• Inici
  • Qui som?
  • Anuncia’t
  • Contacte
Marfanta
  • ACTUALITAT
  • CREACIÓ
  • DIÀLEG
  • Xalera Còmics
  • VÍDEOS
  • CAMPOS TERRÉ
No Result
Veure tots els resultats
  • ACTUALITAT
  • CREACIÓ
  • DIÀLEG
  • Xalera Còmics
  • VÍDEOS
  • CAMPOS TERRÉ
No Result
Veure tots els resultats
Marfanta
No Result
Veure tots els resultats
Home Diàleg

Caure no feia mal

per Toni Pons
26 de febrer de 2026
Reading Time: 4 mins read
0 0
0
Caure no feia mal

Diu la cançó de Joan Dausà que ara m’ha posat Alexa: “No em deixis caure”…. I em fa gràcia la ironia. M’ha fet recordar que abans el vent de nord era la banda sonora de les meues aventures; ara necessito un altaveu intel·ligent perquè em recordi el que un dia vaig saber sense que ningú m’ho cantés. Perquè, quan era un xiquet, no necessitava que ningú em diguera que no em deixaren caure. Queia igualment. Amb entusiasme. Amb una fe imprudent en la gravetat i una confiança cega en què el món era una mena de parc d’atraccions sense assegurança obligatòria.

Quan era un xiquet no hi havia temor. No existia la paraula conseqüència. Existia el vent. Existia l’arbre. Existia l’impuls. I això era suficient.

Anunci

Jo, a l’hort, m’enfilava entre les branques al damunt la séquia, que per a mi era un gran riu. Aquell fil d’aigua humil es transformava en frontera salvatge, en abisme prou profund perquè la imaginació hi fes arrels. No era una séquia: era una aventura. No era una branca: era un trampolí cap a la glòria. Sempre a dalt de tot. Mai a mitja alçada. Perquè els xiquets no tenim vocació de prudència; tenim vocació de límit. Em descordava els botons de l’abric. En feia ales. Omplia els pulmons d’aire. I deixava caure el cos.

I volava. Almenys per uns segons.

I si no volava tant, “tant se val”.

Aquella expressió era una manera d’entendre el món. “Tant se val.” Prova-ho. Salta. Si no ix perfecte, no passa res. Quan era un xiquet no analitzava escenaris, no feia càlculs de risc, no projectava el pitjor desenllaç possible. No hi havia temor en saltar. No hi havia temor en volar. El cos decidia abans que el cap. Després venia la realitat. La branca no sempre sostenia l’èpica. El vol era breu. La gravetat, disciplinada. I jo acabava amb els genolls pelats i sagnat, descobrint que el terra sempre guanya.

“Avisa la iaia, m’he fet sang aquí a la cama.”

I la iaia aplicava el protocol universal: primer l’aigua fresca, després l’aigua oxigenada. Aquell líquid que feia bombolles com si la ferida estigués bullint per dins. Picava. Cremava. Feia mal de veritat. Jo serrava les dents mentre ella deia: “Ja passa, ja passa.” I després venia un beset dolcet d’aquells que tot ho curaven. No perquè fora màgia —encara que en aquell moment ho semblava— sinó perquè algú et deia sense paraules: no passa res, estàs viu, això també forma part del joc.

Quan caure no feia mal.

O sí que en feia, però no m’aturava.

Ara, d’adult, “no em deixis caure” ja no és una frase poètica. És una petició amb pes específic. No em deixis caure del projecte. No em deixis caure de la relació. No em deixis caure del lloc que m’ha costat anys construir. I aquí apareix la gran diferència: abans saltava i després descobria les conseqüències. Ara analitzo totes les conseqüències abans de moure un peu.

Escenari A. Escenari B. Escenari C. Cost emocional. Cost econòmic. Cost reputacional. Hem convertit el salt en un informe tècnic. Ens hem tornat especialistes en anticipar el desastre. Experts en prudència. Doctors en “i si…?”. Quan era un xiquet, la por no governava. Governava la curiositat. El desig. L’impuls. Ara la por és sofisticada: no crida, argumenta. Té estadístiques. Té memòria. Té arxiu.

Abans la sang era visible i netejàvem la ferida sota l’aigua freda i aigua oxigenada per desinfectar-ho tot. Ara les ferides són invisibles i les disfressem amb paraules adultes: “aprenentatge”, “replantejament”, “procés”. Traducció: m’he estampat, però ho explicaré amb elegància. El vent de nord encara bufa. Però ja no m’enfilo a cap arbre. Consulto la previsió meteorològica. Comparo riscos. Miro si em compensa. He après a protegir-me. I sí, és intel·ligent. Però també és una mica trist! Ara no hi ha emoció! Tot és prudència per no fer-nos mal.

Perquè hi ha alguna cosa viva que només s’activa quan deixes caure el cos sense tenir totes les respostes. De xiquet, la séquia era un gran riu perquè jo la mirava així. Ara d’adult, potser el riu és immens i jo el redueixo mentalment a séquia per no haver d’atrevir-me a creuar-lo. I tanmateix, aquelles bombolles d’aigua oxigenada sobre la pell oberta eren una lliçó silenciosa: el dolor crema, però neteja. Pica, però cura. I després d’això, tornes a córrer.

