L’incendi de Xerta i Paüls ens ha de fer reflexionar i també els que actualment cremen cada dia. Van destruir centenars d’hectàrees de bosc, també de finques ermes abandonades que només feia 50 anys es treballaven i algun tros conreat al costat del riu. Ha passat un any i familiars del bomber mort criden l’atenció i es queixen de la improvisació i la manca de criteris dels que manen. I la crida la fan perquè aquesta mena d’incendis forestals poden evitar-se si l’administració hi posa la imaginació i la feina que s’ha de fer havent planificat la neteja dels terrenys que es van cremar.
Sembla impossible netejar tot el territori que pot encendre’s per una guspira, un descuit o intencionadament. Però de forma natural si que es podria evitar totalment o reduir-ne la propagació. I com es pot fer? La gent del camp ho saben perfectament, ben al contrari de la gent que manen des dels despatxos de Barcelona que coneixen els problemes urbans però no tenen ni idea dels rurals. I per això quan es produeix un incendi surten a la tele i expliquen bajanades i contes que no tenen cap sentit: hectàrees cremades, perímetres, helicòpters que hi ha participat, avions, camions i vehicles motobomba i efectius humans. Tot explicacions que no serveixen de res i en canvi les que servirien, que hauria de ser preveure i gestionar perquè els incendis forestals no es produïssin no en diuen res perquè no en saben ni gens ni mica.
Els territoris muntanyencs com el de Paüls tenen zones pròpiament de boscos mil·lenaris i terrenys que fa uns anys els pagesos dels nostres pobles els conreaven i els pastors de cada poble, amb els seus ramats els netejaven de forma natural. Per raons econòmiques els pagesos han abandonat aquelles finques considerades marginals i com els fruits recollits no produïen per viure la família les abandonaren. Avui hi ha crescut els pins, i per sota, les mates o matolls, espàrrecs, llentiscles, entre moltes altres espècies salvatges que a l’estiu, un cop fa calor, son autèntiques teies que cremen com els llumins.
Els pagesos que conreaven aquestes terres considerades marginals netejaven les zones de davall i els entremitjos dels arbres plantats i resultaven tallafocs naturals. Els pastors portaven els ramats pels boscos i les cabres i les vaques es menjaven tots aquests elements vegetals superficials deixant només els pins i els arbres grans. Per tant pagesos per un costat i pastors per l’altre netejaven de forma pràctica i natural el sotabosc i els pagesos els terrenys que conreaven. Hem assenyalat que pastor i pagesos hagueren d’abandonar les professions que pares i avis havien exercit durant segles per maca de rendibilitat. Inclús els pastors delimitaven zones concretes i les cremaven per disposar d’herba fresa per nodrir els animals. Els incendis per tant es paraven sols per trobar entrebancs de zones sense vegetació superficial que exercien de forma senzilla com a tallafocs.
A cada poble i terme municipal existien pagesos i pastors que vivien de forma humil d’aquestes explotacions. Ara els resulta impossible poder-hi subsistir perquè les produccions son baixes i els preus dels fruits es paguen per davall del preu de cost. I pels pastors els succeeix quelcom semblant; la carn es paga molt poc i no poden viure de llurs explotacions.
En canvi apagar un foc com és el cas del de Paüls o el d’Orta de Sant Joan de fa uns anys, costa milions de l’erari públic i vides humanes. Amb el cost d’un sol helicòpter quants pagesos i pastors no podrien netejar tot els terme de Paüls i els termes veïns? D’aquest tema n’he ecrit diferents articles durant els darrers anys i inclús en tinc un llibre publicat de fa un anys “El Despoblament Rural”, molt elogiat per polítics, cambres de comerç, i personatges de tots els rams professionals però que els que manen a Barcelona, suposo que ningú n’ha fet cas. O potser és massa feina i els interessa més la xarrameca sortint a la tele com si ells fossin els vertaders herois, quan l’incendi el mal s’ha produït i també algun bomber hi ha deixat la pell. Parlen d’idioteses o “informar” que poden servir per la gent que no coneixen el món camperol i quan venen per les nostres terres expressen “que maco que és aquests paisatge”.
Potenciant el pasturatge i els pagesos, pagant-los com cal des de l’administració, tindríem les terres netes, conreades i amb tallafocs creats de forma natural que evitarien els focs. L’administració s’evitaria milions que s’han pagar amb els avions, els helicòpters, els diferents vehicles i mobilitzant centenars de bombers que surten de les butxaques dels contribuents, i a la vegada disposaríem de la carn dels animals pasturats de qualitat, com també les seves llets i els formatges que se’n podrien extreure, alimentats de productes naturals i no importats com el nodriments dels animals de cria intensiva que mengen productes molts d’ells arribats de l’altra part del món, com és la soja.
Per tot això els pastors i els pagesos haurien de disposar d’un sou pagat per l’administració i els productes recollits dels fruits i dels animals, bé sigui la carn, la llet i altres productes subsidiaris haurien de servir per atendre les necessitats dels professionals. Tots haurien de disposar d’un sou mínim interprofessional i la seguretat social pagades per l’administració que podria representar uns 20.000 euros anuals per cadascun d’ells i el cost per l’erari públic resultaria molt inferior al cost d’apagar els grans incendis forestals.
I per l’altre costat i molt important és que aquests professionals viurien als pobles on pasturen i treballen les terres produint riquesa a la localitat. Actualment tots els pobles agrícoles perden població i riquesa, les cases unifamiliar sense habitar-se s’enderroquen, tanquen les botigues i els bancs i es queden sense professionals. Avui, els habitants dels pobles han d’anar a les capitals de comarca per abastar-se de serveis. Les escoles es queden sense alumnes, els centres de salut s’han de tancar i any rere any perden part de la seva població perquè el joves marxen del poble i no hi tornen més si no és per la festa major o per malvendre les propietats que foren dels seus pares, un cop ja s’han mort.
La germana de Serrano, el mort a l’incendi de Paüls l’any passat tenia tota la raó. Com és que la gent dels pobles ens adonem com s’haurien de preveure els incendis i els polítics solten xerrameques i no arreglen res? Poso aquesta reflexió per si algú dels que mana es digna a llegir-la i posar-la en pràctica.
*Anton Monner, cronista de Gandesa
Fes el teu comentari