En un estat descentralitzat, estat de les autonomies, els serveis públics essencials com son salut, ensenyament i serveis socials els donen a la població les diferents comunitats autònomes.
És llavors evident que l’Estat deu finançar a cada una d’aquestes comunitats autònomes, per tant, de fer possible que aquests serveis arribin als seus ciutadans, amb garantia d’igualtat de condicions, però amb llibertat perquè cada govern autònom gestioni amb el seu propi model aquests serveis bàsics.
És en aquest punt que devem fer la primera parada, és ben clar que no totes les comunitats tenen els mateixos recursos, hi ha comunitats que la seva pròpia economia genera prou recursos mentre que hi ha altres que no podrien donar aquests serveis amb garanties ni en igualtat de condicions que les altres, ja que la seva realitat econòmica no genera aquests recursos necessaris.
Aquesta realitat és la que fa que qualsevol model de finançament ha d’aplicar un element essencial que és el de “solidaritat”, que no és més que garantir que el repartiment dels recursos asseguri la suficiència perquè totes les comunitats tinguin els recursos necessaris per donar amb igualtat de condicions a la ciutadania els serveis públics bàsics, que com he dit són: salut, ensenyament i serveis socials.
Aquest principi és essencial d’entendre, ja que com he explicat, el model de finançament sols és d’aplicació perquè els serveis públics arribin per igual a tots els ciutadans, no per anivellar el nivell de renda de les diferents comunitats, aquest assumpte l’Estat té altres mecanismes i iniciatives que han d’afavorir un reequilibri i oportunitat de desenvolupament desitjat.
He volgut explicar aquest concepte perquè és el principi bàsic de qualsevol model de finançament, i és peça fonamental per entendre el “nou model de finançament” proposat, i que curiosament mai s’explica.
Dit això, avui tenim un model del finançament aprovat l’any 2009, que havia de tenir una durada de cinc anys, i que fins avui ni tan sols s’ha fet una proposta per actualitzar-lo. És un model que reparteix els recursos amb criteris de quan Catalunya tenia 6 milions d’habitants i ara en som 8 milions.
Voldria aquí també aportar una dada important, des que s’aprova i implanta el nou model l’any 2009 la resposta i l’evolució de l’economia i recaptació a Espanya ha fet que els recursos que es deriven al conjunt d’autonomies, fruit d’aquest model de finançament, han pujat un 40,5% mentre que els recursos que han anat a parar a l’administració central han pujat un 88,7%.
Motius i dades suficients aquestes que fiquen en evidència unes disfuncions que per lògica deuen corregir-se, i que amb la simple aplicació del sentit comú fa pensar que un nou model de finançament és necessari, si volem tenir uns bons serveis públics i de qualitat per al conjunt de la ciutadania.
Un nou model de finançament que amb les projeccions econòmiques i de recaptació previstes per l’any 2027, en cas d’aprovar-se i d’entrar en vigor, aportaria al pressupost de la Generalitat 4.686 M d’euros.
Un nou model que és bo per a tots, ja que ningú obté menys recursos dels que tenia, i que té en compte les diferents realitats territorials i singulars de cada una de les comunitats, i sobretot que garanteix que tots els ciutadans tindran per igual recursos suficients per als seus serveis públics, una altra cosa és com cada govern de cada comunitat després els gestioni.
Sobta llavors, com hi ha comunitats que tot i rebre més recursos que amb el model actual es mostren contràries, amb gairebé expressant “un no per un no”, sense aportar arguments econòmics o propostes que millorin el proposat.
Diuen que afavoreix Catalunya quan ni és la que més rep, ni amb recursos absoluts ni tampoc per habitant, fruit d’aplicar el principi de solidaritat, quin llavors és el motiu?… Vostès el saben igual que jo.
Sobta també, que dins de Catalunya tinguem veus contràries quan sabem de la imperiosa necessitat d’aquests recursos si volem una Catalunya preparada per afrontar els reptes del segle XXI…, També vostès saben el motiu igual que jo.
Sols espero que aquests motius, que tots saben igual que jo, no siguin els guanyadors, ja que la política s’ha de fer pensant en el bé comú i en afavorir a les persones … El temps dirà!!!
*Joaquim Paladella, alcalde de Batea i diputat del PSC al Parlament de Catalunya
Fes el teu comentari