L’any 1997 veig l’actuació musical de Sergio Makaroff1 i altres grups a un esdeveniment anomenat “A tres per al dos mil”, integrat en la programació del Festival de Teatre de Tortosa2. Aquella nit d’estiu, mentre sona la música, quedo impactat i enamorat d’aquell recinte on es fan les actuacions: és un gran casal decadent d’estil colonial amb un jardí romàntic molt descuidat. Es tracta de la Colònia Gassol, també coneguda com la Casa Gran, o més popularment, La Masada de Bítem.
La Masada? Una Colònia a Bítem? Què és això? Qui és aquest Gassol?. He fet una petita recerca i ara us ho explico.
El promotor de la Colònia Agrícola Gassol és Isidre Gassol Civit. És un indià, o un americanu, o un cubanu, tal com s’anomenen durant el segle dinou als catalans emigrats a terres americanes (Cuba, Mèxic, Puerto Rico, Brasil, Argentina, Uruguai…) que tornen a casa enriquits pel comerç amb el tabac, el sucre, la importació, els esclaus…
Isidre Gassol neix el 1831 a Savallà del Comtat (Conca de Barberà) i emigra ben jove a Cuba. El 1870 torna a Catalunya amb una gran fortuna i s’instal·la per fer negocis a Barcelona. El seu germà Antoni s’instal·larà després a Mataró amb una indústria tèxtil (Antonio Gassol y Compañía) però això és una altra història.
Gassol, ara a Barcelona, ja és Don Isidro3. Forma part de l’elit econòmica a Catalunya. Pertany a la Liga del Orden Social, la pro-esclavista Agrupación de Hacendados de Ultramar, el Círculo Hispánico Ultramarino de Barcelona, etc. Signa un manifest d’adhesió al rei Alfons XII (1875) i s’obre pas a la capital catalana en els temps de la febre d’or4, on promou i participa en molts negocis.
Destaca en el tema tèxtil, el transport, la banca… Per exemple, els tramvies a tracció animal de Barcelona a Sants (1875) o el de Barcelona a Sant Andreu (1873); o amb la creació de bancs: Banco de Tortosa, Banco de Cataluña, Banco de Lérida (els tres l’any 1881), Banco General de Madrid (1882)… També té negocis de tèxtil a Barcelona i Tarragona i és conscient de les possibilitats del nostre territori. Pensa en Tortosa talment com han fet altres industrials nouvinguts (Josep Pons i Enrich amb l’arròs o Josep Mansana i Dordán amb el gas) i, com a emprenedor que és, projecta fer una colònia agrícola a Bítem.
Una Colònia Agrícola? Sí, era tota una tendència des del segle divuit quan es fan lleis per a frenar l’èxode rural i evitar el retard del sector agrari. El 1868 hi ha una nova llei5 que atorga beneficis fiscals i promou nous cultius i el sanejament de terres entre altres objectius. Entre 1868 i 1905 es donen 3.000 llicències de colònies (la majoria entre 1878 i 1884) on la superfície mitja de cada colònia és de 160 ha. Només a la província de Tarragona hi ha 247 colònies i al nostre entorn he trobat colònies agrícoles a Tivissa, l’Aldea, Jesus i Maria, Tortosa, Cardó i Bítem. En algunes d’elles es fan proves de nous conreus: arròs, remolatxa, tabac, cotó, ricí…
Gassol compra moltes finques a Bítem i el 1879 ja disposa d’una gran propietat de 86 hectàrees que va des del riu Ebre fins la serra, amb pous i alguna casa. Edifica un gran casalici de planta quadrada a l’estil colonial vora la carretera de Bítem que llavors és només un camí ample de terra. És La Masada . No se sap ben bé qui és l’autor. Les estances decorades i luxoses estan situades al voltant d’un pati interior. A tres de les quatre façanes de la casa hi ha una gran galeria. Al seu davant hi ha un jardí tropical. És la magnifica casa d’estiueig de la família Gassol-Marqués.
