a pagar per ella?
*Fernando Jaime Soler
Agraïments:
Joan Ramírez, Jordi Fontanet, Pere Galdeano, Angel Guimerà.
Bibliografia:
Diaris de l’època: El Restaurador, Diario de Tarragona, Correo de Tortosa, La Verdad, El Pueblo, El Tiempo, Los Debates.
Revista de Obras Públicas, número 13. 1896. La estación central de Chamberí. Col·legi d’Enginyers de Camins, Canals i Ports.
Urteaga, Luis. «Las empresas eléctricas y la oferta de energía en Barcelona: el ciclo de la termoelectricidad, 1881-1913». Barcelona quaderns d’història, 2013.
Capel,H. I Urteaga, L. El triunfo de la hidroelectricidad y la expansión de “La Canadiense”. En Horacio Capel (director). Las Tres Chimeneas. Implantación industrial, cambio tecnológico y transformación de un espacio urbano barcelonés. Barcelona, FECSA, 1994.
Notes:
- La Confederación Nacional del Trabajo (CNT), és un sindicat anarquista fundat a Barcelona el 1910 amb gran influència al moviment obrer de principis del segle vint i poder de convocatòria en les vagues de 1917, La Canadenca (1919), o la Revolució d’Astúries (1934).
- Carles Emili Montañés Criquillón (1877-1974), enginyer industrial barceloní promotor de línies de ferrocarril, va aconseguir la implicació de Pearson qui va fundar el 1911 la Barcelona Traction, Light and Power Company Ltd, La Canadenca. Va ser governador civil de Barcelona i Diputat al Congrés.
- El contingut de l’acord era: final de la vaga, llibertat per als empresonats, readmissió laboral dels vaguistes, augment salarial als obrers de l’empresa, jornada laboral de vuit hores i pagament de la meitat de la mensualitat. Aquest acord va ser referendat a un míting el 19 de març de 1919 a la plaça de toros de Les Arenes a Barcelona on van participar uns 25.000 obrers.
- Joan March Ordinas (1880-1962). Contrabandista, empresari, comerciant i financer. Diputat (1931-1933). Creador de la companyia Transmediterránea (1916) i de la Banca March (1925). Va finançar el Cop d’Estat de 1936 de Franco. Promotor de la Fundación Juan March (1955).
- L’ Empresa Nacional de Electricidad, S.A. (ENDESA) va ser creada el 1944 per l’ Instituto Nacional de Industria (INI) del règim franquista. A finals dels anys vuitanta del segle passat es va iniciar la seva privatització que es va completar els anys noranta.
Fes el teu comentari