La pesca al Mediterrani travessa una de les crisis més profundes de la seva història. Les restriccions europees per recuperar els recursos marins són necessàries, però també estan provocant una situació límit per a moltes famílies que viuen del mar. El conseller d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, Òscar Ordeig, ha advertit que prop del 80% de la flota d’arrossegament catalana està aturada o amb els dies de pesca pràcticament exhaurits. Això significa ports sense activitat, empreses en risc i famílies que no poden planificar el seu futur. Sense una resposta urgent, Catalunya pot arribar a finals d’any amb escassetat de peix local, especialment durant el període nadalenc.
El Departament d’Agricultura treballa intensament per defensar el sector davant Brussel·les. El director general de Política Marítima i Pesca Sostenible, Toni Espanya, ha explicat que la flota catalana ha complert amb totes les mesures de sostenibilitat: reducció de dies, vedes, noves malles més selectives i pràctiques responsables que protegeixen els alevins i l’entorn natural. “Volem un Mediterrani amb peix, però també amb pescadors”, ha recordat Espanya, subratllant la necessitat d’un equilibri real entre ecologia i economia.
“Volem un Mediterrani amb peix, però també amb pescadors.”
La Generalitat ha impulsat noves línies d’ajuts per compensar les pèrdues, estudia bonificacions de taxes portuàries i manté reunions constants amb les confraries per reforçar la seva viabilitat. També ha presentat davant la Comissió Europea dades científiques que mostren una millora dels estocs de peix, reclamant entre 20 i 30 dies de pesca addicionals per garantir el final de campanya.
El ministre d’Agricultura, Pesca i Alimentació, Luis Planas, ha estat molt clar: Espanya defensa la sostenibilitat, però també la rendibilitat. Ha demanat que la Comissió Europea reconegui els esforços realitzats per la flota espanyola i que les mesures per al 2026 permetin mantenir una activitat econòmica viable. El govern central finança, amb fons públics i europeus, les mesures de modernització i selecció tècnica que eviten un tancament dràstic de la flota. Planas ha insistit que la Política Pesquera Comuna necessita una revisió profunda, més flexible i adaptada a la realitat del Mediterrani. I ho ha fet de la mà de França, Itàlia i altres països del sud d’Europa, demostrant que la cooperació és la millor eina per avançar.
La crisi actual ens recorda una veritat fonamental: defensar la pesca és molt més que defensar un sector econòmic. És garantir la sobirania alimentària, assegurar que els nostres ciutadans puguin consumir productes locals, sans i de qualitat, i mantenir viva la nostra relació històrica amb el mar. En un món cada cop més fràgil, amb cadenes de subministrament vulnerables, la capacitat de produir aliments prop de casa és una qüestió estratègica de país.
El futur de la pesca passa per una transició justa que uneixi ecologia i oportunitats
Catalunya i Espanya comparteixen un objectiu comú: aconseguir que la Unió Europea escolti la veu del Mediterrani. Necessitem una transició justa, que protegeixi els ecosistemes però també els pescadors. És defensar la sobirania alimentària i la dignitat de tots aquells que, cada dia, fan possible que el mar continuï donant vida a Catalunya.
Com a senador socialista, crec fermament que la defensa del sector pesquer requereix diàleg, rigor i unitat institucional. La Generalitat, el govern d’Espanya i la Unió Europea han de treballar conjuntament per assegurar un Mediterrani viu, sostenible i amb futur. Perquè defensar la pesca, com defensar l’agricultura o la ramaderia, és defensar el nostre país, la nostra gent i el dret a decidir què mengem. Si volem un futur per la pesca, hem de garantir avui que hi hagi barques que puguin sortir demà i sempre.
MANEL DE LA VEGA, Senador i primer secretari del PSC a Terres de l’Ebre
Fes el teu comentari