lliure i creient. I això, ahir com avui, és perillós. El poder no tolera les dones que decideixen per elles mateixes. Li van voler dir com havia de viure, a qui havia de servir, què havia de fer amb el seu cos i amb la seva consciència. Quan no va cedir, la van castigar. No per la seva fe només, sinó per la seva llibertat.
El relat del seu martiri no és només religiós. És profundament polític. Parla del control sobre el cos de les dones, del càstig a la dissidència femenina, del silenci imposat. I això no és història antiga. Això té noms i formes diferents avui, però el mecanisme és el mateix.
Les dones rurals ho saben bé.
Saben què vol dir sostenir el món sense reconeixement. Treballar la terra, cuidar persones, mantenir viva la comunitat, sovint des de la invisibilitat. Saben què vol dir resistir el despoblament, la precarietat, la manca d’oportunitats. I també saben què vol dir que se les qüestioni quan lideren, quan emprenen, quan alcen la veu.
Durant generacions, les dones han estat el pilar dels pobles. Han mantingut la llengua, les tradicions, la vida quotidiana. Han estat fortes, però se’ls ha demanat silenci. Valentes, però discretes. Imprescindibles, però poc visibles.
Santa Àgueda va dir una frase que encara avui fa mal: “La màxima llibertat i noblesa consisteix a ser serva de Crist.” Llegida superficialment, pot semblar submissió. Llegida amb profunditat, és una afirmació radical: cap poder té dret a posseir la vida d’una dona. Ni l’Estat, ni la tradició, ni la religió mal entesa.
Jesús ho va entendre així. Va escoltar les dones, les va posar al centre, les va fer testimonis. Per això, una Església que silencia les dones no és fidel a l’Evangeli. I un món rural que no reconeix el lideratge femení es condemna al declivi.
El miracle de la lava que s’atura davant el vel de Santa Àgueda és una metàfora poderosa. Quan el foc baixava de l’Etna, la ciutat va recórrer a una dona. I la lava es va aturar. Potser el missatge és aquest: quan una comunitat confia en la força de les seves dones, el que sembla imparable pot ser contingut.
Avui, les laves són unes altres: despoblament, crisi climàtica, pèrdua de serveis, trencament comunitari. I, de nou, són moltes dones les que sostenen, connecten, innoven i cuiden.
Santa Àgueda no és només una santa del passat. És un mirall incòmode del present. Ens pregunta si estem disposats a escoltar les dones, a donar-los espai, a reconèixer la seva autoritat moral, social i espiritual.
Hi ha un altre element del martiri de Santa Àgueda que sovint s’ha explicat amb cruesa, però poques vegades amb profunditat: el fet que li fossin arrencats els pits. Durant segles, aquest gest ha estat objecte de representacions, d’iconografia i fins i tot de devoció. Però potser avui toca mirar-lo amb uns altres ulls.
Perquè avui, massa dones pateixen encara violència sobre el seu cos. I moltes d’elles, a través del càncer de mama, viuen processos duríssims de mastectomia, de dolor, de pèrdua, de lluita i de reconstrucció. No com a càstig, sinó com a combat per la vida. I, tanmateix, sovint també en silenci.
Santa Àgueda és avui patrona de les dones amb càncer de mama no per la violència que va patir, sinó per la dignitat amb què va resistir. No perquè li prenguessin el cos, sinó perquè no li van poder prendre la força interior. I això la converteix en símbol de totes les dones que, encara avui, han de reconstruir-se després que el seu cos hagi estat ferit.
Reconèixer Santa Àgueda avui vol dir també reconèixer aquestes dones. Donar-los visibilitat, respecte, suport i paraula. I entendre que el cos d’una dona no és mai un lloc de vergonya, sinó un espai sagrat de vida, de lluita i de dignitat.
Santa Àgueda no és només una santa del calendari. És un mirall incòmode i necessari. Ens interpel·la sobre com tractem els cossos de les dones, com escoltem el seu dolor, com reconeixem la seva força.
No, el món no ha canviat tant.
Però encara som a temps de fer-lo més just, més humà i més digne.
I aquest canvi, també passa per les dones.
Per totes.
Que tingueu una molt bona festa de Santa Àgueda totes les dones.
*Diana Valimanya G.
Fes el teu comentari