He vist una sèrie de TV on una adolescent li diu a la seva amiga que poden passar la tarda jugant a “recreatius antics”. Ostres, està parlant dels videojocs dels anys vuitanta del segle passat. I és que avui realment són antics! O potser millor dir que són clàssics?…
M’he recordat de les sales de jocs ochenteres plenes de fum de tabac, colilles, llaunes de beguda i de joventut vestida amb tejanos i deportives. No us esgarrifeu per la meva incorrecció lingüística, és que m’agrada dir-ho així de malament. Cada paret d’una sala recreativa té les màquines dels marcianitos alineades i també ho estan les sorolloses boleres1, les pinballs. A la part central d’aquest espai estan els futbolins i els billars, uns amb forats i altres sense. També hi ha alguna taula de ping-pong. A tots els bars dels vuitanta hi ha una o vàries d’aquestes màquines: billar, futbolin, tragaperres, marcianitos, bolera, tocadiscos… Totes les màquines funcionen amb monedes de 5, 25 o 50 pessetes amb la cara de Franco o la del rei Juan Carlos I, àlies el Campechano. Avís: 100 pessetes son 0.60 euros.
Quan sóc un estudiant d’efepé visito un lloc de Tortosa on es fabriquen màquines recreatives. Són videojocs i boleres que es fabriquen a la meva ciutat! Es tracta de l’empresa Joctronic, S.A. He fet una petita recerca i unes quantes preguntes i ara us ho explico.
Joctronic comença el 1979 al Raval de la Llet a una nau de 250 metres quadrats. És la iniciativa d’un emprenedor amant de l’electrònica que encara no ha complit trenta anys però que té experiència en el sector dels recreatius: José Daniel Cortijo.
Durant els anys vuitanta els videojocs s’escampen pels bars i pels salons recreatius. Són un èxit total gràcies a les màquines anomenades Arcade2. Es tracta d’un moble on hi ha un monitor de televisió i que té un tauler amb palanques i botons. Per extensió, anomenem Arcade també a les sales de jocs o al propi estil del mateix videojoc. Els videojocs Arcade avui ja són un gènere. Són els recreatius antics que diu la noia de la sèrie de televisió: Pac Man (Comecocos), Space Invaders, Battle Zone, Donkey-Kong, Galaga, Super Mario Bros, Asteroids, Pole Position, Tapper, Centipede, Dragon’s lair, Tempest, Galaxian, Mappy, Kangaroo, Frogger, Pengo, Phoenix, Defender, Rally X, Dig Dug, Time Pilot, Crystal Castles, Battle Zone, Tetris….
A Tortosa Joctronic treballa amb futbolins, tocadiscos, pinballs, videojocs… L’empresa avança i ben aviat ja fabrica les seves pròpies màquines, d’operadora passa a ser fabricant: adquireix les llicències dels videojocs, fabrica els seus propis mobles, els circuits impressos, la serigrafia i la decoració… Són màquines fetes a Tortosa que allotgen jocs com Pac Man, Mario Bros, Aerolitos, Pole Position, etc.
L’any 1982 Joctronic presenta la seva primera màquina de videojoc, Mister Jo, amb un disseny revolucionari per a l’època. Continua després amb la fabricació d’altres màquines com Only Play, Campeón 2… El 1984 fabrica un moble amb fibra de vidre, el Blue Bird, tota una novetat en el disseny d’aquestes màquines.
Les boleres de Joctronic arriben una mica després: els pinballs Walkyria i també Punky Willy, amb un disseny trencador, sons, música i tecnologia pròpia. Recordo encara perfectament l’elegància de la bolera Punky Willy i la seva música: In a Gadda da Vida, del grup Iron Butterfly.
Parlo amb José Daniel Cortijo i m’explica mil anècdotes sobre aquells temps d’emprenedoria, els mals de cap amb el disseny, les solucions tècniques i les millores que Joctronic incorpora a les seves màquines. Algunes són pioneres. Per exemple, un sistema de desconnexió dels flippers (els impulsors de la bola als pinballs) per a evitar que es cremin si el jugador prem els botons de forma continuada. També el disseny dels mobles per a fer que el monitor de televisió es pugui instal·lar fàcilment apaïsat o vertical, segons el tipus de videojoc. O la millora en l’accessibilitat a la màquina per a fer les reparacions; i la incorporació d’una loteria amb partida gratis com a premi. També el disseny del moble Blue Bird que permet reparar la placa digital sense utilitzar tornavís i que té els polsadors allargats i estan patentats.
El 1985 Joctronic es trasllada a una nau de 1500 metres quadrats a la Rambla Catalunya de Ferreries. Arriba a tindre 35 treballadors i des d’allà surten màquines i boleres per als operadors d’Espanya, França, Nord d’Àfrica, Luxemburg, Suïssa… Joctronic està present sempre a Expo-Ebre però, sobretot, en Fires i Exposicions del sector dels recreatius com la FER (Feria de Exposición de Recreativos, Madrid), Induferias (Valencia), Amusexpo (Paris), SADA (Salón de la Atlántida de Distribuidores Automáticos, Torremolinos), SITT (Salon des Innovations et des Technologies appliquées au Tourisme, Tarbes), etc.
Poc abans d’entrar a la dècada dels noranta Joctronic deixa de fabricar i continua únicament com a operadora de màquines recreatives. També crea un grup d’empreses que encara avui existeix a una altra ubicació.
En aquells anys hi ha un salt tecnològic: el joc portàtil (Gameboy de Nintendo, per exemple), el joc domèstic (Play Station de Sony, per exemple), els jocs en línia… Les videoconsoles, els ordinadors personals més potents i els canvis dels hàbits dels adolescents són el cop definitiu als jocs Arcade…
Els marcianitos i les boleres del segle passat ara són un tema històric per a exposicions i associacions de nostàlgics dedicades al tema. N’hi ha moltíssimes, és increïble. Ja és un tema d’arqueologia industrial. Però sobretot, són records d’adolescència… És el tempus fugit que ara ens retornen les plataformes de la televisió.
Fernando Jaime Soler
Agraïments: Jose Daniel Cortijo, Geni Cortijo.
Notes:
- 1. Altres denominacions populars de les boleres son: Pinball, Flipper, Petaco, Pinbola, Pimbol, Pimbolo, Pimbolitos, Millonceta, Milloncete, el Millón…
- 2. No és gaire segur però sembla que la denominació Arcade prové del francès i es refereix a les zones porxades on es posaven les primeres màquines recreatives d’aquest tipus.
Webgrafia:
Facultat d’Informàtica de Barcelona (UPC). Retro Informàtica. El passat del futur. Història dels videojocs. https://www.fib.upc.edu/retroinformatica/historia/videojocs.html
Bibliografia:
Revista Azar. Núm. 17, abril 1986. Ediciones Taular, Madrid.
Fes el teu comentari