1/ La principal dada que il·lustra el Brexit no és que els mandats polítics s’hagin escurçat dramàticament. És que l’economia britànica ha perdut 6 punts de PIB. Algun estudi parla de 8 punts. Una xifra descomunal, malgrat pugui semblar petita. Algú podria dir que va ser un tret al peu.
2/ Però va ser una decisió democràtica, ni que fos pels pèls. Amb alguns resultats peculiars, també cal dir-ho. El municipi on més bon resultat va obtenir el “Leave” (Marxar), amb un 92%, era el segon en subvencions europees per habitant rebudes.
3/ Una altra cosa és com s’ha gestionat l’abandonament de la Unió Europea, que permet parlar de dècada perduda. La UE, amb un atac de banyes monumental, no va ajudar-hi i també va patir pèrdues, tot i que molt menors.
4/ Igualada és un mirall de certes dinàmiques de país. De fa uns anys, acull destacats esdeveniments comercials del món de la moda, com el Rec. Però a la vegada veu morir contínuament establiments tèxtils històrics, mentre la indústria del sector, abans importantíssima, fa dècades que agonitza.
5/ Ja miren de remuntar econòmicament, però de forma sorprenent. Anys enrere promovien que dels centres de Formació Professional en sortissin operaris industrials, per als quals encara hi havia demanda no atesa, i no administratius, que anaven directament a l’atur.
6/ No era mala idea, però després plantejaven una alternativa de futur en el turisme termal… L’aigua s’havia d’escalfar, això sí, perquè d’aigua termal natural no n’hi havia ni una gota en quilòmetres a la rodona.
7/ Consti que l’Anoia no és l’única comarca que, al llarg dels anys, s’ha enlluernat amb projectes de regeneració econòmica que, al final, han estat fins i tot una enganyifa. Algunes iniciatives van durar exactament el mateix que la subvenció oficial.
8/ Escriure el titular “Quant cobra el Papa?” és enganyós. Sobretot si el text que segueix el titular és que no té sou. Ja va explicar-ho, de forma gràfica i aclaridora, l’anterior Papa: “No tinc salari. Si necessito unes sabates, vaig i les demano”.
9/ L’or és un valor refugi en temps d’incertesa. Però ha perdut un 25% des de principis de 2026, quan va assolir el seu rècord històric. 20 punts d’aquesta caiguda corresponen a l’etapa que va començar amb la nova guerra a l’Orient Mitjà. És més, és la patacada més gran de la seva cotització des de la crisi de 2008.
10/ Tindrem un estiu turísticament mogut, segons es veu per les arribades a aeroports. Aquest maig, el de Barcelona ha superat les xifres de passatgers habituals al juliol i l’agost, que són els mesos de més trànsit de tot l’any.
11/ Recordem que aquest aeroport encara té marge per a operar més vols, però que l’aforament de les terminals està més que superat des de 2025. Qualsevol altre establiment o local hauria estat sancionat, fins i tot tancat, però en aquest cas s’aplica l’excusa que es tracta d’una capacitat teòrica.
12/ Què és la capacitat teòrica? És el volum d’activitat assolible funcionant de manera continuada i amb un rendiment del 100%. No admet ni aturades per manteniment. És impossible en la realitat. Però al Prat el superen… Són uns “fanòmenus”.
Fes el teu comentari