1. Haurien de ser les multes proporcionals als ingressos i patrimoni dels sancionats, com amb algun topall passa als països nòrdics? Per contestar, seria bo recordar que un conegut exfutbolista va ser “captat” —ai, els mòbils— dient que deixava pagades unes quantes multes, quan el van enxampar en una infracció de trànsit.
2. I les fiances, per eludir la presó, per exemple? Doncs un milió d’euros, per a la primera fortuna d’un país, no significa res. En el cas de Jonathan Andic, acusat del presumpte homicidi del seu pare i fundador de Mango, saben quant van trigar els seus advocats a dipositar els diners? 22 minuts. I amb els bancs ja tancats.
3. Per descomptat, amb total respecte per la presumpció d’innocència i tenint en compte que la fiança no és l’única mesura cautelar aplicada. Però queda la sensació estranya que, en tots els ordres de la vida, és millor ser ric.
4. Semblava que no, però Catalunya tindrà finalment pressupostos. Ha costat, però no s’ha batut cap rècord de pròrroga. Recordeu que, en ple procés, el país va funcionar força temps amb l’últim pressupost aprovat per CiU i el PP, quan els primers, o la seva part majoritària, encara no s’havien fet independentistes. I no passava res.
5. Des del Brexit, els primers ministres britànics duren una mitjana d’un any i mig. Una, Liz Truss, aquella de l’enciam, va estar en el càrrec 45 dies. Abans, hi va haver sis primers ministres en 40 anys, a 6,6 anys per cap. El bipartidisme històric d’aquell país es pot donar per mort. L’extrema dreta comença a agafar-li el relleu, de moment a les institucions locals.
6. El Cavatast de Sant Sadurní ha decidit canviar de nom. Es tractava d’eliminar el nom “cava”, la qual cosa és indicativa del prestigi que el sector pressuposa al seu propi producte. Van encarregar un nou nom a una consultoria de marca i, la veritat, esperàvem alguna expressió en anglès, segons els signes dels temps.
7. Però el certamen, a partir d’enguany, es dirà Mostra de Vins Escumosos i Gastronomia. Que no és que ens sembli malament, que consti. Descriptiva ho és, la denominació. Que tingui “glamur”, en català fins i tot, potser ja és una altra cosa.
8. La meitat d’adolescents atesos donen positiu en alguna malaltia de transmissió sexual. I no és que sigui un percentatge altíssim, és que són molt pocs els nois i noies que demanen atenció. Especialment, de forma preventiva. Són la generació amb més educació sexual de la història…
9. Els salaris més elevats estan estretament lligats a l’especialització i a la capacitat d’assumir responsabilitats estratègiques dins de les organitzacions. Els perfils tecnològics, en particular, concentren gran part de les feines més ben remunerades, impulsats per la transformació digital de les empreses en tots els sectors.
10. Una dada curiosa sobre el punt anterior. Hi ha un “tall” en l’escalat de retribucions que té a veure, evidentment, amb la formació i l’activitat, però sobretot amb l’experiència. Sis anys és el mínim a partir del qual hi ha un salt salarial més que perceptible.
11. Parlant de tecnologia… Els errors humans són la gran escletxa de la ciberseguretat. Molt especialment en les petites i mitjanes empreses, que no ho tenen tan fàcil. La prevenció per part dels usuaris tampoc no brilla particularment.
12. Per anar obrint boca, en futures matemàtiques parlarem de qüestions com una sorprenent evolució del suport a la pena de mort als Estats Units, el funcionament del negoci de les cadenes de fleques-cafeteries o l’efecte de la mobilitat en el canvi climàtic. Com sempre, amb moltes dades.
*Toni Gallardo
Fes el teu comentari