1/ Fa un any de la dana de València i el rastre de tot allò encara perdura. I no parlem del dol o de la controvèrsia política, sinó literalment des del punt de vista material. Centenars d’habitatges i de negocis continuen afectats o tancats. I a les vores de carreteres encara es veuen vehicles apilats.
2/ La destrucció material no és secundària. Els danys directes han representat el 0,6% del PIB espanyol. I els recursos mobilitzats per atendre la situació, l’1,1%. Penseu, per exemple, que la suma supera el PIB agrícola de tot l’Estat. I que ve a ser l’increment del PIB d’anys bons anteriors a la pandèmia.
3/ Si no és demagògic plantejar-ho, el cost econòmic de la dana és una dècima inferior a l’increment de la despesa militar que ha fet Espanya el 2024. per a complir la quota OTAN.
4/ Una dada complementària…La dana de fa un any va ocasionar uns colls d’ampolla en les comunicacions semblants als de l’huracà Katrina, de fa 20 anys a Nova Orleans. Amb un efecte enorme en els subministraments, la qual cosa va incrementar, de retop, els costs de producció.
5/ No és estrany, considerant que les inundacions van danyar 1.450 quilòmetres de carretera, 566 quilòmetres de vies ferroviàries, 380 ponts i, en general, el 74% de la xarxa de transport de la província de València.
6/ Això, a banda, de totes quantes alteracions en la vida econòmica que vulgueu imaginar. Dificultats per anar a treballar, tancament d’infinitat de negocis, danys importants al sector turístic… Fins i tot es creu que s’ha perdut una quantitat ingent de diners en efectiu, arrossegada per les aigües.
7/ La mateixa retirada de runa fa evident l’abast de les destrosses… Un milió de tones de residus, entre els quals 70.000 metres cúbics de fang, 130.000 vehicles o 20.000 tones de canyes.
8/ Les seqüeles psicològiques són dramàtiques. Aquesta mateixa setmana, un informe de Save the Children posa els pèls de punta. Més el 30% dels infants afectats tenen por de la pluja. Un 24% té problemes per a poder dormir. Se n’ha ressentit fins i tot la higiene personal, perquè la fòbia a l’aigua fa que molts no vulguin banyar-se o dutxar-se. Fins i tot s’han disparat els casos en què tornen a pixar-se a sobre per la nit, sent ja grandets.
9/ Us sembla terrible? Doncs encara n’hi ha més.
10/ Tampoc és menor el retard en l’aprenentatge, que afecta la meitat de la població escolar. En part per la tardança a reobrir centres malmesos, en part per una por a anar a llocs potencialment perillosos. Als municipis afectats per la dana, l’assistència a activitats infantils s’ha desplomat: un 45,4%, en les esportives; un 28%, si són a l’aire lliure; un 25%, en les recreatives o culturals; i un 24,7%, en extraescolars.
11/ Se’n ressentiran des del nivell d’anglès, que potser no és el més greu, a la salut. Això darrer perquè, en els nivells més baixos de renda, que encara no funcionin molts menjadors escolars, està passant la seva factura. A més de tots els mals de l’aïllament substituït, no precisament per a bé, per les xarxes socials.
12/ A data d’avui, la principal preocupació de les famílies afectades és l’estat emocional dels seus fills i filles. A partir d’aquí i de les dades dels punts anteriors, Save the Children avisa que tot s’ha fiat a la capacitat de resiliència dels infants. Afegiríem que com quan la covid. Però no funciona.
13/ En les matemàtiques de fa dues setmanes, Ximo Barberà Gili comentava que no és el mateix fer front a una catàstrofe cada 25 anys que cada 2, tant a nivell personal com públic. Un altre argument de Save the Children li dona la raó: el 93% dels infants del País Valencià patirà si més no un fenomen climàtic extrem a l’any…
14/ I no tan sols és pel que fa als nens. Per als adults no és cap ganga. Es calcula que hi ha unes 80.000 persones que pateixen estrès post-traumàtic. Els dols, ni se sap. I no són tan sols els dols personals i directes. Hi ha un dol “social”, propi de qualsevol catàstrofe.
15/ Un dia us parlem de l’òpera “La ciutat morta”, d’Erich Wolfgang Korngold, que va ser la de més èxit de la dècada de 1920. És una història duríssima sobre les pèrdues, sense concessions i anant al fons del fons. Però amb la genialitat de despertar empatia a partir d’una pèrdua individual entre les desenes de milions de dols que hi havia a Europa després de la Primera Guerra Mundial.
16/ La clau d’aquest títol és que oferia un final esperançat. Quelcom que no és viable encara en el cas de València, i en altres de semblants com les morts a les residències quan la pandèmia. I perquè falten elements fonamentals.
17/ On estava Mazón és el de menys, si anem a mirar. L’important és on no estava. Però el secretisme i les mentides potser s’expliquen perquè hi ha “veritats” més vergonyants que altres. I què és més greu? Que Mazón estigués al Ventorro sense assabentar-se de res? O que estant informat del que passava no s’aixequés de la taula?
18/ Costa de creure, per dir-ho fi, que la Generalitat Valenciana trigués tant a reaccionar. Ajuntaments, universitats i moltes altres institucions i empreses prenien mesures a primera llum del dia. I es van salvar vides a carretades. A Utiel, per exemple, cancel·lant classes a un institut de 400 alumnes al qual la barrancada li va passar per sobre. És demagògic preguntar de quin partit és l’alcalde que va prendre la decisió?
19/ Però si voleu flipar, recordeu que l’ambaixada del Japó avisava del perill des del dia abans als ciutadans japonesos residents o visitants. No pas per SMS, com es va dir i ha sembrat alguna confusió. Van ser dos correus electrònics, que també va penjar a la seva web. I consti que citant informació oficial espanyola. És a dir, accessible perfectament per a tothom.
20/ Si fins i tot la diplomàcia japonesa estava al cas del que es preparava, qui d’aquí pot dir que no? És que sembla que els més desinformats siguin els més directament concernits.
21/ Per anar tancant… Un problema gairebé d’idiosincràsia de país és que no aprenem de les desgràcies. I no és que no s’hagin fet obres, i n’hi ha per anys si s’hi posen, sinó que les formes d’actuar (digueu-ne protocols) no han estat revisades ni modificades.
22/ I és que batre tots els rècords històrics de precipitacions no és el pitjor, tot i ser molt greu. El més fotut és que estem avisats que tornarà a passar, sovint i cada vegada pitjor, però no reaccionem.. No, fora de les bones intencions, manifestades en calent.
23/ Ja va passar amb la Covid, i mira que allò va representar més de 160.000 morts, només aquí, dada oficial que segurament es queda curta…
Fes el teu comentari