La descarbonització és un dels grans reptes del segle XXI. Aquest concepte fa referència al procés de reducció progressiva de les emissions de diòxid de carboni (CO2) i altres gasos d’efecte hivernacle amb l’objectiu d’assolir una economia climàticament neutra. Europa ha fixat aquest horitzó per a l’any 2050, i per aconseguir-lo serà imprescindible transformar la manera com produïm energia, ens movem i, especialment, com construïm les nostres ciutats.
En aquest context, l’Arquitectura esdevé una disciplina clau. El sector de l’edificació és responsable d’una part molt important del consum energètic i de les emissions globals de CO2, tant durant la construcció dels edificis com durant la seva vida útil. Per aquest motiu, parlar de descarbonització en Arquitectura no és només parlar d’eficiència energètica, sinó de repensar integralment la manera de projectar, construir i habitar.
La descarbonització de l’arquitectura implica reduir l’impacte ambiental dels edificis des del seu origen fins al final del seu cicle de vida. Això inclou l’ús de materials de baixa petjada de carboni, la rehabilitació del parc edificat existent, la incorporació d’energies renovables, el disseny bioclimàtic i l’optimització dels recursos naturals. Construir diferent significa construir millor: edificis més eficients, més saludables i més adaptats al clima i a les necessitats reals de les persones.
Aquest canvi de paradigma està estretament vinculat amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de l’Agenda 2030 impulsada per les Nacions Unides. En especial, l’arquitectura contribueix directament a l’ODS 7, que promou una energia assequible i no contaminant; a l’ODS 11, que aposta per ciutats i comunitats sostenibles; i a l’ODS 13, centrat en l’acció climàtica. Però també té relació amb objectius socials com la salut i el benestar, la reducció de desigualtats o la qualitat de vida.
L’Arquitectura Sostenible no és només una qüestió ambiental, sinó també humana. Els edificis condicionen la manera com vivim, treballem i ens relacionem. Espais ben orientats, amb bona ventilació natural, il·luminació adequada i confort tèrmic contribueixen directament al benestar físic i emocional dels ciutadans. A més, una edificació energèticament eficient redueix la despesa energètica de les famílies i ajuda a combatre la pobresa energètica.
Construir diferent també significa recuperar una mirada més conscient sobre el territori i els recursos. Apostar per materials de proximitat, potenciar la rehabilitació abans que l’enderroc, integrar la natura dins les ciutats o prioritzar la mobilitat sostenible són decisions que tenen un impacte directe sobre la qualitat de vida col·lectiva.
La transició energètica no serà possible sense una transformació profunda del sector de l’edificació. Els arquitectes, tècnics i professionals del sector tenim la responsabilitat i també l’oportunitat de liderar aquest canvi. En este sentit l’Arquitectura està deixant de ser només una disciplina constructiva per convertir-se en una eina estratègica de transformació social, ambiental i econòmica.
Descarbonitzar l’Arquitectura és, en definitiva, construir un futur més eficient, més saludable i més just per a les generacions presents i futures.
*ENRIC ROIG, Arquitecte
Fes el teu comentari