No és que abans no fes mal caure. És que el mal no tenia dret a vot.

I potser créixer no és deixar de saltar. És saltar sabent que hi ha conseqüències… i, de tant en tant, tornar a dir —encara que sigui en veu baixa—: “Tant se val”. Perquè en algun lloc, molt endins, encara sabem deixar caure el cos.

I encara recordo que hi va haver un temps en què la séquia era un riu.

La branca era un trampolí.

I caure, simplement, formava part de volar.

Toni Pons

Tags: DiàlegOpinióToni Pons

Anunci

Related Posts

Mentides
Diàleg

Mentides

fa 4 dies
Matemàtiques recreatives dominicals (122)
Diàleg

Matemàtiques recreatives dominicals (122)

fa 4 dies
Les Terres de l’Ebre han donat molt i han reben poc
Diàleg

Les Terres de l’Ebre han donat molt i han reben poc

fa 4 dies
Tothom pot fer la gesta de Filípides, per Enric Roig
Diàleg

Tothom pot fer la gesta de Filípides, per Enric Roig

fa 5 dies
La feina invisible de la pagesia, per Miquel Piñol
Diàleg

La feina invisible de la pagesia, per Miquel Piñol

fa 5 dies
La deshumanització de les persones migrades, per Abigail Garrido
Diàleg

La deshumanització de les persones migrades, per Abigail Garrido

fa 6 dies
XEITE: Una xarxa per repensar l’educació infantil 0-6 a les Terres de l’Ebre
Diàleg

Diada Ebrenca de la Formació Professional: qualitat, innovació, inserció i trajectòria al servei del territori, per Mario González

fa 1 setmana
Quan la crítica bufa en totes direccions, per Lídia Ferré
Diàleg

Quan la crítica bufa en totes direccions, per Lídia Ferré

fa 1 setmana
50 anys de l’Institut Montsià. Homenatge a Pilar Garcia: Una vida dedicada a l’ensenyament i a la comunitat, per Gabriel Perles
Diàleg

50 anys de l’Institut Montsià. Homenatge a Pilar Garcia: Una vida dedicada a l’ensenyament i a la comunitat, per Gabriel Perles

fa 1 setmana
Veure més

Fes el teu comentari

Facebook Twitter Instagram Youtube

QUI SOM?

Marfanta

Marfanta.com és el diari digital de les Terres de l'Ebre, a la xarxa des del 2005. Altres mitjans del grup Doble Columna són Canal 21 Ebre i el periòdic mensual Cop d'Ull.

ÚLTIMS ARTICLES

  • Caure no feia mal
  • Móra d’Ebre avança en el projecte del nou heliport d’emergències
  • El ple de Tortosa aprovarà el Pla de Mobilitat Urbana Sostenible i votarà pel canvi de nom de diversos carrers

Categories

  • Actualitat
  • AGÈNCIES
  • CONTINGUT ESPECIAL
  • CONTINGUT PATROCINAT
  • Creació
  • Diàleg
  • Especial 28;-D
  • Fotonotícia
  • General
  • Pantalla Completa
  • Xalera Còmics

© 2019 Marfanta.com - Avís legal - Política de cookies - Made with ❤ by Incubalia.

Benvingut un altre cop!

Login to your account below

Forgotten Password?

Retrieve your password

Please enter your username or email address to reset your password.

Log In

Add New Playlist

La teva privacitat ens importa

Per oferir les millors experiències, utilitzem tecnologies com ara galetes per emmagatzemar i/o accedir a la informació del dispositiu. Donar el consentiment a aquestes tecnologies ens permetrà processar dades com ara el comportament de navegació o identificadors únics en aquest lloc. No consentir o retirar el consentiment, pot afectar negativament determinades característiques i funcions.

Funcional Always active
L'emmagatzematge o accés tècnic és estrictament necessari amb la finalitat legítima de permetre l'ús d'un determinat servei sol·licitat explícitament per l'abonat o usuari, o amb l'única finalitat de realitzar la transmissió d'una comunicació a través d'una xarxa de comunicacions electròniques.
Preferences
The technical storage or access is necessary for the legitimate purpose of storing preferences that are not requested by the subscriber or user.
Estadístiques
The technical storage or access that is used exclusively for statistical purposes. L'emmagatzematge o accés tècnic que s'utilitza exclusivament amb finalitats estadístiques anònimes. Sense una citació, el compliment voluntari per part del vostre proveïdor de serveis d'Internet, o registres addicionals d'un tercer, la informació emmagatzemada o recuperada només amb aquesta finalitat no es pot utilitzar normalment per identificar-vos.
Màrqueting
L'emmagatzematge tècnic o l'accés són necessaris per crear perfils d'usuari per enviar publicitat o per fer un seguiment de l'usuari en un lloc web o en diversos llocs web amb finalitats de màrqueting similars.
  • Manage options
  • Manage services
  • Manage {vendor_count} vendors
  • Read more about these purposes
Mostra les preferències
  • {title}
  • {title}
  • {title}
No Result
Veure tots els resultats
  • ACTUALITAT
  • CREACIÓ
  • DIÀLEG
  • Xalera Còmics
  • VÍDEOS
  • CAMPOS TERRÉ