Anorrear la llengua catalana és la missió de l’Espanya imperial, franquista i nacional. Mai han entès que el català és l’idioma propi, d’una Nació conquerida per la força de les armes durant la Guerra de Successió. A les Terres de l’Ebre des del 1707 quan els filipistes guanyaren a la Batalla d’Almansa. En aquell moment ja van imposar-nos les seves lleis i ens van incorporar al Regne de València. En ocupar Barcelona i Cardona el 1714, ja van destruir les nostres institucions més antigues que les seves, van tancar les nostres universitats, i ens van voler incorporar a la corrupta “España Imperial”, com una província més i dirigida per les lleis fèrries d’un capità general. Diuen que a les terres ocupades i conquerides de les Amèriques hi posaren un virrei. A Catalunya que ens tractaren com a rebels, i terra ocupada, no era el mateix que a l’Amèrica que van conquerir, emportant-se els seus tresors a Castella per construir grans palaus i catedrals, on ho dirigien virreis per espanyolitzar les gents que havien barrejat les sangs amb els habitants de cada lloc. Aquí hi posaren un militar per imposar per la força les seves lleis, la seva llengua i destruir tot allò que feia olor de català i gaudia de la idiosincràsia propi d’un país diferent.
I la passió rabiosa contra la nostra llengua continua sense remissió. Ho aprofiten tot, malgrat que a la Constitució parlen de llengua pròpia de Catalunya. Però entenen que la seva llengua, el castellà, ”La Lengua del Imperio”, com és després de tres segles la llengua imposada i estudiada, ha de ser la llengua de tots. El mateix que el PSC parla de “govern de tots”, emprant el mateix procediment que empraren quan es manifestaven en contra de Catalunya, conjuntament amb el PP, Vox i el PSOE. Bonic discurs, aquest de destruir i de no acceptar que Catalunya té una llengua pròpia mil·lenària, tant o més antiga que la seva.
I aquest és el procedir arreu on es parla la llengua catalana amb les variants dialectals de cada zona determinada, com València, Balears i la Franja aragonesa catalano-parlant. Fora de Catalunya és on més pressionen. Al Facebook, tots aquells que defensen la llengua valenciana, escriuen disbarats contra el català i Catalunya. Però ho escriuen en castellà, no en valencià. Creen consciència que l’idioma propi de València no té res a veure amb el català. Alguns, fins i tot diuen, que el català va nàixer després del valencià. La ignorància és molt atrevida sense entendre que el rei Jaume, quan va conquerir València ho va fer amb els soldats i repobladors catalans. I així els cognoms valencians són catalans i van fer de València un territori que conjuntament amb els mallorquins i catalans van conquerir les possessions italianes on arreu s’hi parlava el català. I València, durant els segles XIV i XV, foren els més representatius de cultura i economia dels catalans d’aleshores. Valencians, balears i catalans ocuparen conjuntament els principals ports de la Mediterrània des de Sevastopol a Múrcia, i tot el nord d’Àfrica, on hi tenien les seves oficines bancàries, hi exportaven i importaven els productes, finançaven les operacions i hi parlaven i signaven els contractes en català.
La persecució va començar durant el segle XVI i ha continuat amb més o menys força fins els nostres dies. Però en l’actualitat, malgrat dir-nos que vivim en democràcia, és quan existeix la persecució més constant produïda pels pactes de govern que el PP té amb VOX. L’extrema dreta, franquista i imperialista, és la que més ha influït en aquest sentit. Pretenen eliminar les institucions que accepten el diccionari de Pompeu Fabra o el d’Alcover-Moll, castellanitzant els topònims, negant els vincles del català i el valencià, com si a Alacant tinguessin un idioma diferent del d’Alcanar o a Vinaròs diferent del de Lleida. Canviant accents i negant la unitat lingüística. Neguen que l’andalús sigui diferent castellà de Segòvia? Tenen variants com totes les llengües però no neguen que els dos parlen castellà. Per què han de dir que el valencià és diferent dels català?
I el que a València i a Mallorca és producte dels pactes entre el PP i VOX, a Catalunya son els poders judicials que pretenen anorrear el català i imposar el castellà a casa nostra, com una obligació més d’haver-nos fet espanyols per la força de les armes. Pretenen fer estudiar el castellà a les nostres escoles primàries, quan a les secundàries i a les universitats ja s’ha imposat per raons vàries.
Per tant, els catalans hem de conservar la nostra llengua com un do preuat. No podem consentir que per la política o pels jutges ens imposin el castellà com ho feren prohibit l’ensenyament de l’idioma propi a les escoles catalanes. Han estat tres segles de continuades repressions i molts fórem els escolars que no vam poder aprendre el català a l’escola. I fins i tot els mestres tenien la obligació de dirigir-se als alumnes en l’idioma imposat. En temps del general Franco els mestres catalans foren desplaçats a poblets castellans, aïllats de Catalunya i castigats. Aquí imposaren mestres, alguns dels quals estudiants d’altres disciplines sense haver acabat les corresponents carreres, els donaren els títols per eliminar el català.
La força de la gent és la nostra. Els polítics, els jutges, els militars i els funcionaris arribats d’Espanya tenen força. Però els catalans, valencians i mallorquins tenim la força de la raó i som nosaltres els que hem de lluitar per no deixar perdre la llengua que parlaven els nostres pares, els avis i als nostres pobles.
*ANTON MONNER, cronista de Gandesa
Fes el teu comentari