Al darrera de la Casa Gran hi ha dues placetes amb les cases dels treballadors de la finca. La colònia disposa de molí d’oli i de farina, bàscula, tallers, destil·leria, magatzems, planters, un petit teatre… Realment no estic segur si tot això hi és des de la fundació de la colònia o son activitats afegides amb el temps.
Vora l’Ebre hi ha una bomba moguda a vapor que porta l’aigua a una gran xarxa de distribució per la finca. El lloc encara avui és conegut com l’Hort de la Màquina. Hi ha vinya, cereal, horta… A la Colònia Agrícola també es fan experiments i provatures: el Dr. Jaume Ferran ho fa amb les vacunes (1884) i també allà es planten els primers tarongers (1900) de la zona. Després es planten tarongers a finques d’altres propietaris com Montagut, Segarra, els Jesuïtes… i pels termes d’Aldover, Xerta, Roquetes, Sant Llàtzer, etc.
Sobre el número de treballadors o les condicions laborals d’aquesta Colònia no he trobat res. Suposo que la vida dels colons té les característiques pròpies de l’època sota la precarietat i el classisme. Sí que hi ha constància a la premsa local sobre una vaga a la colònia el 1903 per un tema salarial, però es passa de puntetes sobre aquest tema.
Políticament Gassol és un conservador i potser pensem que quan arriba a la senyorial Tortosa és ben rebut, però no és així. A la ciutat i el territori ja hi ha les capelletes conservadores i ell és un nouvingut. Estem parlant dels temps de la Restauració (1876-1923) que és una farsa democràtica. Només voten les persones amb cert patrimoni o capacitat intel·lectual (sufragi restringit). Es convoquen eleccions fetes a mida alternant-se els dos partits: el conservador i el liberal. Sovint hi ha frau electoral (el pucherazo) i un greu clientelisme per tot l’Estat fomentat pels cacics locals.
A Gassol el qualifiquen com a forasteralla i no és ben acollit pels partidaris del també conservador Teodoro Gonzalez6, enemic polític d’un altre conservador tortosí que està a Madrid, Alberto Bosch i Fustegueras7 , i del seu home a la ciutat, el farmacèutic Agustí Monner Mauricio8, àlies Cansalada.
Com a fundador del Banco de Tortosa també té grans disputes: el 1882 un manifest signat per altres cofundadors -com Josep Pons i Enrich o Joaquim Piñol- presenta sospites sobre la seva gestió juntament amb altres directius (Nicolau i Pallarès).
Gassol, malgrat tot, serà escollit diputat i també senador. He trobat alguna cosa sobre la seva activitat parlamentària. El 1893 fa una proposició de llei per a fer una carretera de Tortosa a Garcia per Tivenys (actual T-301 i C12). Curiosament passa per davant de la seva Colònia a Bítem. També el 1899 proposa una carretera de Santa Coloma de Queralt a Guimerà (actual T-241, T-224 i L-241). És a la Conca de Barberà, la seva terra natal.
L’any següent proposa una altra carretera de Móra la Nova a Tivenys, però passant per Cardó. El 1902 comencen els treballs des de Rasquera i es fa un nou túnel però la carretera acabarà finalment al balneari. De Cardó a Tivenys continuarà sent un camí. Em crida l’atenció el cognom del propietari del balneari: Salvador Cabestany i… Gassol. L’investigo i obtinc que també és cofundador del Banco de Tortosa i a més a més està casat amb una germana de la dona d’Isidre Gassol. Tot queda a casa!
El diputat i senador Gassol passa dels setanta anys, és una edat avançada per a l’època, però encara li queden catorze anys més. La setmana propera us explico més coses de La Masada fins avui. Ara vaig a fer-me una llista mental de tot allò que va arribar a l’orgullosa i ambiciosa Europa des d’Amèrica.
