1/ La generació Z està protagonitzant revoltes a literalment les quatre puntes del món. Hi ha dos motius, un de tradicional i un de novedós. El de sempre és la falta d’expectatives de la gent jove: si passa al Primer Món i en societats desenvolupades, imagineu a la resta. La cosa nova: estem parlant de la primera generació completament nativa digital.
2/ Això darrer potser explica fenòmens insòlits. A algunes d’aquestes “primaveres”, les protestes es convoquen per Tinder. Sí, l’aplicació de cites. Potser no és tant el grau “tecnològic”, com l’habilitat per descobrir que alguns llocs d’internet no són sospitosos de revolucionaris.
3/ El llenguatge a l’ús és per pessigar-se. Ara, per referir-se al fet que les revoltes dels punts anteriors es retroalimenten, no per la proximitat sinó gràcies a les xarxes socials, està vist que s’ha de parlar de “interinfluència”.
4/ El consum d’antidepressius es dispara des de principis de 2024: l’increment frega el 25%. És de pa sucat amb oli que això es deu a l’increment de trastorns depressius. Una dada, sense lectures polítiques si us plau: la Comunitat de Madrid és on hi ha més casos, un 32% dels de l’Estat Espanyol, quan la seva població és el 16%. A Catalunya i el País Valencià, que li van al darrera, la incidència supera lleugerament el seu pes demogràfic, però a anys llum del cas madrileny.
5/ I una altra dada, preocupant: les dones consumeixen entre 1,5 i 3 vegades més antidepressius que els homes, en tots els segments d’edat.
6/ I una altra, una mica més positiva… La demanda d’ansiolítics, que són els antidepressius més consumits, s’ha “estabilitzat” amb un descens del 2% després de repunts molt forts durant la pandèmia de la Covid. Especialment, en la seva fase final.
7/ Ara que hi ha enquestes electorals que pinten un panorama molt ajustat, cal recordar que un empat tècnic no és un resultat que de tant ajustat és com si no hagués diferència. Un empat tècnic és produeix quan la diferència és inferior al marge d’error de l’enquesta, que és de ±3,5%.
8/ Com que és impossible afinar més, el pronòstic queda del tot obert i pot passar qualsevol cosa. És una limitació de les eines matemàtiques emprades. Ara, els marges són petits i, tot i que no tècnicament, funciona com a sinònim. Els diccionaris ja ho recullen.
9/ No són signes dels temps, no… Guanyes un premi Nobel i no t’ho poden fer saber perquè t’has agafat un any sabàtic i estàs perdut o retirat a una muntanya sense comunicació de cap mena. Això, en un món hipercomunicat en què internet es va inventar originalment, a més de per usos militars, per a connectar la comunitat científica.
10/ El món a l’inrevés? Fracassa l’OPA del BBVA al Sabadell. Però a les poques hores, l’entitat que ha fracassat es dispara a la Borsa. I la “triomfadora” es desploma. La situació es recomposarà sola. La part curiosa és que els mercats aplaudeixin i premien una patacada.
11/ Per a món a l’inrevés, les obres de l’estadi del Barça. El club rep, per fi, la llicència de primera ocupació. Però després de plorar molt, quan la té, no la vol. Esperarà que estigui acabada la segona fase de les obres. Diuen que per encabir-hi més gent. Segur que és una qüestió de números: sortirà més compte continuar a Montjuïc, on hi ha despeses extra, però es pot ingressar més, que tornant a casa amb “poc” públic.
12/ El dubte és si els números són del club o la junta directiva. O són números de Goldman Sachs.
Fes el teu comentari