1/ Podrà semblar repetitiu, ja que en parlem sovint. Però que ho diguem aquí és quelcom del tot secundari. El que compta és que està passant. Calia una dana com l’Alice, ara aquesta mena de tempestes també tenen nom, per fer-ho evident? Doncs no.
2/ I no val dir que el Gloria ja va ser fort, o recordar senyors aiguats de fa 25 anys. Perquè part important de la qüestió no és ja que la precipitació bati el rècord, sinó que el temps entre desastres cada vegada és més curt. És a dir, que el problema s’està accelerant.
3/ Per descomptat, l’orografia ajuda a la formació de tempestes i a com desaigüen les precipitacions. I no tan sols a les Terres de l’Ebre, escenari de l’última calamitat. Però no ens fem trampes al solitari. El 15% de les zones urbanitzades de Catalunya estan construïdes en terreny inundable i hi viuen unes 700.000 persones. I continuar apilant ciment ja no funciona: el que baixa acaba passant per sobre.
4/ I ocorre el mateix si es tracta d’un temporal de mar: les ones superen qualsevol escullera, mur o defensa que hi hagi. No cal que el desastre sigui específicament meteorològic. Quan el tsunami de 2011, a les costes del Japó l’aigua va saltar murs de 10 metres d’alt. Imagineu-vos onades de tres o quatre metres al típic passeig marítim de casa nostra, que de vegades està una mica per sota del nivell del mar…
5/ Algú ha tingut la valentia de dir que no n’hi haurà altra que expropiar cases. També que caldrà protegir de forma especial edificis essencials i algunes vies de comunicació. I que tot plegat serà car, molt car. Però hi ha truc. Primer, caldrà actualitzar els mapes d’inundabilitat i ja veurem quines pressions sobrevolaran la revisió. Hi ha mals precedents…
6/ Però aquesta Alice, tot i ser més bèstia que tempestes recents, és poca cosa en comparació amb fenòmens que, tot i expressar-se amb menys fúria de les aigües, o gens, són autèntics punts de no retorn.
7/ Sona dramàtic, però és així. El món acaba de “superar” el primer d’aquests punts de no retorn. I irreparable, que això vol dir que no hi ha marxa enrere.
8/ Un estudi internacional liderat per 160 científics i 100 institucions avisa que hi ha un procés irreversible de mort dels esculls de corall. El cunyat negacionista de torn dirà que es tracta d’alguna illa perduda on viuen quatre gats. I que més es va perdre a Cuba.
9/ Però precisem… La desaparició dels esculls de corall comporta la de la quarta part de la vida marina del planeta. Al cunyat negacionista del punt anterior recordeu-li que això posa en escac la font d’alimentació i d’ingressos de 1.000 milions de persones. Que potser no és poca cosa.
10/ El problema del negacionisme és que continuarà amb la seva música quan les rierades que inundaven les plantes baixes arribin ja no al primer pis, sinó al segon. En unes dècades, al tercer. Ep, això a casa nostra, no a un racó a l’altra punta de món.
11/ Una altra punta de món on, de propina, la pell de la gent que hi viu té un altre color. Factor que també hi està implicat. Per què és casual, o no, que qüestionar el canvi climàtic, o les conspiranoies sobre les vacunes, estigui emparentat amb el racisme i altres xacres d’extrema dreta?
12/ Això darrer semblarà forassenyat. Però penseu que Fox News, la televisió amb més audiència dels Estats Units, ha arribat a considerar el matrimoni gai com a causa de l’increment d’huracans. En el marc de “polítiques liberals” generals, però literalment…
13/ Una part important de l’èxit electoral del trumpisme deriva de les mentides en aquests temes. I podem parlar de mentides amb propietat perquè, quan hi ha demandes o denúncies, paguen per no arribar a judici. És una forma com qualsevol altra de declarar-te culpabl
14/ Disculpeu. Us semblarà que l’argumentació ens ha marxat de les mans. En descàrrec nostre, direm que, aquí i allà, tot plegat són ingredients de la mateixa salsa. I que a aquesta banda de l’Atlàntic s’obren camí, amb èxit electoral creixent.
15/ I tornant al tema original, recordarem que ja fem tard. Que les oportunitats d’aturar o revertir fets que considerem perjudicials, com les inundacions, els incendis forestals i altres, se’ns estan escolant pel forat de l’aigüera.
16/ Diguem-ho d’una altra forma, a risc de simplificar en excés. Després d’una sequera que feia feredat, hem de desitjar que deixi de ploure? Naturalment, cal dir que pluges com les provoquen aquests comentaris, no, gràcies,
17/ Ara, allò realment antipàtic no serà que el que pugui salvar-se, cada vegada menys, no es decideix també el dia que anem a votar? Que és un dia en què no tan sols decidim entre despesa social i militar, habitatge o immigració, sinó també què farem en qüestions que han esdevingut claus, com el despoblament rural, amb què es mouen els vehicles o quins models urbanístics fomentem.
Fes el teu comentari