1. Se n’està fent un gra massa amb el brot de pesta porcina africana que ha aparegut entre els senglars de Collserola? Des d’un punt de vista de salut humana, no caldria patir gaire, ja que és una malaltia no transmissible a les persones. Estem parlant d’un afer de calers.
2. El sector porcí mou anualment a Catalunya 8.000 milions d’euros. Uns 1.000 milions poden donar-se ja per perduts. És l’import de les exportacions llençades al mar, perquè alguns països les rebutjaran, per evitar qualsevol risc de contagi no entre la seva població, sinó a les seves explotacions porcines.
3. Diuen que el perill que la pesta passi dels senglars a les granges és reduït. Només el 5% dels brots declarats enguany en catorze països de la Unió Europea han afectat granges. Tingueu present, però, que és una malaltia excepcionalment contagiosa i amb una letalitat propera al 100%. I és igual: els porcs que no morin de mena, hauran de ser sacrificats per contenir la situació.
4. Poques hores després de saltar l’alarma, el preu del porc als mercats finalistes va caure un 17%. Després, com sempre passa en casos semblants, les oscil·lacions van anar moderant-se. Estan bojos els mercats?
5. No, per molt que ho digui Xavier Sala-i-Martín (ell ho escriu així), els mercats no estan bojos. Més aviat actuen amb pautes capitalistes racionals com més esbojarrada sigui la situació. El preu baixa perquè el sector busca col·locar tot el porc que sigui possible abans la pesta no arribi a les granges i hi hagi sacrificis massius.
6. És molt diferent de l’increment del preu dels ous arran de la grip aviària. En aquest cas, es tracta d’un desabastiment. O de la temença que pugui produir-se, perquè el prestatge de la botiga està ple, però el preu s’ha duplicat.
7. Us sona allò de les profecies autocomplides? Podria ser que una cosa passés, però, encara que no passi, tot acaba funcionant com si estigués passant. El mercat petrolier n’és un exemple de manual.
8. Hi ha una crisi internacional que fa témer que caigui la producció i com que la demanda és la mateixa, i l’oferta ha de ser menor, incrementen els preus. Ara, es produeix el mateix cru i no hi ha cap manca de proveïment. Però els preus han pujat. Cal dir a qui li va molt bé que corrin aquests rumors sense fonament?
9. L’experiència de la covid no ens hauria de fer més previnguts en això de malalties que no passen d’animals a humans? Que aquell coronavirus no havia fet precisament aquest salt, a un mercat de carn de la Xina? I el virus de la sida no havia passat de micos a persones?
10. Catalunya té un problema greu de superpoblació de senglars. La seva proliferació en zones urbanes, on aconsegueixen aliment més fàcilment que en els seus hàbitats naturals, a causa de la desforestació i de fenòmens climàtics com la sequera, ho explica en bona part.
11. La cosa va multiplicar-se durant els primers confinaments de la pandèmia. Va ser una època en què la natura va obrir-se pas en molts indrets en què havia reculat. Un record personal de quan vam poder sortir a passejar una estona al dia: els carrers de prop de casa eren plens de males herbes i d’insectes de tota mena.
12. Per un animalisme mal entès, les batudes tenen mala premsa. La cinegètica no és l’única solució, però potser la més ràpida davant alternatives, com l’esterilització via pinsos, a més llarg termini. És més, està bé que els sacrificis siguin “ètics” i sense patiment. La qüestió és de cost: és assumible la captura i eutanàsia animal a animal?
13. En aquesta vida, les coses poden ser molt antipàtiques, però no deixen de ser les més adients i pràctiques. Bé estar fer-ho bé, però també cal que sigui viable.
14. Una última consideració, adreçada a qui se sent “ofès” perquè no el deixin passar per tal o qual camí forestal. La facilitat amb què es propaga la pesta porcina africana obliga a extremar les precaucions. A la zona del risc, et pots emportar el virus a la sola de les sabates pel simple fet de passejar per allí. No heu vist les desinfeccions que fa la Unitat Militar d’Emergències?
15. Però si sou de la confraria de l’habeas corpus, a l’estil de l’època de la covid, i us fot trobar una cinta de policia tallant un camí, penseu una cosa… Qui creieu que acabarà pagant una possible ruïna econòmica? L’Esperit Sant o també vosaltres, que invoqueu el vostre dret constitucional d’anar on us plagui?
Fes el teu comentari