1/ La guerra dels currículums que hem viscut aquest estiu fa evident un fet. El país no té una bona formació, té un rècord mundial d’oferta de titulacions. I no és el mateix. Efectivament, i explica tant la “titulitis”, dels polítics i de molts no polítics, com el fracàs educatiu generalitzat.
2/ Ja pots dir fins a quedar-te afònic que una llicenciatura o grau, o abans el Batxillerat, no és imprescindible ni necessari per a presentar-se a unes eleccions i representar la ciutadania. Altra cosa és el teatre hipòcrita de la política, segons el qual tu consideres la “titulitis” com a pecat mortal si és la dels altres, i la minimitzes quan et surt fallit algú dels teus.
3/ Un altre sector en crisi, que se suma als que venim comentant des de fa mesos, són els jocs d’atzar més tradicionals. En la darrera dècada, el nombre d’escurabutxaques a Catalunya s’ha reduït un 10%. La caiguda va ser especial durant els temps de la covid, segurament pels tancaments i restriccions de l’hostaleria. Una dada significativa i preocupant: les màquines “aguanten” més als pobles i barris amb rendes més baixes.
4/ Una patronal catalana aporta dues possibles explicacions. D’una banda, la competència dels jocs d’atzar en línia. De l’altra, la reconversió de molts bars en establiments que podríem dir-ne més “refinats”, on una escurabutxaques no hi encaixa.
5/ Els delictes estan estancats a Catalunya des de 2018. De fet, en relació a fa una dècada i mitja, han baixat més de 5 punts. Hi ha repunts periòdics, perquè aquestes coses tenen cicles. Però la tendència a la baixa és clara i sostinguda en el temps.
6/ No podem negar que els assassinats i actes violents contra la vida han pujat. I que són els delictes més greus i amb una incidència notable en les pors socials. Però cal explicar-ho tot. L’”onada” d’apunyalaments i de tiroteigs estil execució mafiosa, té bona part del seu origen en guerres de bandes, algunes de les quals fa més de 20 anys que van començar i, amb alts i baixos, encara continuen. Per tant, que això sigui nou, precisament nou…
7/ Que les bandes siguin de gent estrangera ho posa fàcil a l’extrema dreta i a les mitges veritats en què són experts. No obstant, les dades generals els desmenteixen i, per això, la prioritat és negar-les: les estadístiques estan falsejades i tal i tal…
8/ Algunes universitats catalanes milloren la seva puntuació a la Llista de Xangai, un dels rànquings de qualitat acadèmica més coneguts. I ens sembla molt bé. Felicitats! És curiós que ara considerin aquesta llista quelcom gairebé seràfic… Anys enrere, quan els nostres centres hi sortien malparats, la discutien i la qualificaven d’engendre del maligne.
9/ Una vella dita catalana resa que tothom explica la fira segons li va.
10/ L’estiu ha anat més o menys bé per al sector turístic en general, llevat de la restauració i el lleure a les Illes Balears. A mig mes d’agost, bars i restaurants rescindien contractes laborals, per la baixa afluència de clients. I les discoteques, subsector no poc potent en aquesta contornia, anunciaven que començarien la temporada baixa (obrir només els caps de setmana) més aviat que mai.
11/ Des del sector es diu que enguany ha fallat el turisme britànic i que l’alemany ha gastat menys que els anys anteriors. Potser seria del cas reflexionar sobre la massificació i alguns preus forassenyats, no fos que el mal vingués per aquí.
12/ La manca de mà d’obra, que representa una minva en l’oferta, és fruit de circumstàncies del mateix sistema. Els sous baixos són poc atractius, però sobretot si no donen ni per a poder dormir sota un arbre. Si passa amb metges o mestres, que igual cobren el doble que un cambrer, què esperen quan es tracta d’hostaleria?
Fes el teu comentari