Aprofito el títol del llibre “Les meves confessions”, del Dr. Joan Bta. Manyà i Alcoverro, el personatge més il·lustre de tots els temps de Gandesa, per reproduir l’humil parlament que vaig pronunciar a “la VII Nit de Comunicació” quan se’m va atorgar, pel Col·legi de Periodistes de les Terres de l’Ebre, la distinció de màxim Comunicador de l’any 2025 de la demarcació per deixar-ne constància. Era el dia 23 de gener del 2026 i es va celebrar a l’Hotel Corona de Tortosa.
Manyà escriu a aquest llibre, el següent: “El gènere literari d’uns confessions té els seus inconvenients i els seus avantatges. Avantatges, per tal que es parla de coses ben sabudes i viscudes pel narrador. Inconvenients, d’associar la sinceritat i la modèstia…”.Un servidor no coneix d’antuvi tot el que comunica. Puc reflectir als articles d’opinió els meus pensaments havent-me alimentat dels molts anys d’experiència. Però no son el mateix les entrevistes o ressenyes de personatges, grups o associacions, que per publicar-les cal assabentar-se de dades que les faciliten els subjectes que les expliquen. Els escriptors necessitem alimentar-nos dels coneixements aliens per reproduir les noticies i esdeveniments de la millor manera. Aquest aliment, resulta ser l’art d’una progressió continuada que eixampla coneixements, quan estudies els temes i els reprodueixes als periòdics. Investigar i escriure, donen força per continuar aprenent i sobretot, rebent beneficis personals, en el món de la didàctica, ja que el món del coneixement no té límits; els humans som limitats i jo m’hi considero pel poc que conec. Malgrat tot, associar la sinceritat i la modèstia serà més virtut del lector que de mi mateix quan calibrarà els meus articles, entrevistes o reportatges.
Havent escrit el preàmbul, passo a reproduir íntegre el parlament que quedarà escrit com a “Memoriae Posteris”. I diu: “Un profund agraïment per haver-me concedit aquesta distinció que no esperava perquè no sóc periodista de professió, encara que porto el periodisme dins el meu cor des de la joventut. Per això, l’agraïment que els expresso encara és més pregon i més sentit. El porto incorporat dins el meu sí gràcies a tres persones que em van dirigir i induir a escriure i publicar. Foren el meu pare, Anton Monner, filantrop nat. L’escriptor i activista, Albert Manent. I el rector i arxipreste de Gandesa, Miquel Romero, tot complementat per la paciència i comprensió de la família i sobretot de la meva esposa.
Amb el meu pare, bibliòfil per excel·lència, cada quinze dies viatjàvem a Barcelona i compràvem llibres de vell. Ell llegia anglès, francès, italià, castellà i català. A mi, sent una criatura, em comprava llibres d’aventures que els llegia de punta a punta. Ell escrivia al periòdic “El Llamp”, fundat per Manel Bardí, i el seu germà Agustí Monner n’era el redactor en cap. Amb el Dr. Joan Bta. Manyà va fundar el periòdic “Castellania”. Acabada la guerra comprava la Vanguardia, el Destino i Serra d’Or. A casa es menjava i es vivia la literatura i l’escriptura a diari. I un servidor escrivia Cartes al Director de Serra d’Or, manifestant els meus sentiments d’activisme a favor de la llengua i la terra.
Fou llavors quan Albert Manent se’m va posar en contacte. Em va facilitar l’enllaç de Ramon Folch i Camarasa i amb ell vaig estudiar el català i la graduació de Mestre de Català. Vivint a Madrid durant un any i mig, cada dia escrivia una carta a la meva promesa, avui mare dels meus fills, acompanyant-li una poesia. En Manent en va demanar de recollir els noms de lloc i persones de Gandesa i així va nàixer el meu primer llibre, “Toponímia i Onomàstica de Gandesa”, premiat per la secció de Geografia de l’Institut d’Estudis Catalans i prologat pel Dr. Joan Bta. Manyà. També en Manent em va introduir com a corresponsal de premsa a la Vanguardia i el Correo Catalan i escrivia també al Diario Español, quan amb Miquel Romero vam fundar la Corresponsalia Terra Alta, havent guanyat una distinció amb l’article, “El vi és la beguda natural més sana”.Hi tinc 900 articles publicats, amb diferents pseudònims a cadascun dels tres periòdics.
En morir Franco vaig entrar en política de mans del President Pujol. El Tarradellas em va nomenar president del Consell Intercomarcal de les Terres de l’Ebre i amb Felip Tallada, vam redactar els seus estatuts. Vaig entrar de diputat provincial i exercint en diferents legislatures responsabilitats de cultura, d’economia i vicepresident de la Diputació. I continuava escrivint més de tard en tard a diferents periòdics: Ara, Diari d’Andorra, el Punt, El Punt Diari, la Vanguardia, però sobretot al Diari de Tarragona. A la vegada publicava llibres d’història i lingüística. En tinc 13 de publicats i dos a punt de sortir, un dels quals coincidirà amb l’homenatge al Dr. Joan Bta. Manyà, al 50 aniversari del seu traspàs, en el moment que estem organitzant els actes commemoratius amb el bisbat i els ajuntaments de Tortosa i Gandesa. Com a regidor de Gandesa, vaig fundar Radio Gandesa, la revista Alhora, la Coral Gandesana, el Grup de Geganters i Gallers i el Museu i Memorial de la Batalla de l’Ebre on hi tenim instal·lat l’únic Monument de tota Espanya, dedicat a la Pau, la Reconciliació i la Concòrdia entre totes les persones del món de bona voluntat. I properament s’inaugurarà el Monument al Soldat Desconegut, dedicat a tots els soldats morts a la Guerra Civil.
Actualment publico uns tres articles setmanals, entrevistes, cròniques i reportatges a diferents periòdics i revistes. Durant tota la meva vida periodística en porto milers de publicats…uns 7.000. Una vida dedicada a l’escriptura i la comunicació alternada a les professions de comerciant, banquer i de polític. I els ho confesso; escriure, llegir, investigar, em dona vida, em fa treballar el cervell i l’esperit i, conjuntament amb l’agricultura, una altra passió meva, i l’exercici físic diari, em fa créixer com a persona, m’obliga a dedicar-me a treballar per la nostra gent, la meva Ciutat i la Pàtria catalana, amb la màxima intensitat, malgrat els molts anys que tinc. I els de confessar que en surto enormement beneficiat. Per tant, amigues i amics, el meu agraïment per l’acte d’avui, certament immerescut, perquè servint la societat que m’envolta, des del món de la comunicació a la premsa, m’ajuda a mi mateix, potser egoísticament, però em resulta immensament satisfactori viure una vesprada tan bonica i plena de cultura i estimació per part de vostès. Moltes gràcies!”
*Anton Monner, cronista Oficial de la Ciutat de Gandesa
Fes el teu comentari