‘Más suerte’

Hi ha cançons que no s’escolten.

Et deixen en evidència.

Tu li dones al play tranquil·lament, com qui obre una cervesa un dissabte a la tarda, i de cop et trobes emocionalment despullat davant teu mateix mentre intentes entendre per què quatre minuts de música et poden deixar més tocat que una reunió familiar de Nadal.

A mi em passa amb la cançó “Más suerte” de Second.

I la ironia és bastant exquisida: un grup desaparegut cantant sobre coses que tampoc van saber mantenir-se vives.

La vida té aquest sentit de l’humor estrany.

Com quan et posa una cançó preciosa just el dia que emocionalment semblaves un tàper abandonat al fons de la nevera.

Jo els vaig veure en directe a Madrid.
Em fascina comprovar com funciona la memòria humana.

No recordo què vaig menjar aquella nit.
No recordo on vaig dormir.
No recordo bona part de les cançons del concert.

Però una sí. Una em va quedar enganxada dins.

“Más suerte”.

I encara avui, quan sona, em passa exactament el mateix:

La pell eriçada.

Els ulls vidriosos.

Aquella sensació ridícula d’intentar empassar saliva com si així poguessis evitar que una cançó et deixi emocionalment en coma lleu.

I aquí és on descobreixes una cosa bastant humiliant: Tu pots passar anys fent-te el fort, el racional, el madur, el “ja ho tinc superat”…

…i després arriba una guitarra indie i et converteix en una croqueta emocional amb ansietat.

L’evolució humana és espectacular.

Perquè al final la frase de l’escriptora Maya Angelou és devastadora: “Les persones oblidaran el que vas dir i el que vas fer, però mai oblidaran com les vas fer sentir.”

I aquí és on tot agafa sentit.

Perquè nosaltres ens pensem que recordem persones.
Mentida.

Recordem sensacions.

La memòria emocional és com aquell amic borratxo que només es queda amb el drama important i perd tota la resta.

Tu pots oblidar converses senceres.
Però no oblides aquella calma concreta.
Aquella manera de mirar-te.
Aquell silenci còmode.
Aquella sensació breu i perfecta de sentir-te a casa.

I això és el que et condemna.

No la persona. La sensació.

“Después de cada intento quedábamos hambrientos.”

Uf.

Quina manera més elegant de definir la vida emocional de molta gent adulta:
Persones intentant estimar-se mentre emocionalment van menjant engrunes.

Perquè això és créixer:
Adonar-te que moltes relacions no s’acaben perquè falti amor.
S’acaben perquè la gent arriba cansada.

Cansada de treballar.
De callar.
D’autogestionar-se.
De fingir.
De sostenir versions d’ella mateixa que ja no tenen ni ganes de sostenir.

I mentrestant continuem decorant el desastre amb frases adultes.

—“És una mala etapa.”
—“Necessitem espai.”
—“Anem molt saturats.”

Sí. I el volcà de Pompeia només estava una mica actiu.

La cançó parla de pols acumulada, de silencis, idioteses que creixen.
I el pitjor és que tots sabem exactament de què parla.

Perquè la vida no acostuma a destruir-nos amb grans explosions.
Ens desgasta.

Com les soles de les sabates.
Com les converses repetides.
Com els “ja parlarem”.
Com aquella gent que un dia era casa… i ara sembla atenció al client.

I després arriba la gran fantasia: “Quizás tenga más suerte y me regalen otra vida…”

Ah sí. La versió alternativa.

Aquell univers imaginari on nosaltres sí que sabíem fer-ho bé.
On érem més madurs.
Més valents.
Menys ferits.
Més simples.

Ens encanta pensar això perquè la realitat és bastant menys romàntica:
Potser no era qüestió de sort.
Potser simplement no sabíem estimar-nos sense fer-nos mal.

Però clar, això queda fatal entre llumetes càlides i una playlist indie de Spotify.

I aquí arriba la part més irònica de totes:
Ens passem la vida intentant passar pàgina…
mentre acumulem cançons que ens recorden exactament allò que diem haver superat.

Genial estratègia.

És com voler deixar el sucre amb un calaix ple de croissants.

“Buscando los sabores.”

Quina frase més miserable i precisa alhora.

Perquè sí: la memòria emocional funciona així.

No recorda teories.
No recorda explicacions.
Recorda gustos.

Una olor.
Una veu.
Una ciutat.
Una cançó.

I de cop tot torna durant tres minuts i mig. El suficient perquè et desmuntis una mica…
Però no prou perquè acabis esmicolant-te del tot.

Que potser és així com sobreviu molta gent adulta:
Mig reconstruïda.
Mig cansada.
Mig resignada.
I completament dependent de petites dosis de nostàlgia per continuar sentint alguna cosa…

Potser per això “Más suerte” encara em destrossa.

No perquè vulgui tornar enrere.

Sinó perquè em recorda una versió de mi mateix que encara creia que les coses importants, si les estimaves prou, durarien.

Pobre ingenu.

Al final resulta que moltes coses no s’acaben perquè deixis d’estimar-les.

S’acaben perquè la vida, el temps i nosaltres mateixos… també  ens desgastem.!

*Toni Pons