‘L’Espanya global i tots els espanyols hem de ser iguals’, per Anton Monner

Hi ha qui entén la democràcia creient que s’ha de basar en el que ell pensa. La resta de la gent, els que obren diferent i aquells que marxen per altres camins, deixen de ser demòcrates. Alguns que s’omplen la boca parlant de democràcia no entenen que el parlamentarisme, el pluralisme, la llibertat d’expressió i manifestació son les bases essencials. Per ells la llei es marca segons la seva manera pensar, quan els convé van sempre a favor seu i tothom ha de passar per allò que ells fan i creuen. Els que marxen per trajectòries distintes, el criminalitzen com a sers inferiors; fins i tot, se’n burlen, els ofenen, els persegueixen i fan servir tots els mètodes possibles per aconseguir els seus objectius, siguin o no basats en l’essència de la democràcia. 

Vet aquí que als catalans ens consideren espanyols i malgrat tenir-nos inclosos dins la seva estructura, no ens tracten d’igual a igual, potser per allò del ‘derecho de conquista’

Vet aquí que als catalans ens consideren espanyols i malgrat tenir-nos inclosos dins la seva estructura, no ens tracten d’igual a igual, potser per allò “del derecho de conquista”. Som diferents, provenim ancestralment de l’imperi carolingi que no té res a veure en la seva procedència, parlem una altra llengua que no es la seva, les lleis nostres, diferents, poc a poc les van destruint per igualar-les a les seves i com manen dels diners, dels pressupostos i de les seves lleis, no ens atorguen els mateixos drets en el repartiment. Paguem més, produïm més, exportem més, rebem més turisme, creem més riquesa i per això ens han de mantenir dins la seva estructura estatal obligadament perquè se’ns considera que “los catalanes de la piedras sacan panes”. Però pretenen aniquilar les diferències lingüístiques, socials i ètniques que durant segles ens han distingit. Tots hem de ser iguals; naturalment igual que ells, malgrat que produïm més i no ens arriben els diners en proporció als que paguem. Obliden les infraestructures que han construir, assignen als pressupostos quantitats inferiors a les que ens necessitem, i, a més, la majoria de les obres només es construeixen en proporcions inferiors al 50% del pressupostat i, en canvi, a Madrid per allò de “quien reparte se queda la mayor parte”, se’ns pressuposten 100 i se’n construeixen 114. I encara parlen d’igualtat!

El seu aeroport té 5 terminals i el doble de treballadors de terra que el Barcelona i la diferència és inferior el d’aquí al d’allà en menys d’un 10% i encara per volar a segons quines destinacions des de Barcelona s’ha de passar per Barajas obligadament per fer cap a l’indret desitjat. Tots som o iguals, els espanyols! Els diners que es guanyen als nostres ports van a parar a altres ports espanyols deficitaris i els beneficis de l’aeroport de Barcelona, com escanyen personal, terminals i el que convingui, no s’inverteixen a les mateixes instal·lacions perquè no sigui que malgrat totes les traves que hi posen expressament, Madrid quedi amb menys passatgers que Barcelona. Quan manava Franco el mateix camió matriculat a M o a B, els de Madrid podien carregar tres o quatre tones més per tal que no fos que Barcelona matriculés més vehicles que Madrid i per això vèiem molts camions dels nostres pobles amb la M i no amb la T de Tarragona. Ara, en democràcia, el Corredor del Mediterrani, no el fan passar pel costat del mar; passa per Madrid, el fan anar per on volen i Andalusia, Múrcia, València i Catalunya, que aporten més del 60% de l’economia estatal, no disposen de trens ràpids per transportar les mercaderies. El mateix que en temps de Franco; fan el que en volen i apliquen “de llengua” l’entelèquia que hem de ser tots iguals. Quina gràcia, no? 

I per això han creat “ESPAÑA GLOBAL”. A l’estranger el ministre Borrell, diu que els catalans s’han extralimitat i per això han empresonat els seus líders. Oblida que van enderrocar l’Estatut aprovat legalment i el TC, sense tenir en compte la democràcia, va suprimir les lleis de la igualtat. Després els catalans van demanar diàleg una i moltes altres vegades abans del que va succeir el 2017, i sempre se’ns va negar. Negar, negar i negar…fan el que volen i tots els espanyols hem de ser iguals que ells, malgrat que no ho som. Ells no s’ho creuen i nosaltres tampoc!