El futur de l’Hospital d’Amposta: una qüestió de model, no només de gestió
Aquest article forma part d’una sèrie d’anàlisi sobre el futur de l’Hospital Comarcal d’Amposta. En aquesta primera entrega abordem les causes estructurals que expliquen la situació actual. En la segona analitzarem les responsabilitats polítiques, els models alternatius de governança i els reptes de futur.
El debat sobre l’Hospital Comarcal d’Amposta ha esclatat arran del tancament del servei de parts, les dificultats per captar professionals i les incerteses sobre la seva evolució futura. Però si volem entendre què està passant, cal anar més enllà de les polèmiques puntuals. El problema de fons no és només una decisió concreta ni un equip de govern determinat. És sobretot una qüestió de model.
L’Hospital d’Amposta forma part del sistema sanitari públic català a través del SISCAT, però ho fa sota una fórmula singular: és un hospital de titularitat i gestió municipal. Això implica que el seu finançament depèn principalment de l’activitat que el CatSalut contracta anualment mitjançant el Contracte Programa.
A primera vista podria semblar un sistema raonable. Però té una conseqüència important: el CatSalut paga allò que contracta, no necessàriament tot allò que el territori necessita mantenir.
Això significa que si l’hospital disposa d’equipaments, personal o serveis que superen l’activitat efectivament contractada, els costos continuen existint mentre que els ingressos no augmenten. El resultat és un desequilibri que acaba assumint el mateix centre i, indirectament, la ciutat.
Per aquest motiu, molts dels problemes econòmics que afecten els hospitals municipals no són conseqüència exclusiva d’una mala gestió. Sovint són el resultat d’una tensió permanent entre la funció territorial que se’ls exigeix i els recursos que reben per exercir-la.
La situació es complica encara més en territoris perifèrics com les Terres de l’Ebre. Aquí els hospitals no només han de ser eficients des del punt de vista econòmic; també han de garantir proximitat, accessibilitat i cohesió territorial. Mantenir determinats serveis pot no ser rendible des d’una perspectiva estrictament comptable, però pot resultar imprescindible per garantir l’equitat territorial.
Aquest és un dels grans dilemes que afronta Amposta. La ciutat necessita un hospital amb capacitat resolutiva, però mantenir aquesta capacitat requereix recursos, professionals i estabilitat financera.
La captació de professionals és un altre exemple de les limitacions actuals. La competència entre hospitals és intensa i els centres integrats en estructures més grans acostumen a oferir millors itineraris professionals, major estabilitat i més oportunitats de desenvolupament. Això no vol dir que Amposta no pugui atraure talent, però sí que ho fa en unes condicions més difícils.
Davant d’aquesta realitat, cal fer una reflexió serena i basada en dades. El debat no hauria de reduir-se a si una decisió concreta és encertada o no. La pregunta real és si el model actual garanteix la sostenibilitat de l’hospital durant els pròxims deu o quinze anys.
Per respondre aquesta qüestió, la ciutadania necessita informació. Cal conèixer amb transparència les dades econòmiques, l’activitat real, les necessitats assistencials futures i els diferents escenaris possibles.
Només així podrem determinar si el model municipal concertat continua sent la millor opció o si ha arribat el moment d’explorar altres fórmules d’integració dins la xarxa pública catalana.
Perquè, en definitiva, el futur de l’Hospital d’Amposta no és només una qüestió sanitària. És una decisió estratègica sobre quin nivell de serveis vol tenir el territori i qui ha d’assumir la responsabilitat de garantir-los.
*Pere Montañana és el candidat del PSC Amposta per a les municipals del 2027












Fes el teu comentari