Cada dia de Sant Jordi de fa quinze anys la dibuixant, pintora i professora Àngels Cid i l’escriptor i bibliotecari Marc Jornet publiquen un llibre pels infants, patrocinat per l’Ajuntament de Gandesa. L’Àngels els il·lustra i Marc els escriu. Aquest any li ha tocat L’Aigua de la Fonteta. És tracta d’un conte que explica com la gent s’havien d’espavilar per disposar d’aigua per beure i cuinar. I aprofito aquest didàctic treball per explicar-ne la història.
Les agrupacions humanes necessitaven disposar d’aigua i d’un indret alt o promontori des d’on poguessin dominar els terrenys que treballaven, pasturaven i caçaven, que a la vegada els advertia de la presència d’enemics i poder-se defensar de possibles atacs. I vet aquí que els assentaments es construïen seguint aquests condicionants. Gandesa n’és un exemple clar, com també la majoria dels pobles d’arrelament agrícola i de secà, sense disposar d’un riu o d’un llac al costat del seu casc, igual que la majoria dels pobles de la Terra Alta, com Batea, Horta, Vilalba o el Pinell, entre altres i també comarques veïnes.
Gandesa, el seu primer assentament humà conegut per Gand-Setzar, estava situat a l’actual castell. Hi havia una font que brollava allí mateix de cara a Puig Cavaller. Aquesta font va servir per defensar el castell que ara coneixem pel Palau del Castellà. Aquest edifici reformat l’any 1619 per acollir-hi el Delme (on s’hi recaptaven el tant per cents que els pagesos aportaven de les seves collites per pagar els impostos), va ser la torre fortificada d’entrada al castell. Tot l’edifici estava rodejat per un fossar de 5 metres d’ample per 4 de fons i amb el pont llevadís direcció a nord per on s’accedia al castell i les politges encara avui son visibles a la seva façana. Aquest fossar s’omplia d’aigua que brollava de la font i servia per aïllar el lloc que era el més baix de l’emmurallat del castell.
També els pobladors protohistòrics disposaven de la Bassa d’en Gaire per abeurar els animals i els bestiars, recollida del barranc de la Font de l’Heura. Quan els romans conqueriren la Ciutat, agruparen tots els petits poblats del terme i termes veïns per poder-los controlar militarment. En aquell moment el poble va créixer fora de les muralles del castell arribant les edificacions a l’actual carrer Major i l’església. Els romans instal·laren el campament a la planura entre l’actual Farola i el Celler Cooperatiu on hi tenien els serveis per la tropa. Allí construïren el pou existent a la SUG, a la part no edificada i un altre situat a l’actual cooperativa gairebé tocant a Ca’l Galerà. El poble durant l’ocupació romana es coneixia per Georgium, suposadament el nom del general romà que la va conquerir.
Arribats els àrabs construïren pous per regar els horts a l’actual carrer Miravet, al Carnisseries, al Germandat i a l’Av. D’Aragó, encara avui coneguts i situats dins els edificis. Gandesa disposava d’aigües subterrànies abundants i fonts, una a casa Lloba, al Carrer Sant Antoni i un altre a l’actual Bank Caixa. En el moment que la població creixia, els pous i les aigües es contaminaven i la gent havia d’anar a buscar l’aigua per beure a fonts com la de l’Heura.
Ja en temps dels cristians a partir del 1.153, es degué construir la bassa que estava situada a l’actual Plaça del Comerç on s’hi dipositaven les aigües pluvials del barranc del Coll de la Font i del barranc de la Font del Blanco. En construir habitacles al carrer Santa Anna i Franquet, les seves aigües s’anaren contaminant. Això va obligar, quan hagueren fortes secades, a canalitzar l’aigua de la Font Vella l’any 1577 que per una mina des de la Font de l’Heura. Un segle més tard allí s’hi construïren uns safarejos per rentar la roba, que com estava al mig del barranc els aiguats se’ls empotava. I l’any 1795 es va portar l’aigua a la Font de Dalt per unes mines de la Font del Blanco.
Però els anys de seca continuada aquestes fonts eren insuficients per abastar la població. Hi ha constància escrita de xiquetes ofegades quan anaven a buscar aigua a basses particulars del terme. Dic particular per diferenciar-les de les públiques com la Bassa de Martí que s’havia de netejar i Ca la Vila cridava a pastors i pagesos a “jornals de vila”, per treure-hi els fangs i les impureses. Les particulars eren petites, que s’alimentaven d’un bosc i eren netes i potables. Estaven revestides de pedra seca i tenien unes petites escales per accedir-hi a uns 5 o 6 metres de profunditat. Quan anaven a buscar l’aigua alguns infant hi queien i s’ofegaven.
L’any 1924 l’Ajuntament acordà baixar l’aigua de la Font de Pessetes del Port d’Orta. Començaren les obres i construïren el dipòsit regulador al Collet de Sant Salvador però no es va acabar. Va ser el 1927 quan l’alcalde Miquel Salvadó, va inaugurar la portada d’aigües de la Fonteta, segons el projecte que va realitzar Eduardo Serrano i Sunyer. Es va construir un pou i el dipòsit regulador al Coll de la Font. Van passar uns anys, i una nova secada, va obligar a construir un nou pou a la mateixa Fonteta que també quedà curt per l’abastament. Llavors va ser quan el canonge Mn. Joan Bta. Manyà, de ca Molles, sent molt amic de Ramon Serrano i Sunyer li va demanar subministrar l’aigua des del riu Canaletes. Amb poques setmanes es va construir un abastament pujant els tubs per la Vall de Frare, des d’un pou construït al costat del riu i Gandesa tornà a disposar d’aigua.
Havent entrat en democràcia sent alcalde Joaquim Jardí el riu Canaletes s’assecà. L’Ajuntament va instal·lar un tractor del tinent d’alcalde, Roman Manyà, als Xorros de la Font Fontcalda que elevava l’aigua a les instal·lacions de la Vall del Frare i arribava a Gandesa. Va ser llavors, quan Antoni Altadill, excel·lent enginyer i geòleg, fill de Gandesa va proposar construir un pou més avall de la Fonteta, d’un dipòsit interior davall de la Serra de Pàndols que arriba dels Xorros, i la Generalitat executà el projecte. La Ciutat, des llavors ha disposat d’aigua per l’abastament, com s’esmenta al llibre de Sant Jordi “L’Aigua de la Fonteta”. Sense dubte, Antoni Altadill traspassat el 2014 mereix un reconeixement per part de la Ciutat.
*Anton Monner – Cronista de Gandesa –
Fes el teu comentari