1/ Les dades sobre aiguats trenquen tots els registres existents fins avui. Un dels darrers és el de precipitació en un minut. Sort fem que no hi ha més desgràcies, perquè la prevenció és la que és. El negacionisme del canvi climàtic continua insistint en què ploure ha plogut tota la vida. Però la resposta és fàcil: ni tant ni tan sovint.
2/ Que hi hagi sequeres prolongades és l’altra cara del mateix fenomen. “Que no me los engañen”, que diria aquell. Quan trenques l’equilibri de les coses, passen coses extremes.
3/ Per exemple, fa anys que ens arriben cues d’huracans caribenys que han travessat l’Atlàntic fins a Europa. Fixeu-vos com en els darrers dies han arribat les restes de la tempesta Gabrielle… Déu n’hi do per ser unes restes. Qualsevol dia, ens arribarà l’huracà encara en plenitud.
4/ La recollida selectiva de residus als municipis de Catalunya està lluny del percentatge que la Unió Europea ha establert per a 2025. Hauria de ser el 55% i està en el 47,1%. Però hi ha un fenomen curiós: el reciclatge dona dades superiors com més petit sigui el municipi. Petit en nombre d’habitants, perquè en superfície no hi ha la mateixa correlació.
5/ L’explosió de consum de la postpandèmia continua apagant-se. I no és tan sols en la caiguda del consum dels turistes. També passa en el consum autòcton. Cal dir que l’increment de preus dels tres darrers anys és un dels factors que ho expliquen?
6/ L’hosteleria n’és un exemple. L’augment del preu del cafè ha disparat un 8% el cost d’esmorzar al bar; un 14%, des de 2023. La tassa de cafè ha pujat un 4,6%, i una cervesa, un 7,1%, El preu del menú el dia s’ha enfilat un 6,3%. En números absoluts, segur que els preus corresponen a una mitjana real, però de vegades costa de creure.
7/ La dismòrfia econòmica o financera és un terme d’encuny relativament recent. És quan els diners distorsionen la realitat, una percepció alterada de la nostra situació econòmica. També se’n pot dir una preocupació poc saludable pels diners. Això ha passat sempre, per allò de les aparences, però els principals afectats ara mateix són joves propensos a comparar-se amb els seus iguals a les xarxes socials.
8/ És curiós que això passi quan el consum entre el jovent s’està desplomant. I no d’ara. Ha caigut un 36% en els darrers 15 anys. En lleure, el descens és del 46%, i en transport, del 56%. La despesa és lleugerament superior en educació. Però en habitatge puja i molt. Bé, en aquest darrer cas, entre els que poden, que no deixen de ser una minoria.
9/ Hi ha un problema de mobilitat bastant “universal”. Voler illes de vianants (ara en diuen carrers pacificats) i que hom pugui arribar en cotxe a la mateixa porta (en general de les botigues). Es podrien explicar casos a dotzenes, aquí, allà i més enllà. L’últim lloc on s’estan empatxant és a Berlín, ciutat on no serà que no tinguin un bon transport públic i una mobilitat, en general, molt sostenible.
10/ A Nova York, la idea de convertir en espai de vianants Times Square semblava abocada al fracàs quan va començar-se a implantar-se fa ja una quinzena d’anys. Però va esdevenir un èxit que encara continua. I amb quatre rals, una mica de pintura, quatre jardineres i algunes gandules per a contemplar aquell paisatge urbà únic. Viure per creure…
11/ L’OPA del BBVA sobre el Sabadell ja ha acabat, en el sentit que sigui? És que la història ha fet tants girs que n’hem perdut el fil.
Fes el teu comentari