1/ “Què s’espera d’un govern? Que governi, que prengui decisions, que aprovi uns pressupostos. Diguin-me clàssic, però sense pressupostos un no pot governar”. Ho deia Pedro Sánchez en convocar eleccions, el 2019, a les poques hores que li tombessin el que havia de ser el seu primer pressupost.
2/ A data d’avui, Sánchez s’acosta a tenir una legislatura en blanc des d’aquest punt de vista. Bé, de fet és difícil que la legislatura l’acabi. La “ruptura” amb Junts potser resulta episòdica i tot, dins de la situació general, en la qual si no caus per això, cauràs per allò. Però si Sánchez arriba a 2027 batrà el rècord històric en la matèria: el del canceller prussià Otto von Bismarck, fa cosa d’uns 150 anys.
3/ Ho explicàvem a les matemàtiques número 85. De 19 anys governant, 7 no va tenir pressupost. I seguits. Però per Bismarck va ser un període feliç, com explicava després de plegar. De diners n’hi havia (la recaptació fiscal no s’havia aturat) i es podia jugar amb les partides. Tot plegat, sense passar pel Parlament. Us sona, oi?
4/ Rodalies cancel·la 27 trens cada dia, 810 al mes. Les causes són la lletania habitual: avaries dels combois, incidències a la infraestructura, manca de maquinistes, vagues encobertes…
5/ N’hi ha dues que són indicatives de fins a quin punt s’està “normalitzant” el desgavell. La primera fins i tot sembla raonable: perquè fer sortir un tren si ha de quedar atrapat al col·lapse de torn? La segona és que es cancel·len trens si no poden arribar a l’altra punta de la línia per a tornar a sortir des d’allí a hora. Fins a la primavera, la segona era l’elegida. Darrerament, la primera.
6/ En un cas i en l’altre, els passatgers ja s’embarcaran en el següent servei, que no cal dir que va “petat”. Ja t’ho faràs, inclòs que hi hagi hagut baralles a cops de puny per pujar al tren. “Afortunadament”, aquesta derivada del tema ha anat a la baixa.
7/ Quan el propi Barça admet que la constructora de l’Estadi va ser elegida per Goldman Sachs, s’entenen algunes coses. Fins i tot poden semblar comprensibles des del punt de vista de qui es juga els quartos: l’oferta més econòmica i el termini d’execució més breu.
8/ És a dir… D’una banda, hauràs de posar menys calers (una tercera part menys no és una diferència menyspreable). I de l’altra, com més aviat l’obra estigui acabada, més aviat començarà a generar ingressos i poder tornar els crèdits. Entre altres raons, i això és de manual, les inversions de risc tenen interessos alts, però a més no són a gaire llarg termini.
9/ Fa feredat que encara tinguem notícies d’esclavisme laboral en les avantdites obres. L’última, treballadors acomiadats per no tenir papers. La culpa és seva? On queda el “més que un club”? I la marca ONU a l’esquena de la samarreta. Havia estat Unicef. Darrerament és l’Alt Comissionat per als Refugiats.
10/ En una banca espanyola de capital atomitzat, una participació minoritària pot ser clau. Per exemple, la família Botín talla el bacallà i fa i desfà al Santander amb un 1,27%. Al Sabadell, obscur objecte de desig fins fa poc, el principal paquet accionarial és del 7,01% i Déu n’hi do. Però no sabem si això és gaire coherent amb exigir un 50,1% en una OPA.
11/ Recentment, parlàvem de com s’està disparant el consum d’antidepressius. Ens va faltar una dada per donar… El consum principal es produeix després dels períodes de vacances. Però molt més després del Nadal, indubtablement per coincidir amb èpoques ombrívoles, com les hivernals
12/ És un patró estacional molt marcat i no d’ara. Però tot va amunt des de l’increment de problemes de salut mental que va començar amb la pandèmia.











Fes el teu comentari