Els quatre consells comarcals de les Terres de l’Ebre hem encetat una línia de treball conjunta: hem començat a enfilar el camí cap a la futura mancomunitat, una institució d’abast territorial que sumarà les competències dels ens comarcals per tal de ser més eficients. Però no només busquem unes administracions més eficients, sinó que el que pretenem els presidents i les presidentes dels consells comarcals ebrencs és convertir-nos en l’altaveu reivindicatiu del territori davant el govern i les administracions que tenen les competències i els recursos per millorar la qualitat de vida de la ciutadania.
Comencem així una nova etapa en la qual m’estreno com a president del Consell Comarcal del Baix Ebre i ho faig amb la il·lusió i el compromís de dedicar tots els meus esforços a treballar pels municipis de la comarca i la seua ciutadania, així com pel conjunt de les Terres de l’Ebre. Perquè encara que el Baix Ebre, el Montsià, la Terra Alta i la Ribera d’Ebre tinguen cadascuna la seua singularitat, formen part d’un mateix territori que comparteix nombroses problemàtiques i serà de forma conjunta la millor manera d’abordar-les.
Hem començat a enfilar el camí cap a la futura mancomunitat, una institució d’abast territorial que sumarà les competències dels ens comarcals per tal de ser més eficients
Fa unes setmanes els responsables dels quatre consells comarcals ebrencs vam dur a terme la primera jornada de treball a la Ribera d’Ebre, on vam constatar l’impacte de l’incendi i vam expressar el nostre suport als municipis afectats pel foc. Caldria impulsar un projecte de neteja de boscos i d’aprofitament dels residus per a la generació d’energia a través del tractament de la biomassa forestal, si no volem que situacions com la viscuda aquest estiu a la Ribera d’Ebre es repeteixen en el futur. Aquest és un dels projectes que intentarem impulsar des dels consells, així com d’altres per fer valdre la producció agroalimentària de les Terres de l’Ebre. Entre tots i totes hem d’impulsar i prestigiar la marca Ebre Biosfera, perquè a través d’aquest distintiu i amb una plataforma virtual els petits productors puguin vendre la seua producció directament als consumidors, sense intermediaris, de tal manera que els pagesos podrien vendre la seua producció a un preu just i els consumidors disposarien d’un gran aparador de productes de quilòmetre zero.
Per dur a terme totes aquestes actuacions, ens cal millorar el finançament dels ens comarcals, uns recursos que podem obtenir mitjançant la presentació dels pertinents projectes de competitivitat territorial que resultin del programa FEDER, i una major implicació de les diferents administracions d’àmbit supralocal, i en aquest sentit, recentment ja hem començat a treballar amb la Diputació de Tarragona.
Des dels consells comarcals ebrencs treballarem per aturar el despoblament, procurarem retenir el talent i dinamitzar econòmicament aquest territori. També impulsarem polítiques socials que contribueixen a l’equitat i la justícia social, treballarem pel reequilibri territorial i promourem polítiques que contribueixen a reduir l’impacte del canvi climàtic i fer de les Terres de l’Ebre un referent en termes de sostenibilitat i ecologia.
I tot això ho volem promoure des d’unes institucions comarcals més properes a la ciutadania, més transparents i alineades amb els principis d’equitat i qualitat democràtica. El Consell Comarcal del Baix Ebre és obert a tota la ciutadania que treballa en benefici dels diferents pobles de la comarca.
Des dels governs dels consells comarcals ebrencs tenim molt clara la importància de treballar conjuntament i d’arribar a consensos entre totes les parts, un consens que també cercaré dins el Consell del Baix Ebre. Tenim un pacte de govern que ens garanteix l’estabilitat, però hi ha projectes que requereixen majories àmplies per ser abordats amb èxit. Formem part d’un territori singular amb una gran riquesa natural, paisatgística i monumental, una riquesa que hem de fer valdre davant la resta del país.
Finalment, des del Consell del Baix Ebre estem per la defensa dels drets i les llibertats dels líders polítics que són empresonats o a l’exili per organitzar el referèndum de l’1-O.
Fes el teu comentari