Darrerament, he pogut llegir, escoltar i anar a reunions relacionades amb el Pla Territorial Sectorial d’Energies Renovables de Catalunya (PLATER), i la veritat que després de pensar-hi molt no me’n puc estar de donar la meva opinió.
Com segurament sabreu, soc un alcalde que he viscut des del principi tot el que ha estat el desenvolupament, fins ara, de les energies renovables a Catalunya i també he estat privilegiat a l’hora de viure des del Parlament de Catalunya aquesta intensa discussió i relació de fets que envolta la necessària transició energètica.
He viscut amb els anys del final de segle i l’arribada del nou mil·lenni, com les empreses i l’especulació pels terrenys aterraven al territori mentre que l’administració de les hores s’esforçava per dir-los que aquestes inversions havien de ser en zones properes a la gran Barcelona, ja que llavors es pensava que aquestes inversions generaven riquesa i treball on s’implantaven.
Vaig ser testimoni de com el llavors president de la Generalitat, Jordi Pujol, ens deia: “que els mobles no paguen”, referint-se als aerogeneradors i reduint la llicència d’obra solament a l’obra civil. Fet aquest que abaratia a molt menys de la meitat el que havien de pagar les empreses i lògicament reduint sensiblement els ingressos dels ajuntaments, fet aquest que va ser corregit judicialment.
He vist també, com governs més recents en el temps, i d’uns altres presidents perdonaven, crec que il·legalment, les inversions per al territori ofertes en el concurs de les ZDP, preguntin als presidents Torra i Aragonès, que van fer possible que Naturgy construís tres parcs eòlics més a la Terra Alta, clar està amb un cost més baix per l’empresa i cap inversió al territori.
També he vist com el darrer govern abans de l’actual, donava autorització administrativa a tres parcs eòlics més d’ENEL a la Terra Alta, amb l’informe desfavorable de l’Ajuntament, amb terrenys de vinyes i blindant l’autorització a qualsevol aprovació del PLATER posterior, i el que és molt important deslliurant de qualsevol pagament, compensació o retorn al territori per part de l’empresa, fet aquest que trencava greument el que havia passat fins aleshores.
I així podria continuar, gairebé tindria per escriure un llibre, i és per això que no puc resistir-me a donar la meva opinió i reflexió quan veig que partits polítics i persones que han donat suport a aquesta “discrecionalitat” ara utilitzen els seus càrrecs i altaveus institucionals per anar contra la proposta de PLATER.
Primerament, crec que ens hem de fixar en el fet que la no aprovació d’un PLATER, significa seguir amb la “discrecionalitat” de què els governs tramiten els projectes que volen, on volen i de la manera que volen. L’experiència ens porta a afirmar que sols tramiten els del sud de Catalunya, ja que no sé de cap que estigui tramitat i aprovat a altres indrets, incloent-hi les ZDP, ja que sols s’ha acabat construint els projectes de la Terra Alta.
És més que evident que la no aprovació d’un PLATER no frenarà la tramitació de més parcs de renovables, i es farà amb la “discrecionalitat” desitjada i ja utilitzada per alguns, que ara diuen defensar el territori amb la paraula però no amb els fets ja vistos i valorats. Dic que no es frenarà perquè és evident que la necessitat de la societat no ho fa possible, és per aquest fet que un PLATER, és a dir REGULACIÓ, és necessària i més que ningú per als que tradicionalment patim aquesta “discrecionalitat”.
Parlo sempre d’un PLATER, ja que crec que aquesta planificació s’ha de fer escoltant a tothom. És per això que trobo molt encertat que el Govern fiqui amb un altre torn d’exposició publica la seva proposta, que és sols una proposta, i que és molt bo que la gent i entitats facin les seves al·legacions, nosaltres les hem fet.
Voldria també remarcar que el PLATER no ha de ser vist on es puguin ficar renovables, sinó que molt al contrari, ha de ser assenyalant on NO es poden ficar renovables, ja que no a tot arreu on es puguin ficar renovables significa que es ficaran, però sí que hem d’assegurar on NO s’han de ficar pel bé de la mateixa societat.
Cal també dir clar i fort, que les renovables han de tenir un creixement equilibrat al territori, i la veritat és que no hi ha PLATER que això ho asseguri, ja que al final sols és una planificació, i la realitat és que qui acaba fent la inversió són empreses que decideixen on anar i on no anar. És també per aquest motiu que el PLATER ha d’anar acompanyat, no en el document, però si amb disposicions que l’emplenin d’un RETORN TERRITORIAL per als municipis on es produeix una energia de la qual hi haurà altres zones que l’aprofitaran per al seu creixement econòmic i creació de vida i de riquesa. Hem de garantir un equilibri territorial just per tots els ciutadans de Catalunya.
En definitiva, és molt convenient una regulació que faci que el desplegament de les renovables sigui el convenient, just i equilibrat, i això tots els responsables polítics ho saben. Voler anar en contra del que és solament una proposta de PLATER, amb mentides i mitges veritats, sigui per aconseguir que continuï aquesta “discrecionalitat” que els permeti fer el que volen, quan volen i on volen, o sigui per aconseguir un grapat de vots han de saber que estan perjudicant i molt, al conjunt de Catalunya i especialment a les Terres de l’Ebre i a la seva gent.
Siguem responsables !!!!
*Joaquim Paladella Curto, alcalde de Batea i diputat al Parlament de Catalunya pel PSC
Fes el teu comentari