1/ Les dades socioeconòmiques dels Emirats Àrabs Units fan pensar en un paradís sobre la terra. Un atur del 2%, una delinqüència pràcticament inexistent, una economia que s’ha diversificat tant que depèn només en un 30% del petroli, un hub mundial de comunicacions… Però tot plegat té molt de miratge o, si més no, té una altra cara.
2/ El 85% de la població és estrangera, però no té ni el dret de ciutadania ni els drets laborals propis del món occidental, això darrer ni que cobri un senyor sou. T’hi pots tirar la vida sencera, que un dia o altre hauràs de marxar. I allò de cobrar una pensió? Doncs si la principal figura fiscal, per no dir que l’única, és un equivalent a un IVA del 5%, els miracles a Lourdes. Ara, si no pagues impostos podràs estalviar molt i ja et faràs un pla privat, de pensions o de salut.
3/ És el plantejament que et fan, i ja els deu sortir a compte a empadronats per aquella contornia com Emèrit I, però escolteu… Si has anat a fer grans els Emirats, no hauries de tenir els mateixos drets i deures que si vens a fer gran Catalunya? Doncs allí desmenteixen el que aquí s’ha proclamat sovint. Si de cas, que la fórmula Emirats no sigui el que alguns volen per a la immigració als països occidentals. És a dir, deures, sí; drets, ja veurem.
4/ Cada vegada que hi ha un incendi forestal de grans proporcions, sentim la mateixa cançó. Que els focs d’última generació no poden apagar-se només a base de bombers. Que el que cal és gestionar el territori, per revertir el despoblament rural i recuperar terreny agrícola… I així és, efectivament.
5/ Però quan passa el perill, fins i tot quan la zona cremada encara fumeja, ens oblidem dels bons propòsits. Els primers, els tertulians i opinadors que han estat dies recitant com a lloros la lletania del punt anterior.
6/ Que una empresa que es dedica a les autopistes digui que els conductors prefereixen el peatge que la gratuïtat, no és gens estrany. Que si la rapidesa, la seguretat, la conservació… És clar. Però encara que no fos així, algú dubta que una enquesta o estudi encarregat per la titular de la concessió diria quelcom diferent?
7/ Una altra cosa és com s’ha gestionat el final dels peatges, que ha col·lapsat vies com l’AP-7 a extrems inimaginables. Que potser no tant com ha acabat passant, però que del tot imprevisible no era.
8/ Està vist que l’any vinent sobrarà petroli. El mercat de futurs sobre el cru s’està desplomant. Ara, ja veurem si els preus baixaran realment. Perquè d’aquí a uns mesos ves a saber quantes guerres, que afectin zones productores, no han pogut haver començat.
9/ Un exercici interessant… Comptar quants representants polítics han votat contra diversos drets, els quals després d’oposar-s’hi han “utilitzat” personalment. Del divorci al matrimoni entre persones del mateix sexe, passant per l’avortament o l’eutanàsia. En sortirien no centenars, sinó milers.
10/ És urgent la creació d’una nova disciplina acadèmica, a mig camí de la ciència política i la psiquiatria.
11/ Fa un grapat de matemàtiques explicàvem que la secció d’Economia de “La Vanguardia” tenia tres subseccions: Butxaca, Diners i Finances personals. Comprovem que s’hi han sumat els epígrafs Emprenedors, Innovació i Legal. Un altre ítem és Consorci de la Zona Franca, que és manifestament patrocinat.
12/ I ja ens sembla bé donar-li les coses una mica organitzades al lector. El que no sabem és si cal tant, no sigui cas que el maregin.
Fes el teu comentari