1/ L’estiu de 2025 ha estat tràgic pel que fa a incendis forestals. Pedrades polítiques al marge, hi ha un parell de dades antipàtiques i molt il·lustratives. Apagar un foc surt a 19.000 euros la hectàrea. Prevenir en costa 2.000.
2/ I sabeu quin pressupost ha dedicat a prevenció Castellà i Lleó, un dels territoris més afectats? 15 euros per hectàrea. És més, la mateixa comunitat va arribar a l’estiu amb 3 milions d’euros per a aquesta prevenció sense adjudicar. Equival a 1.500 hectàrees. Sembla poc, comptant que se’n van cremar desenes de milers. Però il·lustra la desídia.
3/ Que hi hagi hagut retallades pressupostàries en aquest àmbit, que han anat a engreixar partides de foment de la tauromàquia, és un mal acudit. Però real com ell mateix.
4/ Se li poden buscar els tombs competencials que vulgui cadascú, perquè de vegades l’Estat autonòmic és un xiclet que s’estira a conveniència, tot i una Constitució molt rígida. Però números canten.
5/ Una postil·la sobre com funcionem per aquests paratges… Hi ha coses de la política que es diuen en alemany, i no es tradueixen. Per què? Perquè allí funcionen i aquí, no. Bundestreue és, literalment, lleialtat federal, però en podem dir lleialtat institucional. No és qüestió partidista, sinó l’arquitectura institucional que has dissenyat. I que tinguis el cap quadrat dels alemanys per a aplicar-la.
6/ És més, governar és governar, sigui a la capital del món o al poble més petit. I no poques comunitats autònomes espanyoles emulen les diputacions provincials. És a dir, organismes que funcionen molt bé quan es tracta de repartir diners i tallar cintes inaugurals, però molt mandroses, per dir-ho d’alguna forma, per a posar multes o enviar la policia a repartir cops de porra.
7/ Ja ho dèiem, fa dècada i mitja, quan el llavors govern del PP plantejava una reforma local de gran abast. Consti que aquell plantejament mereixia l’honor de la discussió, perquè en una cosa l’encertava: són viables municipis de pocs centenars d’habitants, i poden garantir els serveis a què estan obligats, per molts factors històrics i emocionals que hi hagi implicats?
8/ I repetim el mateix que llavors. Encomanar a les diputacions una mena de gestió mancomunada de municipis petits tenia un error de base. Que les diputacions, pel que hem expressat en els punts anteriors, tenen no un problema de capacitat, sinó d’esma. Són dos segles, falta una dècada, d’estar per altres coses.
9/ Quan començàvem a sortir de la pandèmia, el turisme estranger havia minvat en nombre, però la seva despesa s’havia disparat. Aquest 2025, fins a finals d’estiu, s’ha produït el fenomen invers. Més visitants que mai, però una forta caiguda de la despesa. Ho ha acusat especialment la restauració. Passat per la traductora: ara, molts turistes compren el menjar al supermercat.
10/ Com que també consumeixen menys en lleure, alguns barris turistificats on no es podia dormir a les nits gaudeixen ara de pau i tranquil·litat. L’evolució de tot plegat no està gaire clara, però.
11/ Les incidències a Rodalies s’estan fent difícils de comptar. No és que la mitjana diària a qualsevol de les línies pugui arribar a ser de dos o tres. És que ara hi ha una mena d’incidències “secundàries” induïdes d’alguna forma per les anteriors. Es produeixen una estona després a poca distància. No sabem què de tensions elèctriques…
12/ Però és gairebé còmic que hi hagi mitjans de comunicació que narren les incidències com si fos un partit de futbol en directe. El mític “minuto y resultado”, exemple de manual dels carrusels radiofònics, reviu a compte del desastre del transport ferroviari… Sic transit gloria mundi.
Fes el teu comentari