Aquest 25 juliol ha fet el 88è aniversari de l’inici de la batalla de l’Ebre. Segurament la batalla més cruenta i llarga de la Guerra Civil. Aquesta batalla va començar en tres fronts. Al nord per Faió, pel centre Ascó-Flix i pel Sud a l’Aldea. Dels tres fronts on els soldats republicans van travessar el riu Ebre només va tenir èxit la part central, és a dir, Ascó-Flix. Aquella nit de Sant Jaume, el riu Ebre a l’altura d’Amposta es va tenyir de roig. La XIV Brigada Internacional, més coneguda com la Marsellesa, composta per 4 batallons i integrada per soldats francesos i belgues fou totalment aniquilada entre la línia imaginària que unia la Torre de Quinto, de la part republicana, i la Torre de la Carrova a la part d’Amposta, on tenien les posicions de defensa els fusellers de l’Ifni més coneguts com les mans negres, sota el comandament franquista del General Yagüe.
La batalla de l’Ebre va durar 115 dies, 115 dies de dolor, morts i vides truncades per la irracionalitat humana. 115 dies que van crear llocs de Memòria, com el memorial Camposines a la Fatarella on descansen les restes dels soldats que van perdre la vida durant la batalla, o l’Hospital del Mas de Santa Magdalena on es va improvisar un cementeri per aquells que no podien superar les ferides provocades per les armes enemigues. I com no! l’Hospital de la Cova de Santa Llucià , que es va transformar en hospital de campanya de les Brigades Internacional.
El cas és que és normal que allí on es produeixin fets traumàtics, on la barbaritat humana sense cap lògica causa un immens dolor a la població es converteixen en llocs de Memòria. És un fet transcendental, lògic i humà. El dolor i les ferides provocades s’han de saber curar. Dolors i ferides que tarden molts anys a tancar-se. Els fets traumàtics no s’assimilen tan fàcilment i és per això que existeixen els llocs de Memòria i és per això que s’han de preservar i respectar.
Durant la batalla de l’Ebre, la Ràpita, ja estava ocupada per les tropes franquistes. El tio Guatxes, en aquella època era molt petit, recorda a la tropa mora com aquelles persones grans que anaven en cavalls i li donaven caramels. Ell era molt petit i no entenia res que feien aquella gent per la Ràpita. Per sort, aquella Ràpita va saber gestionar aquell conflicte de manera molt especial. La gent del poble s’ajudaven entre ells. Això provocà que hi hagués poques represàlies i no van d’haver de lamentar afusellaments entre uns i altres. De fet, els pocs morts que hi hagué foren provocats pels anarquistes de la columna de Lister i es van poder comptar amb els dits de la mà. I així ho recorda sempre quan narra històries familiars de la Guerra, Fernando Miracle, més conegut com a “Miracle”, quan en aquell trist 16 d’abril de 1938, perderen la vida el jove rapitenc de 16 anys Froilan Ribera Miracle i José Ferrando Miracle de 27 anys sota les bales dels anarquistes..
En ple juliol, el tio Guatxes, puja amb la seva egua del seu quadro d’arròs que té a la Ribera, a la Ràpita encara la gent gran ho recorda com a nom, la Guinea, per la seva inhòspita i duresa que va ser l’explotació de les terres ermes passar-les a agrícoles. Ara per a les noves generacions és el Delta. S’atura al bar de la Pita, fa una aigua amb gas ben fresqueta. Després anirà al forn de pa de Ramon Rosales, on al darrere del taulell està Angeles venen el pa del dia.
Este mes no hi ha partida de guinyot, la calor extrema, te part de culpa. Però també, el Xatet se n’ha anat de vacances, lo Corretger té més faena que mai, i lo Valent està en el Mundial de futbol, serà que això que no pot córrer el motiva més que a ningú. En tot cas per la Ràpita ja corre un run–run de les partides guinyot que es juguen a la taverna del Barraqué.
*Batiste Forcadell
Fes el teu comentari