Crida l’atenció que la Terra Alta sigui una de les comarques capdavanteres en estudis universitaris. I crida l’atenció perquè som una de les comarques més pobres de Catalunya i paradoxalment, Batea una població de les més riques en agricultura catalana, té la contradicció que les estadístiques diuen que és la que té el PIB més baix. Crida l’atenció que amb una població comarcal que any rere any perd habitants, els seus joves percentualment son els que més es formen com a universitaris. Crida l’atenció que despoblant-se actualment produeixi el 26 per cent de l’energia eòlica de Catalunya i amb el nou pla en pocs anys s’ha de triplicar la producció que produirà electricitat per tots els seus habitacles. Crida l’atenció que sent una de les comarques és envellides molt joves siguin universitaris, entre 18 i 24 anys que representa el 41,7 per cent, el més alt de la província tarragonina. Crida l’atenció que sigui una de les comarques que més serva l’ús de la llengua pròpia. I encara més crida l’atenció que tenim un intens trànsit de camions per la N-420 que circulen per dins de Gandesa i fa 30 anys que ens diuen que construiran la variant però els vehicles continuen passant tots per la rotonda de la Farola. Moltes coses ens criden l’atenció, vist i havent-ho estudiat de la mateixa comarca, en faré un anàlisi per donar explicació a cada tema cridaner.
Per què tants joves van a la universitat, segons l’estudi de L’IDESCAT? Perquè la majoria de la població treballava al sector primari i els fills dels pagesos, veuen que de l’agricultura no s’hi pot viure i estudiant tindran millor sortida pel dia de demà. Es queden a la comarca un cop acabats els estudis? No. No s’hi queden perquè no disposen de llocs de treball per ells i han d’instal·lar-se on en tenen. O sigui que aquesta gent jove preparada que hauria de produir el desenvolupament econòmic comarcal no s’hi poden quedar i la riquesa l’aporten on acaben vivint. Per tant, la seva formació no incideix on van nàixer i acaben no aportant-hi cap riquesa. Anys el contrari; els pares han hagut de llogar un pis per estudiar a Tarragona, Reus, Lleida o Barcelona, i els estudis els han costat més que a les comarques riques on ja disposen d’estudis superiors. Per tant no solament no contribueixen a crear riquesa sinó ben al contrari: la poca que disposen els pares la dediquen per pagar els pisos on viuen els fills mentre estudien. Vet aquí que la comarca es despobla i els governs “xerren molt” però els nostres pobles es descapitalitzen i cada cop son més pobres.
Però l’explicació, la tenim quan els governs s’allunyen cada cop més de les comarques pobres mentre afavoreixen les potents. Existeix un desgavell total entre les comarques riques i les pobres de la mateixa província de Tarragona. I això, passats uns anys ho veiem clar quan la població de les Terres de l’Ebre es manté estable i els seus pobles de l’interior perden població, mentre Reus i Tarragona en guanyen havent-la doblat i el PIB s’incrementa. I en canvi l’aigua i l’energia que necessiten per cobrir les seves necessitats arriben de l’Ebre. Haurien pogut fer funcionar les químiques situades a la comarca del Tarragonès i el Baix Camp, sense l’aigua de l’Ebre? L’electricitat l’haurien portat d’un altre indret amb un cost més alt però s’han abastat de l’energia nuclear i de fa uns anys de les eòliques. I el curiós del cas és que les riques s’oposen en instal·lar-ne al seu territori. En definitiva: nosaltres donem amb extrema generositat i anem perdem pistonada. Ells es beneficien del que nosaltres tenim i els nostres fills han d’anar a estudiar perquè de la terra no poden viure. Vet aquí la incongruència!
Ara amb la suposada inversió de la gigafactoria d’IA de Móra la Nova, i la forta inversió que diuen hi destinaran creuen que revertirà la nostra economia. Actualment amb la Central Nuclear d’Ascó, la Ribera d’Ebre, té un PIB molt alt. Però els pobles de l’interior de la Ribera i de les comarques que l’envolten es despoblen, perden potència econòmica i algun dels més petits acabaran desapareixen com a municipalitat. Aquesta comarca ja va tenir excel·lents inversions, per estar al costat de l’Ebre i la seva estratègica situació, com va ser la gran estació ferroviària de Mora la Nova de finals del segle XIX, o la petroquímica de Flix a principis del XX. Totes dues, grans en el seu moment, han perdut fortalesa amb el pas dels anys. A Móra la Nova on hi treballaven més de 1.000 professionals, pràcticament no en queda cap. I la línia està pràcticament tancada per la desinversió i els descuits de RENFE i ADIF. I amb la petroquímica de Flix i resten un mínim de treballadors. Ara la gran potència està instal·lada al Tarragonès, com també les grans infraestructures viàries. Les Terres de l’Ebre queden enrere i sobretot els pobles de l’interior.
El problema és que les solucions globals no poden arribar des del despatxos de la capital. Tenim a les petites poblacions moltes cases tancades de gent que ha mort i els fills han marxat. Les terres s’estan ermant, els pastors no poden viure dels animals que pasturen. Les botigues tanquen, els bancs es concentren als caps de comarca, i els ajuntaments on tenen els molins eòlics instal·lats s’han enriquit però no serveixen per crear llocs de treball i riquesa comunitària. S’ho gasten supèrfluament i malgrat la fluïdesa dinerària, els pobles van enrere. Les polítiques no son les adequades. Té, doncs, l’explicació perquè els joves estudien i no es queden als pobles. S’han de pressupostar inversions per crear llocs de treball alternatiu i donar feina a aquests joves que han de marxar dels nostres pobles per pura necessitat. Els fons nuclears pretenen donar un impuls però son insuficients per donar un tomb a la situació actual.
*Anton Monner, Gandesa
Fes el teu comentari