Ningú pot discutir que el Pla de Barris és una oportunitat històrica per a Amposta. Vint-i-cinc milions d’euros no són una xifra qualsevol: són una responsabilitat enorme. Permetran actuar sobre la Vila, el Grau i el Pla d’Empúries, tres zones que acumulen necessitats evidents i que mereixen una resposta decidida. Però precisament perquè l’aposta és tan important, no podem permetre que es converteixi en una mirada parcial de ciutat. Aquest objectiu mereix ser reconegut, com també ho mereix el fet que les desigualtats territorials existeixen i que les administracions tenen l’obligació de corregir-les.
Però, al mateix temps, el Pla planteja una pregunta que convé fer-nos des d’ara: què passarà amb la resta de la ciutat mentre duri aquesta transformació? És legítim que els recursos extraordinaris es concentrin on les necessitats són més grans, i el que seria inacceptable és que aquesta concentració servís d’excusa perquè la resta de barris quedessin aparcats durant anys. Perquè Amposta és molt més que els tres barris inclosos al Pla: també són el Centre, el Poble Nou, el barri de les Quintanes, el Grau ampliat, l’entorn de l’avinguda Catalunya, el Valletes, les urbanitzacions i molts altres espais que formen part del dia a dia dels seus veïns.
Molts d’aquests barris no necessiten una regeneració integral, però sí inversions constants: carrers més accessibles, voreres en bon estat, arbrat, manteniment, zones verdes, espais per als joves, aparcaments, equipaments esportius o culturals i una millora continuada de la neteja i de l’espai públic. Aquí tenim, de fet, el principal repte polític dels propers anys.
Si tota l’atenció institucional, tècnica i pressupostària queda absorbida pel Pla de Barris, la resta de la ciutat pot acabar avançant a mig gas, i això seria un error polític de primer ordre. Transformar tres barris no serveix de res si, alhora, altres zones continuen esperant les millores de sempre, perquè la cohesió territorial també és una forma de cohesió social: no n’hi ha prou que tres barris millorin molt si la resta de la ciutat percep que les seves necessitats quotidianes s’ajornen any rere any.
Per això potser és el moment d’obrir un segon debat: quin és el Pla per a la resta d’Amposta? Per què no definir, de manera paral·lela al Pla de Barris, un programa de millora progressiva per a tots els barris de la ciutat, amb objectius clars, actuacions anuals i pressupostos coneguts que garanteixin que cap zona quedi al marge de la transformació? No caldrien inversions milionàries: en molts casos serien actuacions de proximitat que, acumulades al llarg dels anys, acabarien configurant una ciutat més equilibrada. Aquest programa podria incloure criteris transparents per prioritzar actuacions, un calendari públic, espais de participació amb les associacions veïnals i indicadors que permetessin fer seguiment dels compromisos adquirits.
Els avantatges del Pla són evidents: permet concentrar recursos, intervenir on fa anys que s’acumulen problemes, millorar habitatges i espais públics, reforçar la cohesió social. Però seria ingenu quedar-nos només amb aquesta cara de la moneda, perquè el risc també és evident: que una gran operació de regeneració acabi generant una ciutat a dues velocitats, amb uns barris amb inversions, relat i protagonisme, i uns altres condemnats a esperar el seu torn amb petites actuacions disperses. Si el Pla de Barris no va acompanyat d’una estratègia global per a tota Amposta, pot acabar corregint unes desigualtats mentre n’alimenta de noves.
El Pla de Barris no pot ser només una gran actuació urbanística. Ha de ser l’empenta que posi en marxa tot el projecte urbanístic i social d’Amposta, amb ambició, amb equilibri i amb una mirada que no deixi ningú enrere. La pregunta que hauríem de respondre col·lectivament no és només com seran la Vila, el Grau o el Pla d’Empúries l’any 2034; és molt més ambiciosa: com volem que sigui tota Amposta? Perquè una ciutat cohesionada no és aquella on només milloren els barris que més ho necessiten, sinó aquella on tots els barris, cadascun segons les seves necessitats, perceben que formen part del mateix projecte de futur.
*PERE MONTAÑANA, candidat del PSC d’Amposta per a les municipals del 2027
Fes el teu comentari