1. Unes dades que donen fe de la bogeria dels preus de l’habitatge… A una cantonada del barri de Gràcia, ofereixen un pis de nova construcció de 45 metres quadrats per 495.000 euros. És a dir, a 11.000 euros el metre quadrat.
2. Tot és relatiu, és clar, però comparar aclareix coses. A l’avinguda Pearson, la zona més luxosa de la capital del país, el preu del metre quadrat és de “només” 10.000 euros. Al Passeig de Gràcia, uns 9.900. Hi ha jugadors del Barça que viuen en immobles que no passen dels 5.000. En el cas del punt anterior, es tracta de la cruïlla de Travessera de Gràcia amb carrer Torrijos: no és mala zona, però no tenim clar que n’hi hagi per a tant…
3. Malgrat que sembli que els ha marxat la mà, segurament no hi haurà especials dificultats per vendre l’apartamentet en qüestió. Serà una inversió en un barri gentrificat per a turistes i expats.
4. A diari, hi una un 14% dels vehicles dels Mossos d’Esquadra fora de servei. Són al taller, per avaries o per revisions. Dins del què, el 50% de casos són de breu durada. És evident, però, que tenir un de cada 7 cotxes sense poder-lo usar, de forma permanent, obliga a un increment del parc mòbil del cos. Interior apunta que l’augment serà del 25% l’any 2030.
5. Quan a Warren Buffet li negaven l’existència de la lluita de classes, va respondre: “No ens equivoquem. De lluita de classes n’hi ha hagut. El que passa és que l’hem guanyat els rics”. Així funciona el món. Són rics, però no beneits. Sort que Buffet encara passa per ser dels rics que són bones persones…
6. El 87% dels bars que hi havia al metro de Barcelona han desaparegut en els darrers 25 anys. Hi van més passatgers que mai, però els establiments no sobreviuen. Una dada que ajuda a entendre els canvis d’hàbits: el 60% de la seva facturació és en la modalitat per emportar, ja que gran part dels viatges van escopetejats.
7. És més, cada vegada més hom porta beguda entre les seves coses i no necessita tant serveis de restauració fora de casa. Si de cas, les màquines de venda són un negoci substitutori.
8. Pedro Sánchez ha complert 8 anys a la Moncloa. No semblava que hagués de durar tant, però allà continua, tot i que cada vegada en sembli més difícil la continuïtat.
9. Els problemes de Rodalies i altres serveis ferroviaris disparen l’activitat de les plataformes de vehicle compartit. No exactament el lloguer de cotxes tradicional. La necessitat és la mateixa; el cost, no. Hi ha, a més, dos canvis significatius. Creixen especialment els trajectes curts, per exemple dins d’àrees metropolitanes. També l’edat dels usuaris: el cotxe compartit ja no és únicament un recurs per a joves amb poc pressupost.
10. Una de les raons dels retards i de les cancel·lacions de Rodalies… Excepte els primers serveis del dia, molts maquinistes arriben en tren al lloc de sortida. Si aquests trens ja no arriben a hora, què voleu?
11. De debò el Cercle d’Economia, tòtem de l’empresariat català, ha conclòs que cal fer sexy la indústria? Visió a llarg termini, d’acord. Però sexy? Ara… Podria ser un titular una mica passat de voltes (ai, els gasetillers)? O que hi ha empresaris que, amb un micro a la mà, hi posen massa literatura, o més pa que formatge?
12. En qualsevol àmbit de la vida, especialment els que tractem en aquesta modesta secció, tot és més aviat com ho expliquem, o ens interessa, que com és realment o podem objectivar.
*Toni Gallardo












Fes el teu comentari