Com a docent d’aquest centre de secundària, i en representació d’una part del claustre, vull expressar públicament la preocupació que vivim davant la situació actual del nostre institut. No volem alimentar cap conflicte, però sí demanar transparència, respecte i suport institucional.
Fa quatre anys es va iniciar una nova etapa amb l’arribada de l’actual direcció. En aquell moment es van presentar dues candidatures. La majoria del claustre va donar suport a l’actual directora, que ja formava part del centre, mentre que un grup més reduït va donar suport a una altra opció. Amb el temps, el projecte educatiu es va consolidar i el centre va continuar treballant amb normalitat.
Tot i això, des del primer moment la nova direcció es va trobar amb decisions difícils d’entendre. Una de les primeres va ser la distribució de l’espai de cuina i cantina. Segons la informació de què disposem, des dels Serveis Territorials es va assignar la major part de l’espai i bona part de la maquinària a l’escola veïna, mentre que a l’institut se li deixava un espai molt reduït, buit i de menys de deu metres quadrats. Va ser la directora qui, mitjançant gestions personals i contractes de cessió, va aconseguir elements bàsics com el forn, la cafetera i altre material indispensable per poder licitar el servei de cantina amb unes condicions mínimes, sense que això suposés cap benefici econòmic rellevant per a les persones que hi van col·laborar.
Posteriorment, el centre es va trobar amb l’avaluació de riscos psicosocials de 2024, que es va haver de repetir al nostre institut en unes circumstàncies que una part del claustre va viure amb desconcert. En el claustre del 6 de maig de 2024, diversos docents van preguntar per què aquesta actuació es repetia aquí i no semblava aplicar-se igual en altres centres del territori. En aquella sessió, i així consta en acta, una professora va preguntar per què es feia en aquest centre i no abans en altres instituts de la ciutat. La pregunta era clara: què té aquest centre que el fa especial? No era una defensa cega de ningú, sinó una demanda de criteris iguals per a tothom.
El curs passat també vam viure una altra decisió difícil d’entendre: la pèrdua d’una línia de segon de batxillerat científic. Se’ns va comunicar en un Claustre que calia arribar a 20 alumnes per grup i que ens en faltaven només 2. És a dir, per una diferència mínima, el centre perdia una línia. En una reunió de la Comissió de Garanties, la nostra directora va advertir que, mentre en el nostre cas se suprimia una línia per faltar-nos 2 alumnes, en un altre centre de la ciutat constaven 54 places vacants a segon de batxillerat. Segons se’ns va traslladar en un Claustre, aquesta dada figurava en la documentació de la mateixa comissió.
La conseqüència va ser greu: vam perdre una línia de segon de batxillerat científic, es va veure afectada la plantilla i aproximadament un professor i mig va quedar fora de l’institut. Si ens faltaven només 2 alumnes i en un altre centre hi havia 54 vacants, és legítim preguntar-se quin criteri de planificació educativa es va aplicar. Malgrat haver-ho comunicat pels canals administratius i haver demanat explicacions mitjançant e-valises, a dia d’avui no hem rebut una resposta clara.
A principi d’aquest curs, la Inspecció educativa va decidir entrevistar el personal del centre en el marc del procés de valoració de la direcció. El que ens preocupa no és que l’Administració escolti el professorat, sinó que aquesta actuació s’hagi aplicat amb una intensitat especial al nostre institut. Segons hem pogut contrastar amb docents d’altres centres del territori, no tenim constància que aquest mateix procediment s’hagi aplicat de la mateixa manera en altres instituts en processos similars de renovació de direcció.
Aquest curs és el quart any de mandat de l’actual direcció i, per tant, el moment de valorar-ne la renovació. I és precisament ara, després de tres anys de treball, estabilitat i funcionament ordinari, quan apareix una acumulació de tensions, entrevistes, comunicacions, queixes i actuacions administratives que han alterat profundament la vida del centre. Durant aquests tres anys no hi ha hagut, que sapiguem, cap retret generalitzat del claustre a la tasca directiva de la nostra directora. Les queixes formals registrades han estat molt poques —un total de quatre— i, segons la informació de què disposem, totes van ser resoltes favorablement a la directora. Tot i així, aquestes situacions deixen empremta: encara que no prosperin, generen sospita, desgast personal i institucional, i afecten l’honorabilitat de qui les rep.
També ens preocupa especialment un fet relacionat amb la privacitat i la dignitat de la directora. El passat 21 de gener, un membre que havia format part de l’equip de confiança de la direcció va enviar una comunicació amb informació personal de la directora, incloent-hi dades de caràcter sensible, a tot el claustre i també al personal de secretaria, PAS, PAE i Inspecció educativa. Ens resulta incomprensible que informació personal d’una treballadora es difongui d’aquesta manera. Encara ens preocupa més que la Inspecció educativa en fos coneixedora perquè hi figurava com a destinatària, i que no tinguem constància d’una actuació d’ofici immediata per protegir la seva privacitat.
Davant d’aquesta situació, la directora ha presentat denúncia davant l’Agència Catalana de Protecció de Dades, que, segons la informació de què disposem, ha obert una investigació per analitzar si s’han vulnerat els seus drets en matèria de protecció de dades.
També ens preocupa que algunes persones que no es troben actualment exercint docència al centre mantinguin una activitat intensa de queixes i denúncies per e-valisa adreçades contra la directora. Respectem tots els drets laborals i personals, però considerem que aquesta situació mereix una reflexió ètica: costa d’entendre que algú que no està en condicions d’anar a treballar al centre pugui, alhora, participar activament en entrevistes o gestions davant dels Serveis Territorials relacionades amb possibles places per al curs vinent, treballar en altres llocs d’índole educativa, o participar en comunicacions i queixes reiterades envers la directora.
El que està passant aquí no es pot mirar de manera aïllada. A Tortosa ja hem vist altres centres educatius viure situacions difícils amb les seves direccions. Quan en diferents instituts d’una mateixa ciutat es repeteixen tensions, desgast institucional i problemes amb equips directius, cal preguntar-se si alguna cosa no s’està gestionant bé des dels Serveis Territorials. No volem ser el següent centre a patir una crisi que es podria evitar amb diàleg, respecte i responsabilitat.
No volem decisions preses d’esquena al claustre ni imposicions que no responguin a criteris educatius, transparents i justificats. El futur de l’institut no pot quedar condicionat per interessos, pressions o maniobres que posin en risc l’estabilitat del centre. Si es vol qüestionar la continuïtat d’una direcció que ha treballat amb dedicació i compromís, caldrà fer-ho amb arguments clars, amb garanties i escoltant la comunitat educativa, i respondre com és que els tres primers anys de direcció, els Serveis Territorials no li han fet mai cap retret a la directora, ja que com a membre del Consell Escolar fins juny del curs passat puc acreditar-ho!
Volem acabar expressant clarament el nostre suport a la directora del centre: una directora humanista, propera i compromesa, que obre i tanca el centre, participa en tallers i excursions, és la primera a treballar i serveix d’exemple amb la seva dedicació diària. Una directora humil, present i implicada, que per a molts de nosaltres representa un veritable model de lideratge educatiu.
L’institut necessita estabilitat, confiança i suport. El claustre que dona suport a aquest escrit vol dir-ho amb claredat: estem amb la nostra directora. Estem amb una manera d’entendre l’educació basada en el treball, la responsabilitat, la humanitat i el compromís amb l’alumnat. I demanem que l’Administració també hi estigui.
*Maria Cinta Viladrich Mayor. Representant de l’Assemblea de docents, PAS-PAE i cantina del Despuig
Fes el teu comentari