*Fernando Jaime Soler
Agraïments:
Joan Ramírez Martinez, Artur Gaya Iglesias, Joan Josep Sancho Esteller, Laia Chavarria Luque, Sonia Delgado Espuny, Joan Gisbert Cid.
Notes:
- Sergio Makaroff (1951) és un cantant, músic i compositor argentí ubicat a Barcelona des dels anys vuitanta.
- A tres per al dos mil va ser la primera de les quatres festes consecutives que es van fer fins l’any 2000, integrades en el Festival de Teatre de Tortosa, promogut inicialment per la Cooperativa La Finestra i després per Produccions Tubal. Volien recordar una mica l’esperit de les antigues Trobades de Bitem dels anys vuitanta del segle passat.
- Isidre Gassol és casa amb Rosa Marqués Valentí. Tindran quatre fills: Josefina, Mercedes, Isidro Salvador i Rosa.
- La febre d’or fa referència al període iniciat la dècada de 1870 on prolifera la burgesia catalana amb moviments especulatius, i a la bombolla econòmica que va impulsar la indústria a Catalunya, amb la fundació d’una vintena de bancs, fins el 1882 quan va començar la crisi econòmica que va durar fins l’Exposició Universal de Barcelona el 1888. Sobre aquest període Narcís Oller va escriure la novel·la La febre d’Or (1890).
- Ley de 3 de junio de 1868 de Fomento de la Población Rural y Nuevas Bases para el establecimiento de Colonias Agrícolas. Gaceta de Madrid, núm. 161 de 9 de juny de 1868.
- Teodoro González Cabanne (1837-1910), comerciant tortosí i polític conservador. Alcalde de Tortosa i diputat. Fundador de diaris com El dertosense, El Correo del Ebro, La Verdad, etc.
- Alberto Bosch i Fustegueras (1848-1900), enginyer i polític conservador tortosí fill de la propietària tortosina Antònia Fustegueras. Va ser alcalde de Madrid en diverses ocasions i diputat.
- Agustí Monner Mauricio (1856-1923), farmacèutic, periodista i polític conservador. VA ser alcalde de Tortosa. La facció gonzalista l’acusà de ser inductor dels greus fets de 1899 a l’Ajuntament de Tortosa.
Bibliografia:
Premsa de l’època: La Verdad, Diario de Tortosa, Los Debates, Correo de Tortosa, El Nuevo Diario, El Restaurador, Diario de Tarragona.
COSTEA BALAGUÉ, JORDI. Elements, tipologies constructives i rehabilitacions en la Colònia Gassol de Bitem. Treball de Fi de Grau. Universitat de Lleida, 2013.
GALÍ I COLL, ALEXANDRE. Història de les institucions i del moviment cultural a Catalunya, 1900-1936. Llibre VI. Ensenyament i Serveis Agrícoles. Fundació Alexandre Galí. Barcelona, 1982.
GORDILLO BEL, DÍDAC. La colònia Gassol, una colònia agrícola de caire industrial. Jornades d’Arqueologia Industrial de Catalunya. El patrimoni industrial de la indústria alimentària. Passat, present i futur. X Jornades d’Arqueologia Industrial a Catalunya. Barcelona-Terrassa. Associació MNACTEC, 2017.
OYÓN BAÑALES, JOSÉ LUIS. Colonias Agrícolas y poblados de colonización. Arquitectura y vivienda rural en España (1850-1965). Tesis Doctoral. UPC, Barcelona, 1985.
RODRIGO Y ALJARILLA, MARTIN . Les bases colonials de Barcelona, 1765-1968. Museu d’Història de Barcelona i Ajuntament de Barcelona. Documents 5. 2014.
RODRIGO Y ALJARILLA, MARTIN . Indians a Catalunya: Capitals cubans en l’economia catalana. Fundació Noguera. Pagès Editors, 2007.
Fes el teu comentari