Ha mort, a 95 anys, Josep Maria Altadill, fundador de la mítica botiga tortosina “Altadill, la boutique del disc”. Com és normal, una gernació recorda els discs comprats a l’establiment, en les tres ubicacions que va tenir durant la seva història. El meu record, podia ser d’una altra forma?, és wagnerià.
Era l’any 1981, quan sent un adolescent imberbe, em va agafar la xefla per Wagner que continua acompanyant-me. Va ser veient al desaparegut cinema Montepio la pel·lícula “Excalibur”, del director John Boorman. De la banda sonora, hom s’ha quedat amb alguns moments dels “Carmina Burana” de Carl Orff. Però allò era un festival Wagner, i en els moments culminants de la història, amb fragments de “Tristany i Isolda”, “El Capvespre dels déus” i “Parsifal”. Droga dura…
L’endemà vaig trencar la guardiola i vaig anar a Altadill a demanar algun disc sobre allò que havia escoltat al film. El senyor Altadill em va mirar de dalt a baix, tot preguntant si estava segur del que demanava. Normal, eren 15 anys…
Tenia disponible alguna cosa, però de fragments d’altres òperes. Es va comprometre a buscar el que servidor volia i que tornés a passar al cap d’uns dies. El senyor Altadill havia aconseguit un disc wagnerià històric. No incloïa res de “Tristany i Isolda”, ni de “Parsifal”, però els fragments de “Siegfried” i del “Capvespre” eren de traca. Encara avui estan entre els meus moments wagnerians preferits.
Era un disc enregistrat el 1967, a càrrec de la London Symphony i del director Leopold Stokowski, editat pel segell Phase4Stereo. Tenia moltes reedicions, però el senyor Altadill havia aconseguit un exemplar de la primera edició. Una joia discogràfica, que no em va voler cobrar. De llagrimeta…
El guardo com un tresor. Entre altres motius perquè no pot haver-hi millor exemple del que és un botiguer de música de veritat. Moltes gràcies, senyor Altadill.
Disculpeu la longitud d’aquest text, però és que hi ha coses que encara ens desperten l’emoció.
Fes el teu comentari