1/ La darrera enquesta del Centre d’Estudis d’Opinió de la Generalitat indica que la ciutadania té un nivell baix de coneixement dels líders
polítics. No és la seva valoració, que tampoc és per a tirar coets, sinó el seu grau de coneixement.
2/ Curiosament, els més coneguts són Carles Puigdemont i Oriol Junqueras, que continuen presidint Junts i ERC, però estan fora de combat, per dir-ho d’alguna forma. Deu ser la llarga trajectòria…
3/ El desconeixement de qui posa cara a un partit és sorprenentment alt entre els seus propis votants. Es confirma, a més, que aquest fenomen penalitza els aspirants a presidir la Generalitat que no són de la circumscripció de Barcelona, encara que s’hi presentin.
4/ Una obvietat… Qui en surt ben parada és Sílvia Orriols, tot i que alguns dels factors avantdits li van teòricament a la contra. Però és que ella i el seu partit viuen un dolç moment demoscòpic.
5/ La setmana passada parlàvem sobre l’ús interessat de les dades de delinqüència. Un problema afegit és que hi ha responsables governamentals que, per populisme, posen en dubte les seves pròpies xifres, o les dels seus cossos policials. Hi té a veure el resultat que l’extrema dreta està assolint en alguns barris, sobretot a l’àrea metropolitana de Barcelona, on ja és segona força?
6/ Segona força a les urnes, en l’entorn del punt anterior. Però en les darreres enquestes, aquesta extrema dreta apunta al primer lloc en zones amb menys renda d’arreu d’Espanya.
7/ Encara sobre les dades de delinqüència, alguns polítics locals espavilats maquillen l’estadística no comptant els delictes cibernètics. Amb el peculiar argument que les víctimes seran del poble, o el delicte s’hauria denunciat a la comissaria del municipi, però que l’estafa de torn s’ha comés lluny del seu campanar.
8/ Ara, això no és altre que un miracle de comptabilitat, com els de la covid al Madrid d’Ayuso, no quelcom per a treure’n pit.
9/ El Barça ha tornat a passar un agost al caire de l’abisme. La normativa salarial de la lliga espanyola pot semblar absurda, si no partidista, però té un sentit. Evitar, en la mesura del possible, el desori de fa unes tres decàdes, quan l’explosió dels ingressos per drets televisius va fer que molts clubs perdessin el món de vista. Alguns d’aquells nous rics han desaparegut o passegen misèries per tercera divisió.
10/ Una altra cosa és la situació que arrossega el Barça des de fa anys. Venint d’unes circumstàncies tràgiques, l’opció va ser una sortida endavant. Amb elements que no eren menyspreables, que consti. Com remuntar, per exemple, amb un estadi obsolet i que generava una part irrisòria dels potencials ingressos?
11/ Però que estiu rere estiu passi el mateix, per marges de diners fins i tot d’uns pocs milions d’euros en una entitat d’un pressupost enorme i un deute molt superior, indica que alguna cosa no es fa bé. Ara, en aquest sector, si la pilota entra, ja se sap.
11/ El sector dels grans esdeveniments musicals ha augmentat un 360% els seus ingressos en la darrera dècada. Certament, hi ha algun nou escenari i més actuacions. Però no n’hi ha per a tant. Més aviat és que el preu de les localitats s’ha disparat.
12/ Alguns d’aquests concerts, a més, han fet créixer per sobre del 25% la facturació dels hotels dels llocs on se celebren. Especialment si és en grans ciutats i en recintes amb capacitat per a desenes de milers d’espectadors. En total, assistir a una d’aquestes actuacions pot arribar a representar una despesa d’uns 900 euros, entre localitat, desplaçament, allotjament i consumicions.
Fes el teu comentari