1/ Les anomenades “crisis migratòries” a Ceuta i Melilla (el que ha passat aquest estiu no és la primera vegada) tenen com a origen de fons una anomalia geogràfica. Per molt que ambdues ciutats siguin d’Espanya des d’allà l’any 1500. Matís que creiem pertinent: són d’Espanya més que són Espanya.
2/ No són casos únics. Al capdavall, al mapa que surt al revers dels bitllets d’euro hi ha dibuixats territoris “europeus” situats al Carib. Algun fins i tot ha competit amb selecció pròpia al recent Mundial de futbol. Potser la diferència és en el fet que allí no hi ha implicat cap factor geoestratègic com l’estret de Gibraltar.
3/ Després, Marroc “gestiona” aquest problema com més li convé. Cada persona que, per activa o passiva, incita a assaltar les tanques de Ceuta o Melilla, és una menys que anirà a assaltar el palau reial de Rabat. Algun dia, tal estratègia se’ls girarà en contra, però de moment qui dies passa, anys empeny.
4/ Ara, ves si abans no se’n surten a fer-se amb les dues ciutats. Al capdavall, acaben de demostrar que poden envair-les i que Espanya no està disposada a disparar per defensar-les. Si això arriba a passar, la crisi que viuria Espanya seria com la de 1898, o pitjor.
5/ Una dada del màxim interès per entendre coses, al marge dels punts anteriors. La renda per càpita de Ceuta és de 23.000 euros. A l’altra banda de la tanca, al poble de Castillejos (al-Fnideq, en àrab), de 5.000. És a dir, unes cinc vegades menys. No hi ha en tot el món una diferència tan gran en tan poca distància.
6/ Un exemple dels efectes de les onades de calor d’aquest estiu… Hi ha diversos esdeveniments que ja diuen que cal fer-hi alguna cosa, inclosa la possibilitat de buscar altres dates del calendari. Potser perquè no tot hi cap en un espai climatitzat i perquè els horaris nocturns, amb mínimes de temperatura superiors als 30 graus, no són
alternativa.
7/ Com que hi ha decisions polítiques pel mig, esperar un debat seré sobre el problema potser és somniar truites, això sí. Menys en un any pre-electoral. Quina oportunitat es va perdre, en tants àmbits, quan els alemanys havien de venir a intervenir-nos i no van venir. Calia posar ordre en tantes coses…
8/ Els sis bancs espanyols que cotitzen en borsa han assolit un 18% més de benefici, durant el primer semestre d’enguany. Ningú no pot dir que no van la mar de bé, per més foscos pronòstics que fessin quan l’impost extraordinari a la banca. Com diria un conegut dirigent esportiu: “Al loro, que no me los engañen”.
9/ Només els més rics han sortit més forts de la crisi de 2008. Ho assegura l’enquesta financera de les famílies del Banc d’Espanya. Només el 10% que ja tenia més renda, ha aconseguit superar-la. La resta, ni tan sols ha recuperat la que tenia. Quines novetats…
10/ Una vegada més, el mercat immobiliari va a l’inrevés del món. El nombre de transaccions cau (un 11,8%), però el preu de l’habitatge puja (un 8,8%). Com era aquella llei capitalista tan bàsica de l’oferta i la demanda?
11/ Parlant de la crisi de l’habitatge, cada cop més cronificada…. Se li volen buscar explicacions estructurals que no són altre que conjunturals. Potser per vorejar una de grossa: que, a diferència de la major part d’Europa, aquí salaris i inflació s’estan anul·lant entre si des de fa tres dècades.
12/ En realitat, els preus han pujat un 86%, mentre que els sous bruts ho han fet un 52%. Això vol dir que el poder de compra s’ha reduït i que hi ha àmplies capes de població (de fet, podríem parlar d’una generació) que s’ha empobrit.
13/ I això que portem una bona temporada amb les dades macroeconòmiques que rebenten pels descosits.
*TONI GALLARDO












Fes el teu comentari