L’Arquivolta obre les portes de la modernista Casa Camós
La demarcació de les Terres de l’Ebre del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC) va organitzar, aquest passat cap de setmana, una nova edició de l’Arquivolta, unes visites guiades turístiques i culturals que pretenen apropar el patrimoni arquitectònic de la ciutat a la gent i, al mateix temps, obrir les portes d’edificis emblemàtics o que estan en mans privades i, sovint, són uns grans desconeguts. D’aquesta manera, el COAC celebra també el Dia Mundial de l’Arquitectura i es dóna a conèixer als ciutadans com a institució.
En aquesta edició, l’objectiu era redescobrir el barri de Ferreries fent un viatge retrospectiu a les Ferreries industrials dels segles XIX i XX. Conegut des d’època renaixentista com el barri d’extramurs ubicat a l’altra banda del Pont de Barques, aquest havia anat guanyant, de mica en mica, més prestigi i havia acabat convertint-se en un lloc molt transitat per comerciants, viatgers i gent de pas que creuaven el Pont de Barques que finalitzava a la zona del cap-pont que avui i dia es conserva encara al soterrani de la Destil·leria Lehmann.
Tot aquest tràfec, havia afavorit que s’hi establissin fondes, hostals i comerços de tota mena al llarg de l’Avinguda de Catalunya, així com també al carrer Comerç que, com el seu nom indica, estava ple d’activitat comercial. Era tal l’activitat que, fins i tot, hi ha constància de l’existència d’un tramvia de tracció animal per facilitar els desplaçaments de la gent en aquella zona.
Enmig d’aquest context històric, una família de Vinaròs, Manolo Camós Juan i Dolors Borràs Juan, emprenen el camí cap a Tortosa per fer-se’n càrrec d’un negoci de salaons que estava en estat ruïnós, instal·lat al C/Comerç. No només aconsegueixen reeixir-lo, sinó que al final es dediquen també a vendre conserves, lleguminosos i sal de les Salines de La Ràpita. Mentre, al xamfrà ubicat entre l’Avinguda de Catalunya i el C/ València, la família benestant de Pere Lafarga va encomanar la construcció d’un edifici modernista a l’arquitecte municipal d’aleshores, Pau Monguió i Segura que, anys més tard, seria l’artífex constructor de l’Escorxador Municipal. L’edifici s’executa el 1904 i durant uns anys és residència familiar i hostal de viatjants i treballadors del barri. Ara bé, un dia, fruit d’una juguesca en una parida de cartes, al 1922 la casa passa en mans dels Camós que, d’entrada, van decidir fer una sèrie de remodelacions per instal·lar la botiga i el magatzem als baixos de l’edifici. Es trobaven en el moment més àlgid del negoci, abans de la Guerra Civil, però Manuel Camós mor el 1932 i aquest es traspassa a la vídua i el fill, Manolo Camós Borràs, pare de l’actual propietari, Luis Camós, que ha preservat l’essència d’aquella casa modernista, fent-li alguna reforma i adaptant-la als nous temps, però convertint-la en una mena de casa-museu que atresora peces d’un alt valor patrimonial i de col·leccionisme.
L’arquitecte i arxiver del COAC, Toni López Daufí, i jo vam ser els encarregats de fer la visita guiada. Ambdós som els estudiosos que estem catalogant i documentant els interiors dels 42 edificis modernistes que hi ha a Tortosa, amb la voluntat de poder crear un inventari dels béns mobles i oficis artesans desapareguts, juntament amb la comissió de Patrimoni de la Generalitat de Catalunya, així com tirar endavant la publicació d’un llibre-guia de la Tortosa Modernista.
La Casa Camós, doncs, consta d’una capella amb peces ben curioses com el crucifix de Rosa Mª Molas o una Maiestas Domini de marfil procedent de la congregació religiosa de les monges de la Consolació destinades a Somàlia. També hi ha un parell de retaules dedicats a St. Ramon i l’adoració dels Àngels, aquest darrer del segle XVII, de talla barroca.
L’escalinata d’accés és de marbre, amb un sòcol de pedra elaborat amb la tècnica de l’estucat al foc, de l’autor Pinyol, i una barana de ferro colat amb un passamà de fusta ergonòmic i adaptatiu a la mà, d’inspiració gaudiniana. L’escala està presidida per una escultura de bronze de la Venus amb la tècnica dels draps molls, obra de l’escultor canari, Àngel Acosta, molt amic dels propietaris. De fet, es podria dir que Casa Camós és ben bé un petit museu dedicat a Acosta, atès que s’hi troben una gran quantitat de peces úniques i d’esbossos originals de l’artista.
Un dels espais més preuats, a nivell ornamental, de la casa és el menjador, on encara s’hi conserva el mobiliari de l’època, els green-mans del sostre o, fins i tot, un organetto rescatat i restaurat, després d’un saqueig de la Guerra Civil en el qual l’havien llençat pel balcó.
També són curioses algunes particularitats modernistes com la balança on es pesava la moixama de la botiga i les piques de marbre de la cuina, els dragons que sostenen els fanals de la terrassa, un St. Jordi a cavall matant el drac del segle XIV, els paviments de rajola de Castella o pàgines d’uns còdexs de la Catedral de Santa Maria que havien estat a punt de cremar, entre molts d’altres.
Un altre exemple, doncs, de l’esplendor de la burgesia tortosina de principis del segle XX. Una joia modernista més que ens fa adonar de l’important llegat patrimonial que tenim a la ciutat i que convindria explicar, promocionar i potenciar a través de la museïtzació d’alguns d’aquests edificis o les jornades Open House per continuar mostrant-los a la ciutadania i, també, als turistes. Per tant, amb la nostra tasca seguirem defensant-ne la seva recuperació i preservació i seguirem lluitant per evitar els espolis de peces d’art i que es malvenguin edificis modernistes de primer ordre, com ho són els recents casos de la Casa Llorca o del Palau Climent, perquè els seus propietaris no poden fer front a les despeses que el manteniment d’aquests comporten.
L’Arquivolta també va visitar l’Església del Roser i, més endavant, es podrà visitar la fàbrica de la Destil·leria de Lehmann.
Fes el teu comentari