Avui no vull escriure sobre el món de la pesca que tant en saben els professionals d’Alcanar, la Ràpita, la Cala i l’Ampolla. Avui desitjo tornar a escriure sobre política i sobretot sobre allò que ens representa als catalans pertànyer a un Estat com Espanya que mai ens ha vist iguals, ens han tractat com a colons i ara, més que mai, “el govern de tots” ens ensabona dient-nos el molt que ens estimen, el molt que volen fer pels catalans, canviar la desinversió amb moltes inversions que mai no arriben, i, sobretot, fent alguns discursos del president Illa i l’alcalde Collboni, entre nosaltres en castellà, permetent aplicar el castellà a les escoles, abstenint-se al Parlament, i fent veure que ens regalen 4700 milions d’euros als pressupostos que no s’aproven quan el dèficit anual és de 22.000.
Tot són històries que ens volen fer creure “el blanc per negre” i la disfressa que es posen a sobre demostra més que mai que són els mateixos que ara es barallen per manar a les Corts i s’arriben a acusar de corruptes, lladres i traïdors, quan l’1 d’Octubre del 2017 anaven agafats de la mà contra Catalunya, presidint les manifestacions espanyolistes, empresonant els líders i imposant-nos el 155. D’estimar-nos, malgrat dir el que vulguin, no ens estimen gens i la seva missió principal és fer-nos ben espanyols, anul·lant la nostra llengua i que els catalans seguíssim pagant i continuéssim sent espoliats per una Espanya que ens aplica lleis colonials. En definitiva, tenim un PSOE i un PP que amb Catalunya caminen en la mateixa direcció, agafats de la mà. L’exemple el tenim amb el ministre Óscar Puente, que inverteix milions per potenciar la xarxa dels trens AVE, usats per un mínim de viatgers, mentre que Renfe i Adif a Catalunya segueixen dirigint els nostres interessos amb milers d’usuaris perjudicats i milions d’euros perduts per empresaris i treballadors i molts trens de Rodalies que arriben tard o no arriben i alguns, com els de les Terres de l’Ebre, ni podem viatjar a Barcelona. Fins i tot s’han atrevit a manifestar que les línies del sud de Catalunya les renovaran amb trens de segona mà. Això és Espanya!; molt raspall i poques realitats!
Ara tenim el cas dels pescadors. Explota el cas Kitchen, tretze anys després –que lenta és la justícia quan els perjudica–, lligat amb l’operació Catalunya per difamar, acusar amb proves falses els líders catalans i enredar la troca per desmuntar la independència de Catalunya. I així neix que “els pescadors” que pretenien “pescar” l’ex-tresorer del PP, Luis Bárcenas, que disposava de nombrosos documents sobre les irregularitats del partit lligades a la corrupció. Papers que tenien informació sobre les corrupteles del PP i que arrossegava la majoria de les estructures de l’Estat. I aquest partit es va servir de la mateixa policia patriòtica que ja havia treballat des de feia anys, amb diners de fons reservats, i, per tant, de tots els contribuents, per investigar aquest tresorer.
I ara se’ls ha “pescat” a ells, segons van manifestar els mateixos membres d’aquesta policia quan afirmaren que “una cosa és actuar per aturar l’independentisme al marge de la legalitat per salvar Espanya” –vist des del seu punt de vista espanyolista– i l’altra usar aquests fons reservats per investigar un dels seus responsables que, per baralles internes, podrien destapar la corrupció del PP, lligada amb la del govern i l’enriquiment d’alguns dels seus membres, i altres tupinades. Tot dirigit pel ministre de l’Interior d’aquells dies, Jorge Fernández Díaz, servint-se’n d’un xofer, d’un fals capellà per intentar segrestar l’esposa de Bárcenas.
El cas Kitchen es va destapar per la guerra pel cas del Pequeño Nicolás i les baralles entre els membres del Ministeri de l’Interior i continuades per l’operació Catalunya. Tot va ser una forma de desmantellar l’emprenyament dels catalans que s’encaminaven vers la independència, quan el Tribunal Constitucional va anul·lar articles de l’Estatut aprovat, referendat i ratificat per les Corts. Amb l’Estatut reformat, alguns temes que estan sorgint amb l’equip del president Illa haurien quedat possiblement resolts, en incrementar les aportacions de l’Estat a Catalunya i reduir el dèficit fiscal. Però el PP va portar-ho al Constitucional i no va voler escoltar les reiterades advertències dels líders catalans que no podien resistir tanta humiliació. I així van néixer les manifestacions i la mobilització de milers de ciutadans demanant la independència, emprenyats de tanta injustícia i ser tractats com a súbdits de segona divisió i, a la vegada, maltractats i perseguits per una justícia parcial que els Drets de l’Home no els té en compte i només els fan servir quan els convenen.
El problema és que Catalunya creix fortament mentre que les infraestructures són les mateixes o pitjors que fa vint anys enrere. Els espanyols no han complert en cap moment les promeses “de la lluvia de millones de Rajoy” o tantes del PSOE de rentar-nos la cara i espanyolitzar-nos tant com poden. La conclusió és que els que amb difamacions, enganys, proves falses usades pels “pescadors defensors de la unitat de la seva pàtria”, s’han quedat pescats ells mateixos per la seva mala traça, la corrupció i els robatoris “a tort i a dret”.
Ara caldrà veure si l’aparell judicial juga amb les mateixes regles com va jugar amb Catalunya. De moment han passat tretze anys quan tants personatges corruptes haurien d’estar jutjats, responent dels seus innombrables delictes, amb la malversació inclosa per haver usat diners públics (fons reservats) i, conseqüentment, engarjolats. Contrasta amb un judici als nostres líders que es va celebrar d’immediat, presidit per jutges de marcats signes polítics. Ara els catalans tenim el president a l’exili, ens van aplicar el 155 i segueixen tractant-nos com una colònia que significa “pagar i callar”, i Puigdemont no pot tornar de l’exili, malgrat que així es va aprovar a les Corts, acusat il·legalment de malversació de fons públics. Manca veure com acabarà el judici contra l’exministre Fernández Díaz i tots els seus subordinats, començant pel mateix Rajoy, lliures de ser jutjats durant 13 anys, quan les seves malifetes ja eren manifestes en aquell moment. Aniran a la presó o quedaran exonerats per les maldats comeses, demostrades i ratificades? Vivim en una Espanya on poden haver pescadors indecents que la seva incompetència els ha portat a ser pescats, però manca conèixer l’actuació de la justícia. Temps al temps!
*Anton Monner – Gandesa –
Fes el teu comentari